21 d’abril 2010

XAVIER GUITART I LA CORPORACIÓ CATALANA DE MITJANS AUDIOVISUALS

Xavier Guitart va començar la seva xerrada amb una important afirmació “per fer política has de saber formar i dirigir equips, tot sol no es pot fer res” i es que la feina en equip, amb un bon equip té una garantía assegurada. Després es necessiten, però, moltes més coses “com saber establir prioritats i com a cosa fonamental, ser capaç de fer un pla estratègic per cada cosa per tal de poder definir amb claredat que és prioritari i que és accessori”.

I com a cosa primordial, per qualsevol tasca de direcció d’equips és“saber gestionar persones, tenint molt clar que no podem entendre mai a les persones com a recursos” greu error de molts dirigents.

Segons Guitart, estar preparat pel canvi, per qualsevol mínim canvi, ens pot ajudar moltíssim perquè com ens explicava “tot és accessori, l’únic permanent és el canvi” puntualitzant que “res no es per tota la vida, tot canvia doncs les persones són les primeres que canvien, i amb això es genera un circuit de canvi continu”.

A la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, actualment hi ha 2800 treballadors i amb 375 milions d’euros i s’estan gestionant 7 canals de televisió i 4 de radio ,a més de les respectives difusions directament a la xarxa. Com deia Xavier Guitart “és avui en dia l’únic sector creixent que no es deslocalitza i que encara té futur”.

La necessitat de complir amb la qualitat del servei és un punt cabdal per la Corporació segons ens explicava Guitart “hem de mantenir la voluntat que sempre ha de tenir un servei públic. S’ha d’aconseguir que la televisió pública aporti riquesa intel·lectual i sense treure vida al sector privat s’ha de garantir sempre el servei públic.”

Segons ens argumentava, son ells qui han de portar la bandera “hem de saber ser el motor en el sector i tenim encara una gran feina a fer”. Actualment es té un bon índex d’audiència a les televisions catalanes amb un ventall ampli i variat de programació que no inclou grans programes del cor ni realities i per això “té molt de mèrit quedar per sobre d’altres televisions sense oferir aquest tipus de programes” en canvi si tenen clar el que volen segons afirmava Guitart “es procura tendir a buscar sempre la màxima imparcialitat dels professionals”.

Els hi queda molt camí per fer encara, però els principis generals de tota la seva programació queden ben clars a la seva web:

  • El respecte als principis que informen la Constitució espanyola i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, i als drets i llibertats que reconeixen i garanteixen.

  • Objectivitat, veracitat i imparcialitat de les informacions.

  • Respecte a la llibertat d'expressió.
  • Respecte al pluralisme polític, cultural i lingüístic, religiós i social.
  • Promoció de la llengua i la cultura catalanes.
  • Respecte i atenció especial a la joventut i a la infància.
  • Respecte als principis d'igualtat i de no discriminació per raó de naixement, raça, sexe o qualsevol circumstància personal o social.

Segons Guitart, el futur immediat està ben clar pel que fa a les televisions “anem cap a la televisió interactiva i hem de poder liderar el canvi amb continguts públics”.

Em quedo sobretot amb que “hem de donar un servei públic amb la màxima audiència i amb el mínim cost i per aconseguir-ho necessitem bons equips de persones i saber dirigir-los bé”...chapeau per les idees ben clares...

18 d’abril 2010

ÈTICA I POLÍTICA amb Joan Manuel del Pozo

Tothom hauria d’aprendre a tractar les coses més obliquament, no podem rebutjar-les d’entrada, i això és el que molta gent fa amb la política.
Ètica i Política son dos conceptes molt importants però en aquestes tres paraules el més important és la “i” perquè tan Ètica com Política han d’anar perfectament relacionades. La democràcia porta lligada una exigència ètica que fa que el més important siguin els valor ètics que l’aguanten.
Política és l’art pràctica d’organitzar una convivència social i per això ètica i política han de retrobar-se forçosament. Si es degrada el vincle ètic, el sistema democràtic no funciona, i aquí comencen els problemes.
Ètica i Política son dos parts d’un mateix procés. Abans hi havia molta unitat entre les dues paraules. Ja a l’antiga Grècia es deia que “idiota” del grec idiōtēs, es referia a aquells ciutadans lliures que no articulaven la seva vida individual amb la vida col·lectiva, es a dir, era un ciutadà privat en si mateix i que no es preocupava dels temes públics de la seva ciutat. S’havia de “ciutadanejar”, exercir de ciutadà i no s’entenia la vida individual separada de la vida pública, i fins i tot s’afirmava que “No puc ser individualment feliç si col·lectivament no ho sóc”, però ara en canvi estem en una posició bastant oposada.
Ja deia Aristòtil que l'home és un animal polític ("zoon politikon") però realment volia dir un animal social ó civíc que es mou dins una comunitat, que és el que seria l'estat natural de l'home.
El filòsof, José Luis López Aranguren parlava de quatre formes clàssiques arrel de la modernitat ètica i política:
  • El realisme polític ens diu que no s’han de prendre decisions si ets massa moral. Però la política ha de ser útil i exigeix tirar pel dret, es a dir, la política ha de ser tan funcional que passi per sobre de la moral sempre que ho necessiti.
  • L’anarquisme radical només té un valor teòric, però seria suposar que es pot viure sense política.
  • L’ètica i la política viuen en un problema permanent però poden trobar-se vies de solució amb una ètica intencional que tingui una voluntat ètica ferma. En canvi qui no és polític si pot desplegar un programa ètic pur.
  • L’ètica de la responsabilitat, si s’ha de trencar que sigui el menys possible.
Hem de ser pragmàtics però no pragmatistes en el sentit de dir que la pragmàtica ho justifica tot. I un tema també molt important és la llibertat de cadascun; la llibertat és tan o més important que la vida i sense llibertat no cal viure. A més, som lliures perquè som morals i som morals perquè som lliures, i quanta més educació tens més llibertat tens, perquè tens més capacitat per escollir. Ets lliure per escollir però tens la teva pròpia responsabilitat per tal d’escollir bé.
Un apartat molt important de la classe de Joan Manuel del Pozo va anar sobre la corrupció. La definició de corrupció ens diu que “és l'alteració perjudicial de la substància d'alguna cosa o persona, i si ens referim a algú en concret seria induir-lo a actuar il·legalment d’una o altre forma.”
Darrerament hi ha una important crisi de la democràcia i s’hauria de recuperar aquest vincle ètic per generar confiança. No oblidem que la democràcia es lesiona quan funciona el mandat imperatiu.
És important saber quan és exigible la dimissió d’un càrrec, i ho seria en un clar cas de una errada de supervisió, es a dir, de haver vigilat poc i per això haver deixat passar un cas de corrupció.
Pel fet de tenir una responsabilitat política no tens perquè tenir sempre la culpa de tot el que passi, el que si has de fer és ajudar a restablir l’ ètica. Dimitir, si fos necessari, augmentaria el vincle ètic amb la societat. I sabent això podem afirmar que la corrupció optima, seria la corrupció des del vincle.
Un polític pot tenir una sèrie d’immoralitats, però sobretot el que ha de tenir son bones pràctiques ètiques per tal de fer una política correcte i sobretot per no enganyar.
I en aquest sentit, és un fet que l’esquerra té molta més sensibilitat democràtica que la dreta, i per això els de l’esquerra dimiteixen molt més davant una mateixa situació de culpa. La necessitat de la democràcia és molt més alta a l’esquerra, és un valor afegit dels partits d’esquerra.
Cal tenir ben clar que el polític exerceix una extraordinària exemplaritat a la societat. Si estàs a l’aparador públic et miren i t’analitzen i això fa que tinguis una sobre exigència ètica, més que d’altres persones. Podem dir que el polític té menys dret a la seva vida privada pel fet de que la seva vida privada és més pública. Per tot això ha de saber ser tolerant i no sectari. Ha d’excloure de les seves actuacions la violència i inclús la violència verbal. Ha de saber argumentar el que fa i el que vol fer, per aconseguir quelcom més que tan sols tenir vots. S’ha de fomentar un sentiment de fraternitat, perquè oposadament ja saben que les dictadures son socialismes estèrils. I per això un bon polític ha de fomentar també l’aplicació dels drets humans.
D’altre banda, nomenar un càrrec de confiança, no necessariament ha de ser faltar a la seva ètica. La política et permet nomenar persones de confiança, però si estaries faltant a la teva ètica, quan l’únic mèrit d’aquella persona fos ser un conegut i no fos una persona idònia per assumir aquest càrrec.
S’han de perseguir els abusos, siguin com siguin, però als abusos i no al grup que els fa. Ja es diu que una secta és una religió que no ha triomfat i una religió és una secta que ha triomfat.
Es diu que l’ètica aplicada als negocis, fa que el negoci millori, i per tant, l’ètica aplicada a la política és rendible i a més obtens un efecte col·lateral com diu la filosofa Adela Cortina.
Ethos en grec es la personalitat, el tarannà, el caràcter o estil democràtic i això és el que ens cal recuperar. Hem de saber transmetre una actitud de ple respecte a qualsevol persona, fer que qualsevol persona se senti sempre plenament atesa en la seva dignitat com a individu. La dignitat de cada individu és sagrada i s’ha de sentir estimat pel polític per tal de poder tenir un retorn immediat. Hem de tenir molt clar que si dones distància reps distància, si dones respecte reps respecte i si dones amor reps amor...és a dir, si et fas estimar...és més fàcil que et puguin estimar.
Però per complementar això, hem de formar al ciutadà en la seva autonomia, en la responsabilitat i el respecte, i això afavoreix a tot el sistema, fent-lo més qualitatiu.
En definitiva, hem de prendre’ns seriosament la democràcia; respectar les seves regles i respectar i posar en valor la responsabilitat real i l’autèntic orgull de ser càrrec electe. Ningú pot ser plenament feliç sense la felicitat dels del seu voltant. Ja es diu que la caritat ben entesa comença per un mateix i l’egoisme ben entès comença pels altres, però en definitiva tot és començar i no ens podem desanimar doncs el començar, ja és la meitat de tot.
I altre cosa important que cal no oblidar és que el cinisme et fa exageradament negatiu, et fa trist i ens arriba a condicionar. Si no vols arribar a ser un mal polític, no et permetis ser un cínic perquè això envelleix l’ànima.
Realment la democràcia és fràgil i es pot arribar a degenerar, i per això tenim el deure moral amb la societat, de mantenir-la.
I per acabar, una de les millors definicions de democràcia ens diu que la democràcia és l’imperi de la llei i això és el que hem d’aconseguir entre tots.

09 d’abril 2010

EL FUTUR DE LES POLITIQUES DE JOVENTUT OLIVIÉ BAYÓN

El futur de les polítiques de joventut. 50 idees per millorar la vida dels i les joves és el llibre que es va presentar el 25 de febrer coordinat per Olivié Bayón i que ha contat amb la participació de diferents autors que des dels seus àmbits més propers han analitzat les polítiques de joventut no només amb el repte del futur sinó amb la realitat del present.

Com va dir Xavier Soto, el que va ser el diputat al Congrés més jove de la història d’Espanya “Debajo de cada cazadora de cuero hay una piel sensible y late un corazón que sufre” i així ho recull molt bé Olivié i la resta de col·laboradors al llibre. Xavier Soto va voler cridar l’atenció als polítics per fer veure la gran importància de les polítiques de joventut. Ara sembla que s’ha arribar a una major conscienciació del que han de ser les polítiques de joventut però encara queda molta feina per fer. Al llibre es deixen clares unes bones bases, unes bones eines de treball per marcar l’agenda política.

Amb un acurat pròleg de Bibiana Aído, Ministra d’Igualtat que assegura que el seu ministeri busca també la igualtat d’oportunitats entre la gent jove i que acaba afirmant que “Aportaciones como las expresadas en este libro nos ayudarán no sólo a comprender mejor a nuestra juventud sino a iniciar políticas concretas”, son bons auguris pel present i el futur que tots esperem per les polítiques de joventut.

Al llibre es detallen diferents punts de vista on es plantegen possibles solucions a polítiques públiques enfocades als joves en àmbits tan diferents com habitatge, ocupació, formació, comunicació amb els joves (generació Einstein), salut, joventut i gènere, participació....amb l’objectiu de buscar una realitat col·lectiva el més encertada possible, que té en tot moment present la gran diversitat que marca la realitat del dia a dia.

Inicialment, per establir un marc sociològic concret, es fa una proposta de classificació dels joves de Barcelona a l’entorn metropolità sent interessant la diferenciació entre dos grans grups que anomenen classe creativa i classe bohèmia, dins de la nova classe mitjana. I es parla després del futur de les polítiques de joventut, amb pinzellades del passat, anàlisis del present i una clara línia de futur que hem d’assolir.

El llibre està sintetitzat al final amb 50 propostes específiques i directes, on es deixa clar quines son les claus per millorar la vida dels joves i les joves.

Un interessant anàlisis molt ben treballat al llarg del llibre i que s’ha de convertir en una eina més de treball per aconseguir donar bones respostes a les necessitats específiques dels nostres joves. Una eina útil com volien els autors.

04 d’abril 2010

COM GENERAR MATERIAL A LA XARXA

Per poder crear xarxa una de les principals coses que hem de saber fer és generar materials lo suficientment atractius com per poder atreure seguidors. Una bona difusió del missatge és bàsic a la xarxa, i si ho fem de forma correcta i atractiva podem aconseguir que tornin a visitar-nos i que ens segueixin que és del que realment es tracta.

