06 de febrer 2012

ELS COLORS DEL CONGRÉS DEL PSOE

Després del #38CongresoPSOE d'aquest cap de setmana, el cap encara em dona voltes i no acabo de veure-ho tot clar...però si més no, ja no es tan fosc.
Sempre he pensat que no es pot pintar res bo quan estàs enfadat perquè el resultat no seria positiu i segur seria massa explosiu i en definitiva poc atractiu. Hauria pintat roig de sang amb negres i foscos massa intensos....i massa surrealista i simbolista. I a mi m'agrada més L'Impressionisme, ple de llum...ple de vida...i amb els colors del Romanticisme...amb ànima i sentiment...
I la política també m'agrada així, amb ànima i sentiment...posant el cor en cada pinzellada, posant el cor en cada paraula. Creia en l'aposta dels meus, creia en que altre realitat era possible...creia en que la Carme Chacón significava quelcom més que la "Carmen"...però al final no ha pogut ser. Era dona, era socialista i era catalana i per aquests tres motius em dol...per contra ha guanyat la sobrietat, l'experiència...un bon polític amb un alt grau de coneixement i que és prou intel·ligent per saber fer justament el que cal fer. Es a dir, que el meu ego ferit, es queda amb això...en que tenim al capdavant de la Secretaria General a un gran polític...i això és el més important. Però ningú em treu del cap que serà un polític de transició fins a que siguem capaços de posar a l'autèntic líder al capdavant.
Mentrestant, des de casa, si es cert que el panorama va ser inicialment negre, egoistament negre, però ara toca passar full. Toca tornar a créixer sols, a fer via, bona via... Ara em queda potser l'única opció de pintar un desert com diu en Joan Ferran amb ocres brillants, grocs intensos i marrons lluminosos...o millor una marina, amb la millor vista des del Cap de Creus o des de qualsevol punt de la nostra meravellosa costa... Blaus de mar, aturquesats, amb el reflex del cel nítid i amb la fermesa d'un sol rogenc, escalfant la vida...i amb una nau. Una gran nau navegant ferma cap el nostre port. Sabent navegar amb la seguretat de qui somia amb el port que l'espera, amb la seguretat del que té un lloc on arribar...

19 de desembre 2011

Reflexions del 12è Congrés del PSC

Aquest cap de setmana a Barcelona els socialistes que hem pogut participar activament al 12è Congrés, hem fet importants passos endavant.
Ressorgim com un fènix després de temps de navegar...de navegar sense rumb clar. Deixem de flagel.lar-nos i comencem una nova etapa, un Nou PSC amb una nova direcció. Sabíem que seriem criticats per excés o per defecte, però tirarem endavant tot i les xiulades...com sempre han fet els socialistes.
Tampoc era qüestió de fer gaires invents o les sorpreses podrien ser pitjor...s'ha renovat, s'ha millorat i s'han introduït noves idees sense renunciar mai a les validesses del nostre passat. Mai els canvis agraden a tothom, però s'han de fer des de la convicció i crec que aquests la tenen i això és un bon punt de partida. Hem fet un Congrés transparent als mitjans de comunicació i no com altres partits que es limiten a cedir les imatges que més els interessen...
I pel que fa a la nova executiva té canvis importants, sobretot en la seva estructura, un nucli dur i una executiva extensa per arribar a tots i cadascuns dels àmbits on Pere Navarro ha aconseguit integrar a Joan Ignasi Elena i a Àngel Ros i a alguns dels seus homes.
Personalment trobo a faltar, superar el tema de quotes de territori que en alguns casos es massa evident o d'altres quotes una mica inexplicables, però el primer Secretari, Pere Navarro, tenia tota la potestat per fer el seu equip...i tots confiem en que hagi estat la millor el.lecció.
I pel que fa a les resolucions del congrés; globalment sortim amb un PSC molt més proper a la societat, molt més permeable.
Sobretot i com a dona em sento orgullosa d'haver aprovat la tolerància cero per tal d'abolir l'explotació sexual (molt recomanable el post d'una de les nostres grans feministes Lourdes Muñoz) i de deixar constància als Estatuts de que cal paritat en tots els òrgans del partit.
També hem aprovat temes importants com les primàries obertes a tota la població, temes com el Consell Obert del PSC (un fòrum consultiu entre diferents moviments socials), treballar per ser membres de ple dret del PSE, temes de medi ambient, la dació de pagament...i moltíssims temes més.
Potser queden una mica coixes les polítiques a la xarxa, però sé que el nou portaveu i Secretari de Comunicació Jaume Collboni i la Jordina Freixanet com a Secretaria Nacional, faran tot el que calgui i més en aquest aspecte.

03 de desembre 2011

CONGRÉS PSC; QUATRE CANDIDATS I UNA ELECCIÓ

Aquests dies a Granollers hem viscut quatre dies de debat intens en les trobades pre-congressuals amb els candidats que volen optar a la primera secretaria del PSC . S'han dit moltes coses i s'han preguntat encara més, però segur que tot i això encara ens ha quedat alguna cosa per preguntar. Ara toca fer balanços i analitzar coherentment per poder donar el vot al millor candidat. Segons hem pogut saber aquests dies, un dels quatre no renunciaria al grup propi a Madrid, l'altre no renunciaria a fer cap mena de renúncia ideològica, l'altre a res i l'altre a més de no renunciar a no dormir, no renunciaria a que a Catalunya hi hagués un partit socialista del que els treballadors es sentissin orgullosos. Crec que és interessant saber que no volen arribar-hi a qualsevol preu.
Es van dir moltes coses, però em quedaré només amb una quinzena de pinzellades de cadascun, aleatòries i sense cap mena d'ordre, crec que serà suficient per poder comparar i valorar.
Àngel Ros. Alcalde de Lleida. Nascut a 1952. Una frase "aporta més el camí que el propi fi".
www.twitter.com/angelrosdomingo
www.facebook.com/angelrosdomingo
http://alcalde.paeria.cat
  • Els socialistes hem de ser el referent del catalanisme polític d'esquerres amb ideologia socialdemòcrata.
  • Hem de recuperar les referencies amb la nostra societat per arreglar la desconnexió que tenim amb aquesta societat.
  • No podem renunciar al grup parlamentari propi però negociat amb el PSOE. Ens cal una veu pròpia amb dret a la discrepància.
  • Aquí ens caldrien una mena de primàries franceses. Els primers secretaris els hem de votar tots.
  • Cal un partit organitzat en sectorials i que sigui molt més obert als militants i a la societat.
  • El federalisme no es manté (no és emocional). És més emocional sentir-se europeista que no pas federalista.
  • A Catalunya li cal més autogovern amb més pes a Espanya.
  • Cal una Europa forta contra els vells nacionalismes com CIU.
  • Hem de creure en els nostres valors i en les nostres classes mitjanes.
  • Només té capacitat de renovar qui tingui credibilitat dins el partit.
  • Cal anar cap a llistes obertes en circumscripcions petites i cal limitació temporal de càrrecs.
  • No vull professionals de la política, la gent no pot tenir la política com a únic ofici.
  • La legitimitat de un polític necessita ser validada per els seus ciutadans i per això no deixaré l'Alcaldia de LLeida si guanyo la Primera Secretaria.
  • Vull una llista integradora amb la màxima unitat possible.
  • El lideratge social ha de primar per sobre del lideratge orgànic del partit.

Joan Ignasi Elena. Ex-alcalde de Vilanova i la Geltru. Nascut a 1968. Forma part de Nou Cicle. Una frase "ens cal la força del passat amb la mirada del futur".

www.twitter.com/joanignasielena

www.facebook.com/profile.php?id=1525596390&sk=wall

http://joanignasielena.cat/

  • Qui vulgui ser lider extern, primer s'ha de ratificar com a lider intern.
  • Cal fraternitat interna per canviar des de la unitat. Cal sumar amb un projecte unitari de renovació per fer-lo canviar internament i no des de la confrontació.
  • Hem de recuperar la centralitat de l'esquerra amb discurs d'esquerres i progressista. Sóc federalista perquè sóc socialista.
  • Es necessari grup parlamentari propi per explicar a Espanya la visió dels socialistes catalans. Hi ha un altre mirada dels catalans i no només la de CIU. Hi ha una Catalunya que creu en una altre Catalunya alineada amb Espanya. Cal defensar la unitat civil del poble de Catalunya compromès amb Espanya.
  • Necessitem un partit més obert, flexible, plural i no tant monolític. Hem de ser més corporativistes en la pressa de decisions i amb una important renovació de càrrecs a la direcció del partit.
  • Necessitem una majoria social que permeti ser una alternativa a l'actual govern.
  • No sóc el candidat de ningú, aspiro a ser el candidat d’una àmplia majoria, des de la suma, des de la unitat.
  • El socialisme conjunta passat i futur, som hereus de les nostres herències.
  • També és necessari un posicionament en contra de les nuclears.
  • Hem retrocedit per feblesa ideològica, cal reafirmar-nos en les nostres conviccions.
  • Sóc partidari de la limitació de mandats però amb flexibilitat i sentit comú.
  • Cal una direcció del partit amb dedicació i implicació. I sobretot hem de fer gran exercici de transparència.
  • En aquest congrés calia més participació i nosaltres hem comés la imprudència de tenir menys delegats.
  • El primer secretari l'han d'escollir els militants però el candidat que ha de conduir el país, l'hauria d'escollir tota la gent.
  • Sóc partidari de primaries per agafar més legitimitat i també d'una reforma de la llei electoral per circumscripcions més petites, per donar més veu al territori, però crec que no cal arribar a llistes obertes.

Pere Navarro. Alcalde de Terrasa. Nascut a 1959. Una frase "el nostre partit necessita un canvi real".

www.twitter.com/pere_navarro

www.facebook.com/PereNavarroMorera

www.perenavarro.cat

  • Ara més que mai Europa existeix i cal fer propostes per aquesta nova Europa perquè ja no està tan lluny com semblava.
  • Som catalanistes i federalistes i sempre hem de defensar les dues coses.
  • Cal recuperar tots els nostres valors. Valors importants com sobretot la igualtat d'oportunitats.
  • Cal reivindicar el sector públic, cal un sector públic que garanteixi tots els drets.
  • Es important incorporar valors nous com el medi ambient i la sostenibilitat.
  • També cal treballar fort per la igualtat entre homes i dones.
  • Cal apostar per les noves tecnologies i per les xarxes socials.
  • Hem abandonat el discurs cap a les classes mitges i l'hem de recuperar perquè és el seu esforç fiscal el que està aixecant el país.
  • Necessitem bons estatuts i cal canviar la cultura organitzativa del partit.
  • Hem de ser els referents de molts dels sectors de la societat.
  • No cal grup parlamentari propi a Madrid però si cal tenir més influencia i visibilitat.
  • Cal que fem un gran banc d'idees entre tots.
  • Cal continuïtat i unitat, però necessitem un canvi real al partit.
  • Primer cal impulsar la democràcia interna abans d'obrir el partit a la societat.
  • Aquest ha de ser un congrés de renovació, obrint-nos a nosaltres mateixos i també a la societat.

Miquel Iceta. Viceprimer secretari i Portaveu del PSC. Nascut a 1960. Una frase "Qui millor faci i representi els canvis, ha de ser el candidat. Si hi ha un canvi de cares que impliqui un canvi real perfecte però sinó, serà no fer res".

www.twitter.com/miqueliceta

www.facebook.com/miquel.iceta

http://www.iceta.cat/ i www.juntspodem.cat/

  • Al nostre projecte li cal cor socialista, esperit socialdemòcrata i un esperit de llibertat.
  • No podem descuidar el debat de les idees, és el debat de les idees el que et permet avençar. Abans de guanyar políticament s'ha de guanyar culturalment. I sobretot han d'haver tres grans temes de reflexió; socialdemocràcia, federalisme i Europa.
  • La política és un exercici col.lectiu amb ganes de millorar i de ser millor però cal fer sempre una gestió eficient i no badar com hem fet ara.
  • A l'esquerra la gent és més eficient moral i èticament. Cal defensar la política però per defensar-la cal que fem que sigui sempre neta.
  • Hi ha una infraestructura que no s'aguanta, no podem tenir tans òrgans supra-locals i cal fer alguna cosa.
  • Hem de recuperar la confiança i la credibilitat de la gent i per això ens cal un discurs engrescador. Cal arrossegar majories convençudes posant als millors al capdavant.
  • Hem de fer una renovació sense por. Tots junts per encetar el rumb correcte. I jo hi seré, no sé com però sé que hi seré, com hem de ser-hi tots els que estimem aquest partit. Jo he de ser l'últim no el primer, però a l'hora de fer canvis el primer que s'ha de fer és mirar la banqueta.
  • No hauríem de fer mai més un acord de govern sense compartir un projecte.
  • No hi crec en la limitació de mandats, potser només en els càrrecs interns per evitar que s'eternitzin.
  • Hem de decidir créixer, i si el partit no creix és perquè no vol.
  • Som un partit gran, però no pas un exercit i calen diferents matisos dins el partit, això és lo bo.
  • Hem de servir als ciutadans de Catalunya i no podem acceptar que l'agenda política la marqui la dreta catalana. Necessitem una majoria clara per plantar cara a un sistema injust.
  • El nostre projecte havia perdut potència, havia perdut centre de gravetat i cal recuperar-ho i el que no podem fer és perdre'ns en les discussions.
  • Jo no vull ser el candidat a la Generalitat, primer cal que endrecem la casa.
  • Ho canvio tot per la garantia de tenir un partit que d'aquí dos anys pugui treure la majoria als que estan ara.
Miquel Iceta, va ser l'únic candidat que va parlar de la resta de candidats, i per això vull fer una menció apart. Iceta va assegurar que vol la unitat complerta entre tots els candidats i per això afirmava al final "El partit no es pot permetre prescindir de cap dels candidats que ens presentem, estarem bojos si ho fem, el partit no s'ho pot permetre i si ho fem ens em-penedirem" i així destacava el millor de cada candidat "en el Pere Navarro em veig a mi mateix però més jove, l'Àngel Ros parla de Catalunya sense fer ganyotes i fa grans polítiques progressistes i Joan Ignasi Elena és la representació de saber unir d'allà on venim i d'on hem d'anar, i jo crec que puc aportar experiència...però si la única opció és escollir entre aquests...cal triar al millor i després fer tots pinya amb ell".
Estem davant del Congrés més important de la història del PSC i ens cal la millor elecció possible. Cal triar des de la llibertat el que creiem que pugui ser el millor pel futur i el present del partit. Jo després de les xerrades organitzades per la Federació del Vallés Oriental...tinc les coses molt més clares...espero que a tots us quedin igual de clares...

26 d’agost 2011

PARITAT POLÍTICA

Rubalcaba ha demanat als secretaris generals territorials del PSOE que promoguin a dones com a caps de llista apostant per una paritat molt més visible i com a dona m’ha de semblar perfecte, però cal deixar clar alguns matisos.

La paritat és un valor polític que dona pes a la igualtat, ajustant la proporcionalitat representativa d’homes i dones al món de la política, i això és un valor afegit molt important.

Però parlem d’una proporció i un equilibri forçat gràcies a aquesta “discriminació positiva” que permet a la dona arribar a espais de poder que majoritàriament estan ocupats per homes. El tracte de diferencia ha estat injustificat i gratuït durant molt de temps vers les dones i encara continua i per això s’ha de forçar la igualtat gràcies a les quotes de paritat. No podem negar que a una dona se li qüestionen molts més aspectes que en un home ni se li tenen en compte i això ara per ara encara és una realitat. Tots ens hem de comprometre amb la igualtat d’oportunitats... fins aquí plenament d’acord.

Però en el que no estic d’acord és en la paritat a qualsevol preu. Si mai ha valgut qualsevol home, no pot valdre qualsevol dona només pel fet de ser dona. Volem més protagonisme i les mateixes oportunitats... però no puc admetre tractes de favor per tema de quotes... si vals vals siguis home o dona... els barems han de ser iguals, no per buscar la igualtat forcem la desigualtat per l’altre banda.

El pitjor és que hi han masses inútils (homes i dones) que hi són perquè els han "col·locat" i no per motius rigorosos... i és això el que hauríem d’evitar. Hem d’apostar per la paritat, per l’equilibri però amb els peus a terra... sempre... i ho diu una dona...

Així que promogueu a les dones, SI, però només a les vàlides i treballadores, no a les simpàtiques ni a les “amigues/filles/conegudes de...” només per omplir una llista... tinguem sentit comú senyors polítics... que amb l’excusa de les quotes feu coses aberrants...

11 de juliol 2011

PÈRDUES I CONFIDÈNCIES

He perdut tantes coses al llarg de la meva vida... que sovint moltes sembla que ja no haurien ni de doldre....però ho continuen fent.

Ja vaig néixer perdent al meu pare, la vida va voler que morís abans de jo arribar, potser per això vaig plorar més del compte aquell dia...però d’això ja en fa molts anys...

Al llarg de la vida t’has d’anar desprenent de coses progressivament per anar deixant lloc a d’altres de noves, és llei de vida, però aquest procés és evolutiu, no dràstic i es pren com a quelcom força normal.

El problema son altre mena de pèrdues, les inesperades, les que et fan a propòsit...aquestes son les pitjors...

