Va ser tota una
experiència la viscuda dissabte al Institut del teatre...ja contem les hores
per la propera sessió amb el Pepelu...
Vam aprendre o vam
intentar a aprendre la respiració diafragmàtica. Aprendre la importància de
poder controlar l’art de badallar (com m’encanta
practicar-la!!!). Saber caminar i plantar-nos un segon abans de parlar, mirant
al nostre auditori recolzant el cos cap endavant. Saber aixecar el cap a la
posició justa, ni molt ni poc. Saber entonar les nostres converses, fent les
pauses necessàries i sabent ser nosaltres mateixos en tot moment. Vam aprendre com
arribar a controlar les nostres emocions arribant fins al límit i controlant
els nostres cops de veu.
Vam saber que una
llàgrima és or i moltes són inservibles. Vam saber que hem de ser com els
llampecs i els trons en una tempesta; primer se’ns ha de veure com els llampecs
i després fer-nos sentir com els trons. I d’aquí vam saber la importància de
com ens hem de fer veure, de com de bona ha de ser la primera imatge que hem de
donar. Hem de tenir la seguretat de poder controlar el nostre cos i la nostra
veu, de poder tenir una seguretat que hem de transmetre en tot moment. Hem de perdre
la por a nosaltres mateixos, a les nostres debilitats i fer-les fortes i creure’ns-ho
. L’altre dia vam començar a aprendre.
Vam córrer, vam
badallar, vam jugar, vam cridar, vam parlar i vam continuar aprenent...i lo que
ens queda...
PD- Més fotos al facebook, però...quan acabi la segona sessió.
Algunes de les moltes frases per no oblidar de tot el que vaig sentir a la classe d'ahir i que mereixien una entrada apart;
·Guanyant el cor de la gent,
guanyarem el seu cap.
·Cada oportunitat es un repte.
·La gestió de les emocions es vital
en política.
·Hem de sumar voluntats per poder
transformar.
·La lletgesa es falsedat.
·La cara es el mirall de l’ànima.
·No soc la meva foto, soc el que
diuen de mi.
·Els tristos no convencen.
·Las paraules poden canviar el món
·Las paraules poden contagiar
ambients, per això has de jugar-les i gestionar-les bé.
·La ideologia només no convenç, la
gent no es que sigui tonta, però si que té peresa.
·Una primera impressió dura
moltíssim.
·Tenir idees no es suficient per
guanyar.
·Les errades al terreny emocional
son molt determinants.
·A una dona se la jutja el doble i
se’ls hi perdona la meitat.
·A la política sempre has de
demostrar passió.
·Com a dona, mai demostris
histerisme, has de tenir molt control. Encara avui, un 25% dels ciutadans
creuen que les dones no han de tenir alts càrrecs.
·Si no saps parlar difícilment sabràs
debatre.
·Hem de saber dir el que estem
pensant.
·Mai diguis res que no pensis.
·Jo soc les meves paraules.
·Mai perdis la teva coherència.
·No exageris mai ni donis un dada
falsa.
·Las formes son sempre importants,
mai et burlis de ningú.
·Abans, durant i després, el debat
es guanya en tot moment.
·Preparar-te no es garantia de victòria
però no preparar-te si es garantia de derrota.
Diria mentida si no
afirmés que les primeres paraules de l’Antoni
Gutiérrez-Rubí a la classe de dissabte ens van sorprendre molt a tots, no veníem
preparats a la classe, tot el contrari que ell. L’Antoni es venia a vendre, ell
i els seus coneixements i vaja si ho va fer. Ens va deixar a tots bocabadats,
amb ganes d’haver continuat la classe tot el dia i encara li quedarien coses
per explicar-nos i a nosaltres per aprendre.
La comunicació no
verbal va ser un del seus eixos, i els que hem
coneixen ja saben que es un tema que m’apassiona, i des que em vaig
començar a ficar i a llegir llibres, no ha deixat d’agradar-me cada vegada més.
Parlar, saber
parlar bé, es tot un art i tot un art que no només podem centrar en les
paraules, es tot el conjunt del que expressem amb el nostre cos i per això hem
de tenir molta cura del que diem i de com ho diem... “Jo sóc les meves paraules”
i les meves paraules seran la meva identitat per això hem de pensar molt bé les
paraules que dibuixin el nostre perfil.
Cada instant, com
bé deia l’Antoni es una oportunitat per establir una relació, per això cal ser
ben curosos amb les nostres paraules i les nostres actuacions. Les paraules
canvien el món, però t’ho has de creure. Diga’m com parles i et diré qui ets.
D’entrada hem de saber dir el que estem pensant i no
dir mai res que no pensem, es nota molt si es diu alguna cosa que realment no
pensem.
PENSAR
Diu el que pensa? Pensa el que fa?
PARLAR FER
Fa el que diu?
Qualsevol punt feble
en aquest triangle, que ha d'estar perfectament coordinat farà que estiguem morts. La nostra reputació cauria per
terra. Sempre hem de dir el que pensem, pensar el que fem i fer el que diem.
PARLAR
LLEGIR
ESCRIURE
Però no ens podem
només fiar de les nostres paraules orals i per això hem d’escriure-les abans.
I està inter-relacionat, parlar, llegir i escriure, hem de fer les tres coses. Si no ets capaç d’argumentar les teves idees per escrit tampoc podràs fer-ho parlant.
La claredat en la escriptura reflexa la claredat en el pensament. Pensa el que
vulguis dir i has de saber dir-ho de la forma més simple que et sigui possible.
Però mai improvisis, la millor improvisació es la que hem preparat. Preparar-te
no es garantia de victòria però no preparar-te si es garantia de derrota.
El cos té el seu
propi llenguatge i fins hi tot comunica més que les paraules, es el 65% de la
comunicació. El to de la veu i els matisos de les paraules poden enganyar però
el cos no, per això hem de controlar molt bé els nostres gestos. I la nostra
cara es molt important i sobretot el nostre somriure.
Menteix millor qui somriu
perquè el nostre cervell associa el somriure a la veritat. El que riu es el
jefe en política i agafa el protagonisme a les fotografies. Qui controla la
foto, controla el poder. Som l’únic ésser viu del planeta que somriu, i això es
tot un luxe que hem d’aprofitar. Obama ha aprés molt bé aquesta lliçó i la practica en tot moment.
El teu lideratge té
una clau molt important en la seducció, s’ha de saber seduir i tenim dos grans
armes per seduir; somriure i mirar al ulls.
Els tristos no convencen.
No son capaços d’alliberar emocions. Les persones alegres arrosseguen i lideren
bé als equips. Als tristos se’ls hi consola però no se’ls hi segueix. Els
tristos poden arribar a guanyar però no poden transformar la realitat. Sense
passió no hi ha política transformadora que es el que realment ens interessa.
Si vius el que dius, es notarà, ho notaran i et demostraran que ho noten, que
es el més important.
El nostra cap donar
molt de valor a la informació estètica que rep, una simetria coherent ens
aportarà sempre més credibilitat.
Simetria, bellesa, pulcritud, salut...ens influiran més positivament. La
gent acostuma a escollir a les persones per la seva cara, pel seu aspecte, no
es superficialitat, es neuropolítica. Es a dir, hem de cuidar molt la nostra
imatge, es la nostra carta de presentació i ho hem de tenir molt clar
Demostrar que vivim
les nostres idees al parlar també es molt important, això las farà memorables i
això farà que les recordin. Hem de demostrar la nostra passió en tot el que
diem per augmentar la nostra credibilitat.
També ens van donar
claus importants de com preparar-se bé per un debat...però m’hauré de deixar
alguna carta a la màniga, no?...