El material generat pot tenir ben diferents formats; imatges, vídeos, música....i hem de poder tenir la capacitat de poder crear les noticies i les informacions que volem compartir en qualsevol format possible por aprofitar tot el ventall disponible a les diferents opcions.

Pel que fa a imatges:

  • Podem crear-les amb el GIMP o el PICNIK . Penseu que és millor gravar-les en .PNG en lloc de .JPG per guanyar qualitat.
  • Podem compartir-les i avaluar-les amb el FLICKR

Pel que fa a música, hi ha molta varietat de programes i s’ha de vigilar molt el tema de permisos a les descarregues, però per exemple tenim:

  • GOEAR per buscar-les i les podem descarregar posant la URL a DOWINT

Pel que fa a descarrega de vídeos:

Es ideal poder crear la nostra pròpia transició de diapositives, el nostre propi vídeo per poder acompanyar o emfatitzar una noticia. Ho podem fer amb el MOVIE MARKER on de forma fàcil podrem fer un vídeo incorporant fotos, música, vídeos i afegint diferents efectes especials que haurem de guardar com a fitxer moviemarker i alhora com a arxiu de pel·lícula.

Un cop generat el material, només ens resta compartir-lo a la xarxa per qualsevol dels programes que fem servir; blog, facebook, twitter...o qualsevol altre.

Sergio Gutiérrez, Primer Secretari de les JSE

Sergio Gutiérrez, primer secretari de les JSE, va estructurar el seu discurs en quatre gran trets, quatre grans trets que defineixen les grans preocupacions que estan al cap de tots els nostres joves i realment, no només dels joves; Territorialitat i immigració, Igualtat de gènere, Nova Europa i nou món i la Desocupació juvenil.

  1. Territorialitat i immigració. Hem de saber acceptar i gaudir de la diferència d’una Espanya plural. Es molt important el respecte a l’ immigració i a les seves cultures, i caldria fer servir l’educació com a vehicle d’integració (accés a centres concertats). Seria interessant fer campanyes per promoure, des dels mitjans de comunicació, el respecte i l’ integració.
  2. Igualtat de gènere. Hi ha un punt tan simple com important; a igual treball, igual salari. Un aspecte important també en aquest punt és garantir el dret a l’ interrupció voluntària de l’embaràs, però alhora hem de saber treballar per a reduir l’índex actual d’avortaments. I un punt clau és continuar treballant per reconduir i/o eliminar l’augment de violència de gènere detectada en el menors de 30 anys.
  3. Nova Europa i nou món. Preocupacions globals i beneficioses per a tots, com es la lluita contra el canvi climàtic i la lluita per la desaparició de la pobresa. No hem d’oblidar que altres generacions van destruir el mur de Berlín, i ara “a nosaltres ens toca destruir un altre mur , el mur de les indiferències”.
  4. Desocupació juvenil. La principal preocupació ha de ser acabar amb l’atur juvenil i amb l’ocupació precària que tenen molts d’ells. No podem deixar que siguin “la generació perduda”. Han de tenir la formació imprescindible, atès que el percentatge d’atur és molt superior entre la joventut sense estudis. Es destacable el fet de que tant sols les CC AA socialistes han signat acords específics per a fomentar l’ocupació juvenil.

Segons va explicar molt bé Sergio Gutiérrez, els joves d’avui en dia, han de poder definir amb molta claredat tres punts vitals;

  • Els nous reptes generacionals.
  • El saber fixar horitzons.
  • El saber marcar les pròpies línies vermelles.

