ERNEST MARAGALL I LES POLITIQUES D’EDUCACIÓ

El problema pitjor que pot patir qualsevol sistema és aturar el seu avançar natural, la seva evolució, i el sistema educatiu no ha de ser menys. Ha de seguir avençant amb fermesa i sobretot amb l'obligatorietat complir una missió amb uns objectius qualitatius com és fer ciutadans responsables i aptes dins la societat. Això hauria de ser una obligatorietat universal que segons Ernest Maragall encara no hem aconseguit complir al cent per cent. Hi ha un percentatge massa alt de gent que no acaba els seus estudis i això és un dels gran problemes que tenim.

Amb números a la mà, tenim el mateix índex de gent amb educació superior que a tota Europa però en canvi a nivell d’ ESO arribem tan sols a un 15-20% i a Europa arriben fins a un 40% en educació secundària, i aquí és on fallem. S’ha de treballar per augmentar el percentatge d’alumnes amb educació secundaria i arribar a la línia Europea i garantir un nivell de futur al nostre país en aquest sentit.

Pel que fa a la immigració ha suposat 150.000 alumnes més, assolint-los amb el mateix nivell de recursos però amb el compromís de mantenir la qualitat. Partint d’aquesta realitat s’ha buscat treballar en l'equitat en l'exigència en això el sistema educatiu té una responsabilitat central que ha de mantenir. Hi ha complexitat als centres per temes d’immigració, però hem de poder crear condicionants positius i no negatius, i aquesta hauria de ser una característica general a tots els centres.

Molt sovint hem confós servei públic amb funció pública i això és un error, hem de traslladar la igualtat de drets amb la igualtat de servei. L’escola, a més, és l’organització més difícil que hi ha doncs són persones actuant sobre persones. “Hem donat les eines per tal que funcioni el millor possible” – deia Maragall – “que hi hagi un projecte educatiu per poder aconseguir els seus objectius buscant l’autonomia del centre. “ Abans es controlava molt més el procediment sense fitxar-nos tant en el que cada centre era capaç de fer per si mateix. Volem centres amb autonomia, amb una direcció conscient i amb compromisos i sobretot amb garanties davant la societat. És a dir, “autonomia, direcció i avaluació hauria de ser la columna vertebral dels centres”, ens explicava Ernest Maragall. I per tal que tot això funcioni, cal un equilibri entre famílies i escola, és vital que hi hagi compromisos per les dues bandes. Amb la LOGSE es va passar del 6-14 al 3-16, que ja va ser un gran canvi a nivell educatiu ampliant tan per dalt com per baix, un gran avenç que inicialment va ser un trasbalsament. I continuem avençant cada any, però un dels temes problemàtics que tenim, segons Ernest Maragall, “és que s’ha anat donant un distanciament entre l’escola, que està molt més a la defensiva, i entre la societat, que molt més exigent, sovint vol deixar tota la responsabilitat a l’escola.”

Calen drets i deures per aconseguir un equilibri entre l’escola pública i la concertada. Les preferències anaven molt més cap a la concertada, inicialment per una important mancança de l’escola pública durant molts anys i això s’està superant a poc a poc però s’ha de continuar treballant encara. L’educació ha de funcionar per zones educatives, per poder funcionar com una xarxa al territori, podent sumar recursos entre elles. “La societat vol ser lliure en tot”-insistia Maragall-“però no és un dret absolut escollir-ho tot, i en educació tampoc, però si hem de fer possible poder oferir un equilibri i som nosaltres qui hem de poder garantir un equilibri entre escola pública i privada”. Un tema on també va insistir Ernest Maragall va ser en la professionalitat “fa falta una professionalitat molt més complexa a educació. Hi ha un sector que no és tan vocacional i això no és bo i acaba afectant a tot el sistema educatiu i en aquest sentit cal canviar l’educació d’aquestes mestres” i afegia “un mestre és un artesà, no un replicador de llibres de text. Ha de ser capaç de gestionar les emocions individuals de tots i cadascun dels seus alumnes i ha de saber atendre aquesta diversitat. Els mestres hauríem de ser la primera referència del que vol dir un adult per un nen”. En aquest sentit, també destacar la importància que se li està donant cada vegada més a treballar també per l’excel·lència. Cal treballar per un nivell mínim de coneixements a assolir però també treballar per poder reconèixer els nivells i possibilitats d’excel·lència en alumnes concrets que no tenen perquè no aprofitar-se. Son valor afegits i se’ls hi ha de donar la importància necessària pel bé del nostre sistema educatiu.

I com a tot arreu, “sempre falten recursos però realment hem de tenir clar que no tan sols depèn tot de tenir més o menys recursos” deia Ernest Maragall. S’ha de continuar creixent en recursos per arribar al 6% del PIB en educació i ara estem en un 4% només, i ho hem de fer, però per millorar en eficiència. Entre d’altres coses, seria interessant pensar també en apostar més per la formació humanística dins el nostre sistema educatiu.

