CONSTRUCCIÓ DEL DISCURS POLÍTIC; COMUNICACIÓ PERSONAL I MEDIATICA (Part II)

L’Empatia és quelcom molt important en la comunicació, i en comunicació política encara més. Empatia és realment posar-se en el lloc de l’altre, si et poses al seu lloc podràs arribar millor a ell. Davant d’una mateixa imatge, cadascú té la seva percepció i això ho hem d’entendre. El mapa no és el territori, el mapa és el teu món.

Un missatge tan actual i que ha arribat a tot el món és el YES WE CAN! de la campanya d’Obama ha sapigut arribar i empatitzar amb tothom al tractar-se d’una frase inacabada que cadascú pot acabar com millor vulgui i això és una gran manera d’arribar a tothom.

La comunicació assertiva és la ideal, pots dir el que vulguis però amb educació i sense agredir a l’altre. No pots ser ni passiu ni agressiu, t’has de quedar al mig...ser assertiu.

Hi ha una sèrie de drets assertius:

1.       Dret a equivocar-se i fer-se responsable dels errors.

2.       Dret a ser el primer. Saber posicionar-se com a líder.

3.       Dret a tenir valors, opinions i creències pròpies.

4.       Dret a canviar d’opinió, idea o línea d’acció.

Generalment ens costa ser assertius en les eleccions dels nostres líders perquè la gent no es posiciona com a líder.

Hi ha diferents tècniques per poder argumentar de formar assertiva:

·         DISC RALLAT: Es tracta de repetir constantment la idea. Tot i que a vegades to posin difícil has de continuar amb la teva idea. Una bona mostra de persona assertiva és el President Montilla.

·         BANC DE BOIRA: Es trobar alguna cosa del que diu el contrari, amb lo que tu puguis estar una mica d’acord dient “podria estar d’acord però no creus que...”

·         ASSERTIVITAT POSITIVA:  Saber expressar l’afecte i l’aprecio per altres persones dient alguna cosa semblant a “saps l’aprecio que et tinc, però...”

L’Iñaki ens va recordar una frase d’Antoni Gutierrez-Rubí “Los tristes no ganan elecciones” ni lideren, ni sedueixen, ni convencen...has de saber generar il·lusió contínuament i per això el somriure és fonamental.

Aquí hi ha gràfic de l’evolució de una comunicació, estant a la part superior el que fa l’emissor i a la inferior el receptor. A mida que anem avançant de cuadret en cuadret anem perdent un fil de la comunicació, es a dir, es va degradant cada vegada més la comunicació amb lo que hi ha gran diferència entre el que pensem i el que arriba a fer el receptor que ens escolta en base al missatge que ha rebut.

LO QUE PIENSO --> LO QUE DIGO --> COMO LO DIGO    

LO QUE HACE  <-- LO QUE ENTIENDE <-- LO QUE OYE 

La persuasió és primordial en tota comunicació, hem de persuadir quan parlem, hem de poder persuadir al nostre receptor perquè li arribi correctament el nostre missatge.

Persuasió és:

1.       Captar l’atenció.

2.       Que sigui comprés per la seva argumentació.

3.       Acceptació de les conclusions per part del receptor

4.       Que el receptor faci seva la conclusió

5.       Que aquesta convicció nova es tradueixi en conducta

Model Processual McGuire

Algunes frases;

“Sin una comunicación auténtica, los comunicaciones y las mentes de los demás no se capturan jamás.”

“Sé quién eres y no impostes”  sigues tu mateix sempre, no copiïs.

El discurs polític ha de tenir el següent contingut:

1.       Inventio (recopilar)

2.       Dispositio (estructurar)

3.       Elocutio (formular – retòrica)

4.       Memoria (mnemotecnia)

5.       Pronuntiatio (Oratòria)

 Realment la construcció d’un discurs polític ha de ser com un castell de focs d’artifici;

·         Introducció,  amb uns avisos que han de ser sobretot impactants.

·         Nus, SUCCES és a dir èxit, que detallat seria; Simple+Unexpected+Concret+Credible+Emotion+Story

·         Desenllaç, s’ha de buscar un final que sigui sempre efectiu

Y sobretot no oblidem que “guanya sempre la millor història” i si nosaltres no la expliquem la millor, un altre l’explicarà.