31 de març 2010

Eines per la qualitat de la gestió pública amb Jordi Mena

L’objectiu no es guanyar eleccions, és satisfer als ciutadans i si els ciutadans estan satisfets, es guanyaran les eleccions”...seria la gran frase que ens definiria la importància d’aconseguir una bona gestió en la qualitat del servei que donen les administracions públiques i que reinverteix en el principal objectiu polític, aconseguir guanyar les eleccions.
La qualitat configura la modernització de les administracions. Son molt importants les 3P; pedra, pela i persones. Al començament la pedra era lo més important, després es va passar a una etapa de més qualitat, no fer més però si millor. Ara aconseguir eficiència arriba a ser cada vegada més una obligació. Davant de tots i cadascun dels serveis cal preguntar-se “sinó estigués que passaria?” i si la resposta és “res” el servei es pot treure. Avui en dia, no es pot créixer sense que tot estigui legitimat. I fins i tot ara estem més en els temes d’aconseguir més participació i en mig hi ha polítiques de qualitat total .
A la vida tots els processos son realment processos de producció i aquí treballem, com a la industria, amb matèries primeres, que gràcies a un procés aconseguim una feina amb una valor afegit.
Es important que els ciutadans tinguin un únic referent que sigui un bon referent. I per exemple podem dir que les OAC serien els aparadors dels Ajuntaments, és on el ciutadà pot tenir el primer contacte més directe amb l’Administració, per això és molt important la visió que rebi. Es diu que la veritable realitat de les coses està en sorprendre’ns amb lo ordinari. En fer exercicis que generin que els ciutadans quedin satisfets.
A més cal tenir clar que tota organització té un entorn i també un responsable. Es normal que sempre hi hagin direccions jeràrquiques. Sempre es reben més demandes que recursos amb lo que s’ha d’aprendre a prioritzar. La història o memòria d’una organització ve marcada sempre per el grau d’excel·lència en la resolució de problemes.
Tota organització s’ha d’especialitzar per cobrir una necessitat i segons la teoria de Bradshow;
1. Necessitats (ó demandes) expressades
2. Necessitats (ó demandes) sentides (no es poden llegir, p.ex. les cues)
3. Necessitats (ó demandes) normatives
4. Necessitats (ó demandes) comparades (amb dades al territori)
Un empresari no pot tenir com a únic objectiu guanyar diners, però realment han de tenir clar que serveixen per cobrir una necessitat sempre. Una organització ha de saber donar valor afegit a les coses i per això s’han d’eliminar el processos que no generen valor. Les organitzacions han de ser vives i s’han d’anar remodelant contínuament. Tota organització dona i treu coses.
Les organitzacions son abstraccions i l’únic que realment existeix son persones organitzades. I podem dir que hi ha 3 nivells d’organització diferents; la Ideal, la Real i la Política, que explica com es gestiona la contradicció entre els dos primers. I sobretot no podem caure en competència entre la demanda real (concreta) i la demanda potencial, perquè això generaria conflictes.
La qualitat ens diu que els productes han d’estar d’acord amb les especificacions, han de ser adequats a l’ús que li hem de donar i han de donar satisfacció a l’usuari (ideal per apel·lar a la satisfacció personal). L’administració a més de garantir la prestació dels serveis, ha de fomentar la participació. En cada prestació de serveis és fonamental “QUI FA QUE?”
L’administració no pot fer res sense haver-ho avisat abans, es a dir sense haver fet abans una política de comunicació. Hem de saber explicar sempre el que volem fer. L’administració està avençant en qüestions de qualitat fent grans àrees de comunicació. En aquest sentit és també important fer enquestes d’opinió a la ciutadania sobre els serveis que s’ofereixen.
Els regidors no són els tècnics, i els regidors s’han de relacionar contínuament amb els ciutadans, perquè aquesta és la seva feina. El polític ha de definir QUÈ i AMB QUÈ i la resta de feina és la que li toca fer als tècnics. No podem amagar, que les administracions s’estan tecnificant cada vegada més. La línea de pressió sobre els tècnics evoluciona a mida que avença la legislatura, alhora que cada vegada s’ha de publicitar molt més tot el que es fa.
Els client dels nostres serveis és un client captiu, i l’administració ha d’aprendre amb eficiència el que la gent vol. L’administració ha de saber valorar als seus treballadors pel resultat de la seva activitat, no podem fer que siguin simples activistes professionals...cal tenir en conte que hi ha poques urgències i el temps d’organització és una organització, no pas una despesa.
Hi ha dos tipus d’organitzacions;
· Simples, que serien les empreses privades
· Complexes, que tenen més d’un propietari i per tant varius objectius alhora, serien les administracions públiques, que s’encarreguen tan de prestar serveis com de mantenir la democràcia.
Un polític ha d’exercir sempre amb un programa vinculat a aspectes concrets de la satisfacció de la ciutadania. El problema de vegades es que treballem amb dades i no amb opinions, i la comunicació no es propaganda tot i que molts encara no ho entenguin.
Diferencies entre serveis públics i privats
· Interès general de la pública vs resultat a la privada
· Igualtat i equitat vs rentabilitat
· Regim de monopoli o oligopoli vs mercat lliure
· Ofertes sense competències vs amb competències (ho pot fer algú més)
· Usuaris vs contribuents (pagadors)
· Actuacions marcades pel temps vs actuacions atemporals
· Entorn complexe i de poder vs competències
· Transparents i amb garanties vs queixes
· Actors complexes vs organització simple
Determinants específics en Serveis públics
· Igualtat /equitat -> tractar a tothom igual
· Honestedat -> mai s’actua en benefici propi
Pecats capitals dels Serveis Públics que cal evitar
· Apatia
· Treure-us l’usuari de sobre
· Fredor
· Condescendència (ser massa paternalista)
· Robotització
· Reglamentisme
· Derivació
L’ideal seria; 0 defectes, 0 retards, 0 problemes i 0 desatencions.
Qualitat
Es prestar els serveis que uneixen els compromisos adquirits pel polítics amb les necessitats al servei dels usuaris i de la comunitat de manera econòmica, efectiva, eficient i equitativa, segons deia el moviment municipalista anglès (anys 90).
Ø Claus per una bona qualitat: Sobretot un bon lideratge i donar exemple, però també fomentar la participació, buscar la satisfacció del client, millora continua, posar indicadors en el temps (i anar afegint de nous), cooperació i feina en equip i saber atendre les necessitats dels diferents grups. Alhora és molt important la simplificació dels procediments de treball i l’adopció d’una visió més estratègica.
Ø Determinants de la qualitat:
· Fiabilitat: La feina es fa bé i a la primera.
· Cap de resposta: Just in time. Fer les coses ràpid.
· Competència: Els treballadors han de saber fer les coses.
· Accessibilitat: Serveis còmodes i fàcils d’obtenir.
· Cortesia: Fer les coses amb amabilitat.
· Comunicació: Informar als usuaris amb llenguatge comprensible.
· Credibilitat: Ser honestos i reals.
· Seguretat: Garantir la confidencialitat.
· Comprensió: L’administració s’ha de posar en el lloc del ciutadà.
· Suport físic: Els serveis es presten en un entorn agradable i aportant calitat.
Cal no oblidar que fer malament les coses implica deslegitimació dels serveis i això és perillós. La gent el que més valora a nivell general és la fiabilitat amb un 32% i amb un 22% la capacitat de resposta.
I per acabar em quedo amb la importància de saber planificar i gestionar els serveis, però d’altra banda, igual o més important és encara saber comunicar, amb lo que és ideal potenciar i millorar els Departaments de Comunicació dins de les nostres administracions, per millorar la qualitat global i reinvertir aquesta millora qualitativa en la totalitat de l’engranatge de l’administració.

17 de març 2010

Màrqueting polític amb Enric Casas

La comunicació sinó arriba al cor de la gent...no funciona. Funciona el que emociona i això és un concepte que no ens pot pas sonar com a nou. Funciona el que emociona. Tot comunica i sempre entrarem millor pel cor que pel cap tot i que tan importa el missatge racional com l’emocional. L’actitud i la pro activitat també és important. El màrqueting polític en general és molt dolent, és una còpia barata del màrqueting comercial, i que va evolucionant progressivament. Veritats que abans funcionaven molt bé, ara ja no ho fan. El màrqueting polític de la publicitat té molts problemes pel que fa a la repetició i són menys efectives que abans. La marca per sobre del producte és l’ideal en publicitat (Nike: el seu èxit ha estat convertir la marca en moda). Apostar més per les persones en detriment de invertir en ideologia ni valors, es un error que no sapiguem explicar a la societat els valors que ens representen. PSOE: aposta pel ZP i no pas pels valors del partit i això és un gran error. Les marques que realment funcionen expliquen valors: Nike explica competitivitat, BMW explica modernitat i esportivitat...i moltes més...i en canvi... els Partits què expliquem?... què explica el PSC?.... tenim masses dificultats per explicar els valors que representem a la societat...i això és un problema. El Seámoslo todo para todo, vayamos al centro…no funciona, és un error. Però les marques comercials ho fan diferent, ens intenten arribar per mitjà dels sentiments i intenten identificar-se amb alguna cosa. Per exemple a l’anunci d’Estrella Dorada, agafen un espai per identificar la cervesa. Busquen un posicionament en un lloc geogràfic, què no pot ser Catalunya, per la imatge que tenen els catalans....i agafen un concepte, el mar mediterrani...sempre per sobre de la marca agafant els mateixos valors i fent valer les imatges.