Hi ha cinc línies de treball segons el Conseller Ernest Maragall:

1. Invertir en qualitat del professorat, i fins i tot intervenint en qui s’apunta tenint en compte l’aptitud, perquè no qualsevol serveix per fer de mestre.
2. Actuar a fons i buscar aclarir entre funció pública i servei públic. Objectiu poder donar estabilitat als equips docents.
3. Introducció a les noves tecnologies de la informació com a eina normalitzada. La capacitat que es donava abans per tot un centre, ara s’ha de poder donar per cada aula, per poder garantir el servei amb les noves tecnologies.
4. Actualitzar el concepte “d’Educació gratuïta”, parlant clar i dient quina part cal posar en co-pagament.
5. Donar més llibertat al sistema per tal que el ciutadà digui quin tipus d’escola vol. Responsabilitat explicita en l' elaboració del servei.

“En definitiva calen més criteris i menys normes” deia Maragall, més criteris i molta més coherència que moltes més normes, com passa gairebé a tot arreu. I un tema important i que tots hem de difondre des del convenciment es que “No podem acceptar el tòpic que l’escola concertada és millor, avui en dia pot arribar a ser igual i fins i tot molt millor que l’escola concertada” i en aquest sentit ha treballat i continua treballant l’equip de la Conselleria d’Educació de la Generalitat segons ens explicava el Conseller Ernest Maragall.

SOPAR AMB PEP MARTÍ

“Un dels objectius clars és saber les preocupacions de la gent”ens deia Pep Martí “són tècniques de màrqueting que potser les posem poc en pràctica”...saber el que inquieta a la gent, saber el que no els deixa dormir, preocupar-nos en saber quins son realment els seus problemes hauria de estar dintre del nostres objectius principals.

En Pep Martí liderarà l'equip que redactarà el programa electoral, i ja va estar també amb el programa marc del PSC. Martí és actualment director general de Coordinació Interdepartamental de la Generalitat. Ens va explicar com va anar la creació del programa marc i, com amb les mateixes bases i amb les idees ben clares, s'està fent el programa electoral.

El programa marc ja tenia un clar esforç de qualitat des del 1999 i llavors es va fer una reflexió programàtica entre 28 grups que estaven formats per un total d’unes 500 persones amb les que es van fer tres nivells de dinamització. En aquell punt va començar a actuar el Consell de redacció i va arribar-se a un text d’unes 200 pàgines. Es va treballar de forma itinerant i també amb un observatori de seguiment, però tot i això, com reconeixia Pepe Martí "és complicat arribar sempre a tot però s’intenta".

La idea es no fer grans totxos segons explicava Martí sinó “compilar idees , tenint clar que volem ser una síntesis realista de la identitat catalana” i a més ha de ser un text a 10 anys vista afegia "i hem de ser ambiciosos amb això, la ciutadania ens està reclamant parlar de futur". Un futur que passa per tots els àmbits de la societat, que ha de tocar totes les tecles i alhora "anar al gra, amb lo que realment l’importa a la gent".

Les línees programàtiques ja estan ben definides i elles marcaran el full de ruta de la campanya i del programa. Martí afegia que “el candidat es presentarà amb una agenda de reformes, hem de parlar d’un moment de canvi" però alhora, i com a punt molt important, "hem d'explicar tot el que hem fet. Pots tenir credibilitat si has fet alguna cosa i nosaltres les hem fet i moltes” i això hem d’aprofitar-ho, aprofitar el que hem dit tantes vegades, Fets i no paraules. “Tot el partit, tota la gent del partit s’ha d’aprendre bé tota la feina que s’ha fet i explicar-la”"no podem mostrar ambició sinó mostrem orgull” insistia Pep Martí (gran frase...!).

Martí va defensar també la importància del Municipalisme com a branques claus d'un govern ben cohesionat i ben organitzat “tots nosaltres necessitem i molt el món local per desplegar les nostres polítiques” tot i que de vegades, afegia Martí “ ens falta una mica de consciencia col·lectiva”. No oblidem, però, que per poder desplegar amb majors garanties un projecte local, es bo sempre contar amb un govern que sigui del mateix color, es a dir, que sigui socialista. "Es molt important governar, com ara, a tots els estaments" puntualitzava Pep Martí,i això no ho hauríem de perdre.

Un punt que haurem encara d'acabar de superar és el tema de les obres, com deia Martí "estem malats de pedra, hem de limitar el recurs de la pedra, però és difícil perdre la inèrcia que portem, i tampoc podem ficar més tensió encara al nostre electorat" però no hauria de ser el recurs principal en moltes de les nostres propostes i argumentacions.

I per acabar un punt molt important. Saber ser crític, constructivament es clar, sempre és important, però per això també hem de saber formar a persones crítiques, persones que tinguin la capacitat de qüestionar i d'ajudar amb les seves opinions i crítiques, però alhora hem de saber gestionar-ho perquè sinó no tindrà cap validesa. Deia Martí que "hem de parlar del que la gent vol parlar, que no vol dir que sigui el que volen sentir, sinó que hem de dir-li el que realment pensem sigui o no el que volen que els hi diem". En aquest sentit, hem de ser ferms i parlar del que realment volem parlar,sense pors, però sempre amb les eines necessàries per qualsevol moment, amb la seguretat que et donen per poder argumentar amb garanties.