El fet és que la política m'està arravatant moltes coses, i no tan físiques, que també, sinó coses com la il·lusió, les ganes....dol perdre la il·lusió, dolen perdre les ganes, dol perdre la fe en les persones...dol saber que han perdut el nord, que han perdut la mesura del que és correcte, la valoració de la feina feta...dol veure com estan perdent a les persones per la seva pròpia incompetència...per la seva manca de tacte...

Quan ets a dalt del teu pedestal i només veus als que t’aclamen –molts t’idolatren facis el que facis-...dol veure com t’oblides dels que fa molts anys et van ajudar a pujar esgraons, els que s’han cansat d’ajudar-te a pujar sense ni una “palmadeta” a l’esquena...dol veure com des de les alçades no es veu la “cuneta” on tants heu deixat pel camí...i els que encara falten per caure.... Sort, si més no, com algú em deia ahir, que la “cuneta”deu ser un lloc molt interessant...ple de supervivents...supervivents que no dubten en aixecar-se amb més força cada vegada...però no ja per ajudar-te sinó per ajudar-se a ells mateixos...

01 de juliol 2011

ARRIBA UN PUNT EN QUÈ...

Arriba un punt en què et punxen i ja ni fa mal ni surt sang ni res de res…. i és greu arribar a això... a mi per sort encara em fa mal, encara em dolen moltes coses, encara em dol molta gent, moltes paraules, les dites i les no dites (que son sovint les pitjors)... i no sé si és bona la disfressa de forta però no acostuma a ajudar en aquests casos, però ja la tinc com a segona pell i encara gràcies, pitjor seria la de bleda... encara se n’aprofitarien més... Però el dia que ens fem tan durs com perquè cap cop ni cap menyspreu ens dolgui... serà massa tard.... i el problema és que els cops deixen senyals, més profundes cada vegada i per molt que es curin sempre queden... sempre queda alguna senyal i la pell es fa més fina cada vegada... com s’asseca un pou de tan xuclar-li l’aigua...

Hi ha qui es pensa que alguns som capaços d’aguantar-ho tot i encara es queixen sinó ho fas, però arribarà un dia, en que el cop no farà mal i a ells hi els doldrà la mà del cop, però llavors els em-penediments de res serviran... el pou estarà sec i només per culpa seva...

Mentrestant seguirem... amb el cap ben alt, amb l’orgull de la bona feina per bandera, sempre,... però pica si vols... que no t’escolto... no escolto a qui no m’estima...i quan més piques més forta em fas i més dèbil tu et quedaràs.

09 de juny 2011

Vergonya, desafecció....?¿?¿

Quan sento tantes coses aquests dies, em fa vergonya estar ficada dins el sac dels polítics. Estic cansada d'haver de sentir una i altra vegada que tots som iguals.... però hi ha per pensar-ho..... perquè com a mínim hi ha molts d'iguals.

Hi ha molts de vividors i molts que fan el que sigui per continuar vivint o per començar a viure-hi. Es fan pactes antinaturals, il·legítims i sense cap mena de coherència. Sovint no serveix de res el que el poble ha votat quan és l'únic que té legitimitat per escollir als seus polítics. Ja he dit més d'una vegada que cada poble té els governants que mereix i cada governant té el poble que li pertoca, i no podem queixar-nos d'aquesta mala fama dels polítics després de fer totes aquestes coses.

És esgarrifós veure com s’arracona a gent vàlida per sobre dels interessos personals, abans i després de les eleccions, desprestigiant el valor del polític i de la política, no ens podem queixar de tenir desafecció... si gairebé jo la tinc també... i molta...

Tal i com està tot i amb tot el que s’està fent... el més difícil serà no tenir-la....

18 de maig 2011

CANSADA & APÀTICA

Estic cansada, molts cansada....fins i tot diria més, estic apàtica (compte amb la diferència clara entre cansat i apàtic).
Quan estàs cansat, realment és per una manca d’energia per fer les coses, i amb el corresponent descans es soluciona, es tracta d’un problema muscular. En canvi l’estat d’apatia apareix quan no es tenen ganes de fer les coses, és un problema del sistema nerviós....
Vist això, vull pensar que el meu sistema nerviós em fa estar apàtica cap a determinades coses...però només cap a coses concretes....coses que cada vegada més deixen d’enamorar-me... El cos és savi, sempre, tot i que de vegades li fem poc cas...

Seguim?