Màrqueting polític als Estats Units

Va ser sobre els anys 50 quan va començar el màrqueting polític als partits republicans amb missatges populars i molts socials. Tirant endavant a partir de l’orgull que representa. Important també el fet que apareixen els diferents estaments de la societat. Les campanyes allà son bastant negatives,molt en contra dels adversaris polítics. A Amèrica la política està feta a cop de màrqueting i això està arribant aquí, però allà el màrqueting ha entrat de forma natural i en canvi aquí no. Allà hi ha forts lligams entre política i negocis i la tipologia de comunicació és molt semblant a les empreses.

De la campanya Obama cal destacar els 45 minuts prime time que va comprar per que sortís gent explicant problemes de la ciutadania, problemes reals i on va aconseguir rècord audiència. Pel que fa al programa destacar que no hi ha propostes programàtiques concretes sinó que es fan “guinyos” a diferents sectors, a possibles electors. Obama per exemple va perdre entre els homes blancs i va guanyar en joves, dones i minories que ja són majoria. La campanya d’Obama va ser la primera en què és més important el que fa la gent que el que passa a la campanya oficial. Hi havia a la xarxa molts més productes de gran qualitat perquè va saber treure una quantitat de recursos per aportacions petites que li va permetre fins i tot renunciar a les aportacions públiques. Realment la publicitat americana és la més avançada. Pel que fa als eslògans, és interessant comprovar com al llarg de la història apareixen i desapareixen amb independència de qui els presenta, cal destacar les paraules CANVI, LIDERATGE, NOU, FUTUR, LA GENT...es repeteixen perquè funcionen. El tema de la baixa participació es va començar a recuperar a la campanya Kerry-Bush. Allà realment hi ha poca lleialtat als partits i es gasten molts diners. Allà la política no és ideològica, és molt feta al candidat, està molts professionalitzat i en funció de les enquestes es decideix el programa. Els candidats prescindeixen dels partits moltes vegades. La gent s’apunta a una persona en concret o un projecte en concret i no tant al partit. Les campanyes són molt professionals. (amb independència de qui guanya diners en fer les campanyes o participar de les mateixes), i els professionals treballen per un candidat i no per un partit. Això i tot el que passa allà ens acaba arribant aquí i repercutint de forma important en les nostres polítiques.

Antecedents del màrqueting polític als Estats Units

  • 1936 Roosevelt i la radio: tenint en contra la premsa escrita.
  • 1948 Truman i la última campanya de contacte directe.
  • 1952 Eisenhower: publicitat, enquestes i Disney
  • 1956: Reeves: totes les campanyes: una idea força clarament diferenciada de les altres. Primera publicitat en negatiu del contrari
  • 1960: Kennedy i Nixon: debat vist per la ràdio (guanya Nixon) i per la televisió (guanya Kennedy).
  • 1964: Daisy spot Johanson contra Goldwater.
  • 1968: Nixon investiga com és el president ideal i crea un personatge a partir de les enquestes. A més, es blinda davant els periodistes. Fuig dels debats i de les rodes de premsa: fa declaracions.
  • 1980: Reagan és un actor mediocre però es fa ric defensant fumar i l’associació nacional del rifle. Professional. Evolució dels sistemes de segmentació de l’electorat.
  • 1984: Republicans aportacions econòmiques via correu.
  • 1988: Campanya molt negativa
  • 1992: Bush i la guerra del golfo. Clinton i la economia i buscar la classe mitjana; Ross Perot, el tercer home.
  • 1996: Triangulació per Clinton: congrés republicà. Ell es posa per sobre dels partits i s’ubica en determinats temes formalment de dretes. Resposta: conservadorisme compassiu en la primera campanya amb Bush fill.
  • 2004: Comença a aparèixer internet. Dean té un gran suport a la xarxa. No era el candidat de l’establishment. Per aconseguir que la gent més radicalment de dretes voti, el partit republicà provoca referèndums sobre temes com l’avortament...... per cridar a votar els cristians integristes.
Màrqueting polític a Europa
França
  • 1974: Giscard d’Estaing
  • 1981: Mitterrand (diuen que fins i tot es va llimar les dents diuen) Concepte: la porta tranqui-la. Primera vegada que l’esquerra utilitza publicitaris professionals
  • 1988 La França unida: Mitterrand es troba amb Chicac i es presenta com a President de França... La seva edat: s’identifica amb la generació Mitterrand.
  • 1995: Lionel Jospen en la campanya contra Chirac.
Gran Bretanya
  • Tatcher utilitza sempre la imatge de l’adversari: 1979 No governa: El laborisme no funciona
  • 1983: Governa i diu: No tornem enrere
  • 1992: John Major: laboristes semblen que van guanyant i comencen a prometre. Major imatge de bombes caient i dient quant els hi costarà als ciutadans anglesos les promeses. A les enquestes: la gent deia que la campanya del partit conservador no els hi agradava però va guanyar el partit conservador.
  • 2005: Món del Toni Blair. Primer candidat tipus americà.
Espanya
  • 1974: PSOE crea el Instituto de tècniques Electorals (professionals de la publicitat i la comunicació i finançats per la fundació Frederic Ebert van per l’estranger)
  • 1977:Suárez: o jo o el caos.
  • 1982: Any del canvi.
  • 1993: Debat Felipe-Aznar. Surt el tema de la importància de preparar-se els debats. (Miguel Angel Rodríguez Llibre)
  • 1996: Català a la intimitat. Fotos amb Alberti. Canvi en les polítiques comunicació d’Aznar vers les polítiques de terrorisme. Amb PSOE: parlar poc del terrorisme. Amb PP: manos blancas i un tema negatiu ho converteix en un fet positiu. Provoca la ràbia de la població i es posa davant de la manifestació.
  • 2000: foto de las Azores.
  • 2004: La mala gestió de l’11-M, que fa perdre les eleccions al partit popular. Aznar marxava i Rajoy va dubtar.