OPINIÓ PUBLICA, OPINIÓ PUBLICADA amb Gabriel Colomé

Realment vaig sortir bastant trasbalsada de la classe amb el Gabi Colomé, i va ser necessària la conversa amb ell i amb l’ Isidre Molas d’uns dies després, per entendre-la millor. Aquest sacsejament a que ens va sotmetre en Gabriel és la realitat que moltes vegades ens trobem. Va posar-nos al límit, va fer-nos dubtar de nosaltres mateixos, dels nostres valors, dels nostres ideals...amb l’únic objectiu de saber reaccionar davant comentaris adversos i davant la qüestionablilitat de les nostres idees o valors i per tant de les nostres opinions i de les nostres accions en un tema concret. La seguretat en tu mateix, en les teves idees i en les teves creences, amb fermesa i rigor, no faran mai trontollar les teves accions i si algú les qüestiona, tindràs arguments suficients per rebatre’l. Amb seguretat i amb lleialtat a tu mateix, sense faltar mai als teus principis per més que et facin dubtar. Això és el més important que vaig aprendre, tot i que pugui ser una cosa que tots sabem lo important que és, però sovint necessitem que ens diguin les coses per donar-li realment la importància necessària. Es a dir, gracies Gabi. Estem a una democràcia mediàtica, la política és cada cop més una batalla mediàtica a tot arreu. Els mitjans tenen moltes armes i les fan servir, i el polític fa servir també, en alguns casos, els mitjans pels seus propis interessos, però quan no tens als mitjans,has d’arribar amb la teva gent i amb un bon missatge. Per cercar la informació que volem, triem un determinat mitjà per informar-nos però hem de saber triar, en funció de la informació que volem rebre. Qualsevol informació que rebem acostuma a estar polititzada i et van colant valors subliminals en les diferents series o pel·lícules. Tot ho hauríem de veure amb una consciencia critica, amb la mateixa que podem veure les noticies, que tenim molt clar el que ens arriba i com volem que ens afecti el que ens arriba. Els republicans llencen constantment publicitats subliminal amb les series de la FOX (series mundialment famoses com “House”, “CSI”, “The good wife”,” Lost”, “Sex and the city”...) sobretot gràcies a gent com Karl Rove que era un gran estratega de Bush. “The west winy” seria la única del partit demòcrata. Inimaginable la influència que ens van fent mig en silenci setmana a setmana, ensenyant-nos com a normals determinades situacions i opinions que poden estar ben lluny dels nostres autèntics valors, però que sense aquesta visió crítica anem assumint i creient com a normals. El gran problema es que actualment fins i tot s’arriba a frivolitzar la política amb programes com "Polònia", on es fa una clara destrucció del sistema polític que va endinsant-se en un jovent que veu la sèrie com a quelcom frívol i divertit i se li ensenya que la política és això. Si no ensenyem a veure i només a mirar, com volem que respectin, valorin i estimin la política en el futur?... Hem de saber mirar-ho tot sempre amb sentit crític per tenir la capacitat de valorar i analitzar al detall. No tot es dolent, però tampoc tot és bo. També cal tenir clar que una opinió publicada no es més important que una opinió pública. Cada cosa al seu lloc però no per això hem de treure importància ni a una cosa ni a l’altre. El missatge polític es transmet per els líders d’opinió principalment i hem de saber argumentar-los i defensar-los amb bons arguments perquè és la nostra primera línea de defensa. La segona línea seran els figurants i hem de saber cuidar-los també molt. Amb tot això ben controlat, la batalla està guanyada, que és l’objectiu que tenim. Com ens deia Gabi Colomé “Hem de tenir clar que és possible guanyar les eleccions per vots, mai els països tornen enrere i en canvi Mas vol fer tornar a Catalunya enrere. Mas és el símbol de 23 anys de pujolisme, i no té res nou que oferir al país. A més és CIU qui té turbulències no pas el PSC i això és una bona senyal...i a partir de setembre les coses canviaran... Guanyes el dia que et voten no abans”. Les enquestes son importants si venen d’una bona font i fan un bon anàlisis. Hem de tenir en compte que la nostra guia ha de ser la matriu de transvasament i un partit podrem dir que està mobilitzat si està per sobre del 70% i això és lo important, això és el que hauríem d’aconseguir, mobilitzar al nostre electorat, i ensenyar-li quelcom molt important, els nostres valors. Els nostres engranatges, que son molts i ben sòlids; llibertat, igualtat, solidaritat, laïcitat, justícia social...uns valors progressistes que mai els hem de perdre, ni un granet, perquè granet a granet fem la nostra platja, una platja de tots i per tots.