S’han de fer un seguit de propostes estructurades en diferents fases;

1.       Allò que beneficia de forma racional

2.       Allò que solucionaria de forma racional

3.       Conseqüències negatives des de una visió emocional

4.       Com canviaria la seva vida, en positiu, visió emocional

5.       Beneficis racionals i emocionals

Comunicació amb els mitjans

El més important és dominar al mitjà.

El 20 % es comunicació racional i el 8% emocional. A la part racional incideix el domini del mitjà per fer la comunicació exitosa. A la part emocional incideix l’actitud per fer la comunicació exitosa.

                     COMUNICACIÓ

Racional                                   Emocional

                          EXITOSA

Al mitja li has de donar tu el titular, sense titular no hi ha notícia, i sinó els hi dones el titular, el posarà el mitjà. A més has de tenir sobretot molta disciplina en el missatge, i no deixar de dir sempre el que vols dir. Però si hauràs de saber dosificar la informació que dones en tot moment. També cal tenir en conte que no has de mentir, mai has de dir cap mena de mentida.

La premsa escrita, moltes vegades acostuma a tenir una interpretació no del tot encertada. Pel que fa a la ràdio és quan has d’intentar empastissar,  persuadir i seduir el més possible per tal de que el missatge pugui arribar el millor possible a uns receptors que no ens veuen i tot els hi ha d’arribar només per la veu. A la televisió tot és imatge, només imatge. Hem de saber com comunicar sempre en funció del mitja on comuniquem, els mitjans son determinants.

CONSTRUCCIÓ DEL DISCURS POLÍTIC; COMUNICACIÓ PERSONAL I MEDIATICA

 

La primera sessió que van tenir amb Iñaki Bustinduy va ser estupenda. Aprofundir en temes de comunicació sempre m’apassiona i sé que és una de les parts claus d’aquest curs. Es molt important comunicar i comunicar bé, aprofitant tots els recursos possibles per millorar aquesta comunicació.

La comunicació és realment una estratègia i sempre s’ha de pensar i preparar prèviament. Mai s’ha d’improvisar; la millor improvisació és la que es prepara. Sempre has de tenir alguna cosa preparada o algunes estructures mig construïdes per si et sorgeix la opció de tenir que parlar.

Planificació: Ens hem de preguntar

PERQUÈ ?  --> Objectiu

A QUI?  --> Públic

QUÈ? --> Contingut

COM? --> Manera

QUAN? --> Temps

ON? --> Entorn

Els objectius de la nostra comunicació requereixen una bona reflexió de la visió que volem.

Els objectius per poder ser vàlids han de ser sempre SMART, es a dir;

S --> específics

M --> mesurables

A --> assumibles

R --> que siguin un repte

T --> que es puguin temporalitzar

Iñaki ens va recomanar el llibre “La isla de los 5 faros” de Ramón Cortés on se’ns parla dels fars en clau de comunicació;

1.       Fauáritx; Un únic missatge. Una gran idea. Única. Tots els arguments girant al seu voltant. Destaca una sàvia inscripció d’un vell monestir; “parla només si el que has de dir és millor que el silenci”.

2.       Artrutx; Missatge que brilli. Que destaqui. Història memorable.

3.       Punta Nati; Amb llenguatge compartit per tots els interlocutors. Que connecti. Pensant en qui ens escolta.

4.       Cavalleria; Importa el que la gent capta. Comuniquem el que sentim.

5.       Illa de l’aire; La convicció és el que convenç no l’esforç en convèncer. S’ha de respectar  sempre la llibertat de qui escolta.

El missatge ha de ser sempre senzill, únic, un gran missatge. Alhora ha de ser també genuí, memorable. Ha de ser també amb un llenguatge concret (que connecti). Ha de ser amb empatia (el missatge que val és el que capta la gent). I també ha de ser sobretot persuasiu (ha d’emocionar en lloc de vendre).

Frases importants com “Troba primer el missatge i després les paraules vindran soles” i “Tu ets el missatge”, recordem que les paraules son només el 7% del que comuniquem.

Un tema també important a la hora de comunicar és respectar sempre el temps que tinguem i tampoc cal apurar-lo al màxim

“¿El bon comunicador...neix o es fa?”...gran dilema...hi ha de tot...

