Un expert en
la matèria com es en Xavier Mateu ens va fer una extensa explicació de les
polítiques mediambientals que s’estan fent actualment al nostre país.
Per començar
cal tenir clar un objectiu bàsic, mantenir sempre l’equilibri i per això
precisament es normal que el medi ambient i la gestió mediambiental tingui
patrons diferents a cada zona. No oblidem que podem parlar de medi ambient o d’entorn.
Medi ambient
es un terme confús, que es mou en un marc complexa i que es un concepte
subjectiu. Es un mou en un marc complexa i a més s’enfronta a postures
radicals, interessades i/o proactives. Mentre que les actuacions es concentren
a nivell local, global o en plataformes. El pitjor problema que hi ha son les
postures dels negacionistes que neguen tots els problemes ambientals.
A peu de
carrer, però, també hi ha confusions, molt sovint diem medi ambient quan volem
dir paisatge i no es el mateix. Una cosa es l’afecció paisatgista, que ens
agradi o no un lloc, es a dir que quedi malament en un paisatge un molí o una
línea d’alta tensió, però això no té perquè tenir una afecció
mediambiental...no es el mateix i no es pot confondre. De vegades idealitzem un
paisatge ambiental idíl·lic que ja no existeix, que fa molt de temps que no
existeixen, i per això de vegades es difícil assumir i acceptar aquests canvis.
Als parcs naturals i han bones mesures per protegir el medi ambient i el
paisatge que es defensen arreu del territori. Però no ens enganyem, mai no ha
hagut tanta quantitat de bosc com ara, allò de “planta un arbre” es veu que va
funcionar prou bé, però ara ja no cal plantar-ne més, hem de cuidar i arreglar
bé tot el que tenim, tenir bona cura del que ja tenim és el millor que ara
podem fer.
Tampoc podem
oblidar que els recursos son escassos i per això hem de tenir bona cura d’ells.
L’aigua per exemple es diu que és un bé escàs, però jo penso que hi ha
prou aigua però que està mal gestionada.
L’entorn es
vulnerable i afecta molt a les persones per això hem de cuidar-lo i no
contaminar-lo. Contaminar té un cost, i els beneficis son privats però els
costos son públics. Potser s’hauria d’arribar a la internalització dels costos
ambientals. Avui en dia la innovació tecnològica aporta molt, però tampoc no ho
resol tot.
Hem de tenir
tres conceptes clars:
1.
Gestió
ambiental.
2.
Finançament
polítiques ambientals.
3.
Educació
ambiental.
Amb una
xifra sobre la taula; 1m³ d’aigua costa 2’1 euros/m³ a l’administració i de
mitja al ciutadà li surt a 1’7 euros/m³
Hi ha un
vectors ambientals que ens serveixen per controlar el medi ambient:
·
Aire
·
Aigua
·
Sòl
Que son
els tres aspectes més mesurables, però també tenim en compte;
· Residus
· Medi
natural i biodiversitat
· Energia
Catalunya té
competències en medi ambient, però l’estat té les competències bàsiques i no
oblidem que la Unió Europea es qui ens marca les directives mediambientals. Les
Administracions locals només tenen competències de gestió en el seu territori. Les normatives no son
transposables d’un país a l’altre perquè no oblidem que les costums son molts
diferents i condicionen massa en les polítiques mediambientals.
Les
estratègies a seguir poder ser diferents:
·
Innacció,
no fer res i seguir igual donat que hi ha altres prioritats més importants.
·
Prohibició
o autorització expressa d’activitats o productes.
·
Qui
contamina paga
·
Eco-eficiència
I
per finalitzar, deu consells pràctic sen temes de medi ambient:
1. Quantificar abans d’actuar. Tot
s’ha de quantificar per anar bé.
2. Objectius realistes i amb poca
burocràcia. L’excés de burocràcia paralitza les iniciatives.
3. No oblidem al client. El
client és qui pagarà els costos.
4. Ser transparent. Sempre s’ha
de dir la veritat.
5. Insertar les iniciatives en el
context de l’escala de prioritats dels destinataris.
6. Crear coalicions positives. El
protagonisme solitari no es bo.
7. Preparar-se pels conflictes.
8. Mantenir la coherència.
9. Ser flexible.
10. Finalment, DECIDIR. Decidir
amb convicció i determinació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada