Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CARME CHACON. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CARME CHACON. Mostrar tots els missatges

06 de febrer 2012

ELS COLORS DEL CONGRÉS DEL PSOE

Després del #38CongresoPSOE d'aquest cap de setmana, el cap encara em dona voltes i no acabo de veure-ho tot clar...però si més no, ja no es tan fosc.
Sempre he pensat que no es pot pintar res bo quan estàs enfadat perquè el resultat no seria positiu i segur seria massa explosiu i en definitiva poc atractiu. Hauria pintat roig de sang amb negres i foscos massa intensos....i massa surrealista i simbolista. I a mi m'agrada més L'Impressionisme, ple de llum...ple de vida...i amb els colors del Romanticisme...amb ànima i sentiment...
I la política també m'agrada així, amb ànima i sentiment...posant el cor en cada pinzellada, posant el cor en cada paraula. Creia en l'aposta dels meus, creia en que altre realitat era possible...creia en que la Carme Chacón significava quelcom més que la "Carmen"...però al final no ha pogut ser. Era dona, era socialista i era catalana i per aquests tres motius em dol...per contra ha guanyat la sobrietat, l'experiència...un bon polític amb un alt grau de coneixement i que és prou intel·ligent per saber fer justament el que cal fer. Es a dir, que el meu ego ferit, es queda amb això...en que tenim al capdavant de la Secretaria General a un gran polític...i això és el més important. Però ningú em treu del cap que serà un polític de transició fins a que siguem capaços de posar a l'autèntic líder al capdavant.
Mentrestant, des de casa, si es cert que el panorama va ser inicialment negre, egoistament negre, però ara toca passar full. Toca tornar a créixer sols, a fer via, bona via... Ara em queda potser l'única opció de pintar un desert com diu en Joan Ferran amb ocres brillants, grocs intensos i marrons lluminosos...o millor una marina, amb la millor vista des del Cap de Creus o des de qualsevol punt de la nostra meravellosa costa... Blaus de mar, aturquesats, amb el reflex del cel nítid i amb la fermesa d'un sol rogenc, escalfant la vida...i amb una nau. Una gran nau navegant ferma cap el nostre port. Sabent navegar amb la seguretat de qui somia amb el port que l'espera, amb la seguretat del que té un lloc on arribar...

01 d’agost 2010

"Apuntes sobre Cataluña y España"

L'han anomenat com un dels millor articles que s'han escrit, aquest "Apuntes sobre Cataluña y España" de Carme Chacón i Felipe González a "El País" després de la sentència de l'Estatut i de la Manifestació del 10 de juliol.

Ara, després de la prohibició de les curses de braus, crec que toca recordar-ho a tots aquells que insisteixen en què això ha estat un debat identitari. Ja vaig comentar al meu darrer post que no m'agradava que això signifiqués donar ales a uns i altres per insistir en el debat identitari. Aquesta no és pas la Catalunya en la que vivim, és només la que volen escenificar de cara enfora.

A l'escrit, Carme Chacón i Felipe González deixen ben clara la convivència de la diversitat d'identitats que hi ha a Catalunya i com una no és pas excloent de l'altre, sinó perfectament compatibles. El gran problema el magnifica i l'alimenta una dreta que li obsessiona el bon saber fer del poble català que el fa tirar endavant en una diversitat que sempre ha portat el seny i el diàleg com a bandera, fora de friccions puntuals, per molt que vulguin dir el contrari. Però sempre els crits se senten més que la calma per desgràcia.

No em sento menys catalana que ningú per no voler tallar definitivament amb Espanya, els meus sentiments de pertinença i els de la gran majoria de catalans, no es poden posar en dubte per un grapat de gent del PP que son els primers interessats en fer mal al poble català i en buscar aquestes diferències continues. Fa molts anys que som una mostra de convivència i ho seguirem estant.

Només cal viure a Catalunya per conèixer de primera mà el sentiment d'aquest poble, d'un poble segur i orgullós de si mateix i que sap que és part important d'aquesta "nació de nacions" que ha d'anar encaminada cap a una Espanya federalista, el millor projecte comú que entre tots podem aconseguir. Visca Catalunya!!!

25 d’octubre 2009

SOPAR AMB CARME CHACON A GRANOLLERS




Aquest divendres vaig fer campana del curs, em vaig perdre dos interessants classes; Polítiques econòmiques amb Marcel Prunera i Polítiques d’immigració amb Dani de Torres i encara estic esperant els apunts del companys per poder fer el corresponent post al bloc....espero que algú se’n recordi.
De totes maneres, era ben justificada la campana; a Granollers organitzàvem un sopar amb la Ministra Carme Chacón, la co-directora científica del nostre Màster i evidentment que no me’l podia perdre. Com a secretaria de comunicació i premsa i relacions institucionals tenia que estar al peu del canó al llarg de tot el sopar i com adjunta a organització, em vaig carregar tota la feina organitzativa. Portava uns dies amb un mono-tema al cap, sopar Carme Chacón i els darrers dos dies ja van ser exagerats. Tot i que semblava tot controlat, els nervis no em deixaven, no havia manera de treure-me’ls de sobre, encara que aparentment ho portava força bé. Trucades, mails, encàrrecs, taules, menús, alcaldes...ufs!!!....realment només desitjava arribar ja a dissabte i que tot hagués passat.
Un cop va començar a arribar la gent, tot va avançar ràpidament, la feina ben controlada va permetre que tot girés sense cap problema.  Després del parlaments  del nostre Primer Secretari  Juanma Segovia, de l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral; del secretari de Polítiques de Medi ambient del PSC i diputat al Parlament, Jordi Terrades; i del primer secretari del PSC del Vallès Oriental i diputat al Congrés dels Diputats, Roman Ruiz, Carme Chacón va fer el seu esperat discurs.  La comparació del Cas Gürtel amb el del Palau de la Música va ser un dels puntals del seu parlament assegurant que CIU i PP utilitzen “la mateixa tàctica de Rajoy és la de Mas: la tàctica del calamar, amagar-se i tirar tinta als altres” va dir la Ministra. Destacant la seva preocupació pel Palau de la Música “perquè diners que havien d’anar al foment de la música van pagar campanyes de CiU”. Nota a la web PSC Granollers
Les felicitacions no es van fer esperar, fins i tot abans de començar a sopar i van continuar al llarg de la nit.  Tot va sortir molt bé i tothom va sortir molt content i aquestes coses no es dissimulen.
Es una satisfacció, poder respirar al final i tenir la tranquil·litat que dona la feina ben feta . Ha valgut la pena, Granollers es mereixia un èxit així i més de 300 persones al Municipal de Granollers ho van corroborar aquest divendres.