Algunes frases; “No soy orador, como lo es Bruto, sino un hombre sencillo, como todos sabéis”

“Hay dos cosas que conceden al hombre el prestigio, las dotes para la guerra y las dotes como orador”

“Los puntos se comentarán en el futuro...confía”

“Fue una medicina horrible pero el paciente la necesitaba”

“Sigue hambriento. Sigue Alocado”

Les característiques d’un bon comunicador serien:

·         Autenticitat,

·         Seguretat, credibilitat

·         Emoció, passió, vitalitat, entusiasme

·         Persuasió, influència

·         Empatia, proximitat

·         Equilibri

·         Humilitat

·         Sinceritat

·         Credibilitat

·         Sensibilitat

·         Honestedat

·         Autoconfiança

·         Carisma

·         Experiència (coneixement)

·         Caràcter

FEEDBACK

A la comunicació és molt important la retroalimentació, el feedback. És important retro alimentar al emissor i donar-li un feedback positiu. 

El tema del feedback el tenim ben esquematitzat a la Finestra de Johari:

 

El feedback es demana. S’ha de demanar permís o rebre la sol·licitud. Es bo demanar-ho perquè ens pot ser molt útil, però primer ens hauríem de donar un auto feedback previ doncs nosaltres  mateixos serem molt més autocrítics.

Cal tenir clar que el feedback ha de descriure y no avaluar i sempre s’ha de dirigir a la conducta i no a la persona. A més ha de ser oportú, no es pot colar un feedback en un moment inoportú. S’han de destacar els punts forts com també els millorables. Cal utilitzar un llenguatge condicional com “em sembla”, “crec”...

El feedback s’ha d’acceptar sempre i no s’ha de discutir ni intentar justificar. El feedback hauria de ser bilateral i democràtic però la realitat és que encara no estem prou preparats. Lo ideal és començar dient alguna cosa bona, colar després lo dolent i acabar dient alguna altre cosa també bona.

A la comunicació s’ha de considerar:

CORPORALITAT (el que es fa) i EMOCIONALITAT (lo que se sent) à 93%

LLENGUATGE (el que es diu) à 7%

Les paraules son necessàries però no suficients. Has d’aprofitar la resta d’elements per millorar la teva comunicació. El llenguatge entra millor si el cos acompanya.

Has d’acompanyar sempre amb gestos la teva comunicació, gesticular tot el que parles t’ajudarà a comunicar millor, però el que si hem d’evitar son els tics gestuals i això si ens perjudicaria.

T’has de creure el que dius per poder comunicar bé, no pots fer simplement de megàfon perquè la impostura es nota.

A més si ho tens preparat està tot més controlat. Sempre s’han de planificar diferents escenaris possibles i diferents opcions per si has de parlar.

La distancia psicològica entre l’orador i el públic s’ha de trencar aviat, però no has de subestimar aquesta distància. Tot i que reduïda, la distància ha d’existir sempre i si es trenca del tot, l’orador és mort.

La comunicació efectiva és mirar sempre als ulls perquè així es transmet moltíssim. Si hi ha molta gent també has de mirar-los als ulls, fent “barridos” amb forma de M o W.

Amb la veu es pot treballar el ritme, el volum i la entonació i és important adequar-los sempre a la situació.

El silenci també és fonamental, fins a 8 segons en silenci es poden aguantar però pot arribar a resultar incòmode. Realment s’ha de saber utilitzar el silenci, hem de gaudir d’ell i saber transmetre-ho.

Tampoc cal oblidar que mai tindràs una segona oportunitat per donar una primera impressió.

La vestimenta cal tenir en compte que no ha de ser el missatge, és important però no ha de ser la notícia. Per sort o per desgràcia, la premsa existeix per encarregar-se de fer-lo notícia si els hi hem posat fàcil i per això hem de ser conseqüents en la repercussió que pot tenir la nostra vestimenta i el nostre aspecte en general si està fora de lloc.

Has de facilitar la comunicació i arribar més als teus interlocutors però sabent que tot el que  surt de lo establert és notícia, i això hi ha gent que ho utilitza per crear un personatge, però un personatge té una vida limitada i això és fruit de la falta d’autenticitat.

Hem de ser autèntics, no irreals, ser nosaltres mateixos i saber comunicar aprofitant tots els recursos possibles i amb tota la credibilitat que podem per tal d’arribar a tothom o a la majoria de gent possible.