MEDIACIÓ COM A ESTRATÈGIA POLÍTICA amb Javier Wilhelm

La mediació és una oportunitat d’un espai de diàleg que posa l’Ajuntament a disposició dels ciutadans. Es un procediment voluntari que ens dona una opció d’aprofitament dins un espai de reconeixement.

Mai no hi ha només una única forma per resoldre conflictes i tampoc hi ha una única eina. Hi ha diferents eines i diferents formes de resoldre un conflicte. La mediació es una forma més de resoldre conflictes però hem de tenir clar que no s’ha creat per reemplaçar les mancances del sistema judicial, ha de ser una eina bona per si mateixa.

La mediació va començar a Catalunya amb el “Programa de mediació juvenil” a l’any 92. Al 1998 es va encetar el mateix programa per adults. Al 2001 comença el programa de mediació familiar, i al juliol passat va aprovar-se una llei que la va reemplaçar. La mediació ciutadana va començar al 2002 a San Pere de Ribes. Al 2007 va fer-ho a la Diputació de Barcelona i aquest anys es van obrir de cop 24 centres mes. També cal destacar que un 85% dels Instituts de Catalunya tenen avui en dia programes de mediació escolar per tal de gestionar els propis conflictes dintre de les escoles. També a diferents Centres Sanitaris hi ha serveis de mediació sanitària per tal de intervenir en diferents problemes que poden sorgir. La mediació a Catalunya està tota subvencionada gràcies a la Fundació Godó.

Actualment hi ha 92 Ajuntaments a Catalunya que disposen d’aquests serveis i 23 consells comarcals i més de 4 milions de beneficiats. To plegat, una bona mostra de la bona voluntat política que hi ha al nostre territori.

A l’àmbit laboral es fa més aviat un arbitratge, no pas una mediació. A la resta d’Espanya, hi ha molt pocs serveis de mediació, coses molt puntuals i esporàdiques, i en canvi arreu d’Europa és una pràctica molt estesa.

La diversificació del problemes abordats a mediació és enorme. Els conflictes de convivència que arriben a mediació son deguts a diferents factors que els aboquen a recórrer a la mediació;

• No tenen resposta de l’administració local
• Es té l’hàbit d’aguantar i suportar massa
• El ciutadà es troba desemparat
• Hi ha multi parts implicades
• La fantasia (amb pensaments com “el tiempo lo cura todo”...)

La primera pregunta que farà sempre primer un mediador a qui se li sol•liciti el servei serà “Has parlat amb l’altre part del conflicte?” donat que la primera funció dels mediadors és intentar que es pugui aprendre a parlar, a resoldre entre els implicats el propi conflicte. Un cop desestimada aquesta possibilitat el servei de medició farà la seva feina intentant mediar entre uns i d’altres. Un dels grans problemes que es troben es que tothom davant el seu problema es pensa que ell sempre té la raó. I el sentiment de justícia pròpia és el que sempre està més present.

Hi ha diferents formes de resolució de conflictes:
• Amb PODER
• Amb NORMES (per Dret)
• Amb NECESSITATS, INTERESSOS ó PREOCUPACIONS

Des del 15 de juliol hi ha una Llei que regula tot el tema de la mediació a Catalunya, una llei que es va aprovar per unanimitat; “Llei de mediació en l’àmbit del dret privat a Catalunya”. La llei ens parla de mediadors professionals, no qualsevol pot ser mediador. La mediació parla de la voluntarietat, de la confidencialitat i de la imparcialitat entre les parts, factors claus perquè la mediació funcioni correctament. Lo important és també que cada Ajuntament pot tenir un servei de mediació a la seva mida, ajustat a les seves necessitats, a la seva realitat més propera.

Arrel dels darrers estudis fets a Barcelona queda reflexada la pro-activitat i efectivitat del servei que s’està oferint. De mitja només es triguen uns 5 dies en contactar per una sol•licitud de mediació presentada. Actualment a Europa, en un 50% dels casos la part contrària accepta la mediació i a la província de Barcelona és fins a un 78% el percentatge de casos en que la part contrària accedeix. Es nota que la gent confia en els seus Ajuntaments, i els hi dona confiança els serveis oferts. Seguint amb estadístiques, trobem que hi ha un 80% en nivell d’acords en serveis de mediació i el 90% d’aquests acords és compleixen en el temps establert. De mitja, els problemes familiars s’acostumen a resoldre en unes 6 setmanes i els veïnals en només 1 ó 2 sessions, tot i que tampoc són formules matemàtiques. Després de les resolucions es fa seguiment i sobretot si hi ha nens pel mig, i a més, la gent té clar que pot tornar a trucar si hi ha qualsevol problema un altre vegada.