Campanyes electorals

Les campanyes Americanes son sempre campanyes de candidat i a Espanya son de partit (Excepció: Maragall any 99). Sempre s’ha de perdre molt de temps coneixent a l’adversari i si passa alguna cosa has d’intentar minimitzar danys i si ho prohibeixes és pitjor.

- Elements d’una campanya:
  • El candidat.
  • La candidatura.
  • Balanç de la gestió (al govern o a la oposició)
  • Programa electoral.
  • Els valors i posicions tradicionals del partit polític: PSC és el partit dels programes socials (educació, sanitat.....)
  • La influència institucional del partit.
- Estratègia de campanya:
  • Fixació d’objectius (quantitatius i qualitatius). CIU en última campanya massa agressiu amb ERC i impossible pacte posterior
  • Segmentació de públics. Hem d’arribar als nostres.
  • Elaboració de missatges. Què direm, eslògans i paraules força.
  • Selecció de canals.
  • Recerca de recursos humans i econòmics.
  • Elaboració del pla de campanya.
- Fixació d’objectius:
  • Anàlisi de dades històrics electorals combinats amb estudis d’opinió, frau d’ambició i anàlisi del moment concret així com els recursos amb els que es compta.
  • Fixar-se l’objectiu principal: guanyar per majoria absoluta o simple, aconseguir l’alcaldia o la presidència....
  • Fixar-se objectius numèrics
  • Definir els targets.

- Enquestes i estudis electorals:

  • Estudis qualitatius amb reunions de grup i entrevistes en profunditat són especialment interessants a l’inici del treball d’una campanya, per provar el missatge i per contrarestar rumors.
  • Enquestes quantitatives: un any abans la primera que servirà per definir l’estratègia amb una mostra el més gran possible, 6 mesos abans una altra que servirà per testar el missatge, a partir de llavors una mensual fins la setmana prèvia a la campanya que iniciarem el tracking. Es l'esquema tradicional.
  • El tracking incorpora diàriament mostres de votants, el que permet tenir un instrument vàlid de l’avaluació de l’estratègia i l’impacta de la campanya.
- Comitè de campanya:
· Hi haurà més o menys membres en funció de la divisió piramidal i jeràrquica: mobilització, publicitat, assessoria jurídica, actes públics, anàlisi de l’adversari, polítiques sectorials (dones, cultura...), finances, frundraising, internet i xarxes, dia D amb interventors i vot per correu, seguretat o logística.
- El Director/a de campanya:
· Persona de confiança del candidat (ha de tenir autoritat però no ser autoritari i ha de treballar en equip. Ha de tenir visió estratègica i ha d’intervenir poc i fer que surti el candidat i no pas ell).
· Treballa a temps complert.
· Capacitat de lideratge. Autoritat i treball en equip.
· Intervencions públiques comptades.
· Visió estratègica.
· Gestió de la informació confidencial i com això es gestiona amb els candidats.
- El Candidat:
· L’oficina del candidat controla habitualment la seva agenda, la relació amb els mitjans, amb el propi cap de premsa, el discurs personal del candidat. Les relacions polítiques i institucionals i la tendència: transport, vestuari.
· La família del candidat. Molt important serà quin paper tindran en la campanya.
· El principal recurs d’una campanya és l’agenda: el temps del candidat i s'ha de saber gestionar molt bé.
Això va ser només el principi, el proper dia més...de moment aneu reflexionant amb això.