“Sense el valor de la igualtat no s’entén el
socialisme” – Dani Fernández
A aquestes alçades
del curs els sopars tertúlies s’han convertit en bons moments entre un grapat
d’amics on compartim el dia a dia i
xerrem sobre les nostres realitats més immediates. Sobre les nostres inquietuds,
les nostres igualtats i alhora les nostres diferències...Un dia a dia de la
política actual més a nivell municipal, més a nivell de carrer...en definitiva
de la nostra política, la nostra política del dia a dia. No falta qui ens fa la
xerrada de torn sobre el tema concret i sobre el que circulen les posteriors
preguntes, una dinàmica distesa i amb la millor manera de continuar aprofundint
en aquest món polític.
Dani Fernández va
ser l’encarregat de fer-nos divendres la xerrada sobre política actual i sens
dubte va complir totes les expectatives. El problema que reconeix Dani i segur
que tots nosaltres, és que tenim el handicap de estar governant a tots els
estaments enmig de la pitjor crisi econòmica que hem patit, però se’ns dubte Espanya
ha fet lo fonamental que havia de fer davant aquesta crisi. La nostra errada va
ser no reconèixer el primer any la veritable repercussió de la crisi que estàvem
començant. Tot i haver de continuar treballant per el nostre dia a dia no ens
podem oblidar que estem aquí per treballar per la nostra ideologia. Una socialdemocràcia que
a nivell global poder assegurar que no es pas dolenta i no perquè ho diguem
nosaltres sinó perquè la història parla per si mateixa, i parla d’una
socialdemocràcia que ha donat bons fruits al llarg dels anys i que no ha causat
pas grans mals a la història de la humanitat. Potser un dels problemes que arrosseguem
– i que més d’un s’encarrega de recordant-s’ho sovint- es no aconseguir el nivell
d’hegemonia que hauríem de tenir. Segons
Dani Fernández, la igualtat, les polítiques socials, l’ internacionalisme i
Europa són punts claus i de vital importància per fer que la socialdemocràcia
tiri endavant. A la nostra agenda no apareix la defensa de les nostres pròpies
identitats, és quelcom que va més enllà.
Queda molt per
treballar i per això s’està treballant, amb les idees clares i amb objectius
comuns. Tenint clar coses com que sense el valor de la igualtat no s’entén el
socialisme. Coses com que s’ha de continuar fent una política fiscal perquè
sense política fiscal no hi ha estat. Coses com continuar treballant amb els
sindicats i no contra els sindicats.
Bones idees, bons objectius.
Per Dani, al President
José Luis Rodríguez Zapatero se’l recordarà com el president de la ampliació de
les llibertats a Espanya. No podem
oblidar que ha estat el president que més se l’ha jugat per fer complir els
seus compromisos amb Catalunya. Aquest semestre tindrem gràcies a la presidència
europea un element clau per la seva consolidació, serà una bona oportunitat, un
bon repte.
A nivell més
proper, a Catalunya podem fer també un balanç global enormement positiu.
Catalunya ha donat una resposta raonable a la crisi i ha fet realment el que
tenia que fer en situacions així.
El partit
socialista, segons ens explicava Dani Fernández, no té aliances estables, realment per no haver
pogut i no per altre cosa, però fent llavors de la necessitat virtut i creant l’executiva
variable.
Pel que fa a la
possibilitat d’anar a Madrid com a grup parlamentari propi Dani Fernández té
ben clara la seva postura; completament en desacord i la seva argumentació va
ser concisa. En el seu model d’Estat Federal, en el que creu plenament,
Espanya, li sembla ben lògic compartir al Congrés amb el partit amb el que
compartim ideologia, es a dir amb el PSOE. El PSC és fort per tenir un acord
federal amb el PSOE. Altra cosa seria potser en el Senat on si es toquen temes
més territorials.
A més de
manifestar-se a favor de la festa dels braus, com molts de nosaltres, Dani està
en contra del debat que amb això busca només el “anti-España” per ficar cullerada
i volent marcar diferències per tallar tradicions històricament arrelades a
Catalunya, bona mostra d’un debat polític plenament tret de lloc. Dani també es
va mostrar crític amb el tema de les vegueries, que ja ni el nom li agrada. I
en canvi si va destacar la importància que van tenir canaris i navarresos sent
claus per aprovar el tema del finançament a Catalunya.
.jpg)
Moltes paraules,
molta política i sobretot molt bona feina. Endavant Dani, continua així!.