Exemple de mediació i convivència recomanat per Javier Wilhelm.
http://www.facebook.com/l/ee3e7;www.youtube.com/watch?v=ier7iC9C3HE&feature=related

La mediació com a estratègia política pot ser:
• Paternalisme vs. Delegació de poder.
• No resposta vs. Prevenció i resolució.
• Intermediaris vs. Servei de mediació. Això dona més independència al Ajuntament al tractar-se d’un professional extern.

Hem d’entendre la mediació com:
• Un dret ciutadà.
• La interacció positiva entre veïns dona més seguretat (treballes la cohesió social)
• La inclusió de la diversitat i la convivència com a política social.

Hi ha una xarxa de pobles i ciutats per la mediació i la convivència. A més, cal no oblidar que la mediació es una clara estratègia socialista, una clara aposta i per això, per promoure la mediació ciutadana es fan polítiques en funció del tipus de conflicte, polítiques que tenen en compte el factor temps, polítiques en funció del context, polítiques que fomenten el reconeixement i la empatia entre els ciutadans, polítiques que fomenten l’autonomia i la capacitat dels ciutadans, i polítiques preventives i anticipatives de la judicialització del conflicte. Es la importància del treball de governs progressistes amb una ideologia socialista que promou tot un seguit de valors que lliguen molt bé amb els mateixos interessos que té la mediació per si mateixa.

“El mediador per sobre de tot,ha de ser una persona que faciliti sempre la negociació” va concloure l’expert en la matèria Javier Wilhelm.
Adjuntem el ppt preparat pel Javier http://www.slideshare.net/secret/apJRcDlUjOlzoU

JAVIER WILHELM TECNIQUES DE MEDIACIÓ I GESTIÓ DE CONFLICTES

Si algú encara tenia algun dubte de que les classes d’aquest màster servien només per la vida política, a la classe de divendres passat amb el Javier Wilhelm, se li van esvair tots els dubtes. Avui en dia saber gestionar bé els conflictes es un handicap per qualsevol del nosaltres en qualsevol situació de la vida quotidiana. Poder tenir la capacitat de saber ser un bon mediador i de saber gestionar els conflictes que ens trobem davant...es tenir molt de guanyat.

SABER ESCOLTAR, es el primer que hem de saber fer i després, negociar. Negociar es part de la vida quotidiana, sempre es té que negociar en tot...fins i tot en política. La negociació és l’acord al que s’arriba entre les diferents parts. Però no oblidem que no sempre es busca l’acord, de vegades negocies per no negociar.

El sentiment de justícia –que no la justícia- és vital en les negociacions i sempre es té en compte el que a un li sembla just per arribar al final de la negociació.  Les persones ens deixem portar per allò que ens sembla més just i de vegades ens deixem portar més per els sentiments que per el raonament.

Un tema molt important es que no podem personalitzar els problemes. De vegades perdem de vista el problema i el focalitzem en la persona i això no es bo. Hem de ser molt durs amb el problema i molt febles amb la persona. Sempre hem de negociar des del cap, des del que sabem fer i no des del que sentim. Si negociem intentant forçar a l’altre no aconseguirem res; hem de negociar amb la seducció...hem de seduir a l’altre.

Pel que fa als negociadors professionals, son gent molt racional i no pas emocionals i aquesta es la gran diferència. Es té molt guanyat amb això.

La mediació no es més que una negociació assistida.

En una negociació, quan la gent vol diners, sempre darrera hi ha altres interessos.

Ningú sent sempre tot el que diu, ni tu ni ningú, per això has de saber ser flexible.

No hem de valorar el que fem, sinó, avaluar el que fem. Avaluar en termes d’eficàcia.

Per fer una bona negociació primer ens hem de presentar i donar confiança a qui tenim davant, donant confiança, generem confiança, per això es bó parlar al principi de coses no directes al problema, per tal de guanyar-nos la seva confiança.

Només pots arribar a parlar del problema coneixent-lo bé, però mai negociant a cegues, sense tenir tota la informació. Has de preguntar molt per aconseguir tota la informació. Qui té poder en la negociació no es qui parla més sinó qui sap escoltar i aprendre més dels altres.

En tota negociació cal tenir una estratègia. Ens hem de preguntar: Perquè l’altre està a la taula?..que necessita l’altre de mi?....és el millor principi.

En canvi, si entres en la tàctica de l’atac i defensa entres en un cicle viciós i no surts i això es un gran problema.

Alterar a l’altre i enfadar-lo no serveix de res, sinó, tot el contrari. El  problema de tirar molt de la corda es que un dia l’altre es pot aprofitar i deixar-la anar i llavors...el que caus ets tu.

Si ningú dona el primer pas és difícil avençar en una negociació, i qui dona el primer pas real és qui guanyarà en la negociació.

Suposar en una negociació no funciona, no es qüestió de fer-se suposicions que no tenen perquè ser certes.

Donar un consell també és perillós, a ningú li agrada que li diguin que ha de fer a casa seva. Quan algú et demana un consell, en la majoria dels casos t’està demanant que et reafirmis en la seva idea.

Una bona estratègia i que de vegades es fa, es anar a la reunió conjunta a perdre el temps per buscar anar a negociar individualment amb cadascú.

Premisses bàsiques de la negociació:

1.       Mai suposar res.

2.       No fer enfadar a l’altre. L’has de seduir.

3.       S’han de negociar interessos, no té sentit parlar del que no podem negociar.

4.       No es poden fer propostes abans de conèixer bé el problema.

5.       Pensa sempre en el dia després. Negocia sempre per avui i per demà.

Per una negociació col·laborativa és important:

·         Ser amable no és la solució.

·         Separa a les persones del problema.

·         La discussió sobre les posicions posa en perill la relació.

·         Comenta les mútues percepcions.

·         Fès que a tots els interessi el resultat donant-li  la possibilitat de participar en el procés.

·         Has de permetre que les altres persones puguin esplaiar-se.

·         Parla sobre tu mateix no sobre ells.

·         Pots fer servir estratègies manipulatives com dir per exemple “es que no t’estic escoltant” enlloc de “calla”.

·         Mira sempre endavant, mai cap al passat.

·         Sigues concret, però flexible.

·         Parla sempre amb un propòsit.

·         Fès la teva proposta de manera que l’altre pugui decidir.

·         No cedeixis davant la pressió.

·         No preguntis mai, si saps que no t’agradarà la resposta.

·         El que la segueix l’aconsegueix, si canses a l’altre podràs aconseguir moltes coses.

·         Si marxes es per no tornar, els cops de porta serveixen només per una vegada.

·         No confiïs en conèixer a l’altre part, potser millor convida’l a dinar abans.

·         Si t’alaben a la negociació es que volen alguna cosa de tu.

·         Planteja la idea i que els altres la pensin.

·         Mai juguis amb els sentiments dels altres

·         Si vols canviar d’actitud, disfressa-la bé, però que mai se’t vegi que retrocedeixes.

MAAN es la “Millor alternativa al acord negociat”, ens diu que negociar sense una bona alternativa pot fer que ens quedem sense el que teníem prèviament. Has d’identificar molt bé el que tens abans de començar per que no arribis al final de la negociació amb menys del que tenies abans. Es important conèixer sempre el MAAN perquè negociar és un procés costós que busca el benefici de les parts, o de la majoria. Consumeix temps i energia i si la diferència entre el que tens i entre el que pots guanyar no es paga amb el desgast de la negociació, llavors convé més no negociar o sortiràs perdent.

Quadre estratègic

ELS MEUS INTERESSOS                                 ELS SEUS INTERESSOS

LES MEVES ALTERNATIVES                         LES SEVES ALTERNATIVES

OPCIONS A PROPOSAR                               QUE EM PROPOSARAN

 La part de l’esquerra la tens claríssima, la de la dreta es tot el que has d’esbrinar, no suposar.

Podeu ampliar informació a la web del Javier Wilhelm  
http://www.mediacionyconvivencia.es/myc_home_cat.htm  o preguntar-li a ell mateix a la propera classe que ens faci...