No farà ni dos setmanes que em vaig obrir la meva conta de Twitter i ja un tràfic prou important de tweets i seguidors, i això no ha fet més que començar....tot és posar-s’hi, però més que res, és trobar-li un sentit i jo penso que li he trobat.
La comunicació 2.0 és cada vegada més una gran realitat i ho vaig poder comprovar el cap de setmana a la Catosfera (#cdigital2010) al mateix Granollers. A més dels seguidors físics, va ser continu el seguiment a la xarxa, fent-se un debat paral•lel pel twitter sobre el que deien els ponents que s’anava vinculant contínuament a la realitat de la sala.
La comunicació en política ha de ser una comunicació 2.0 per no despenjar-se de la realitat. Tenim un gran repte amb les eines 2.0 i hem d’aconseguir la implicació col•lectiva per poder treure’ls-hi tot el suc. Tenim les eines, hem comprovat que funcionen, ara només ens resta fer-les servir. Hem d’impulsar el ciberactivisme a la xarxa per reactivar la comunicació transversal i en el nostre cas, per fer política també a la xarxa. Una política, oberta, transparent i com deia l’expert convençut @donAire hem de treballar per aconseguir una democràcia deliberativa mitjançant les noves eines 2.0.
Però el meu post no havia d’anar de la Catosfera 2010, ni de les expectatives cobertes en l’edició d’ enguany, ni de com hem aconseguit fer de Granollers un referent en la comunicació 2.0, ni de com hauríem d’aconseguir mantenir el debat obert entre Catosfera i Catosfera, ni de com hem d’acabar de convèncer a molts dels nostres propis polítics una mica escèptics encara...”pasen, prueben y vean..” hauríem de dir.. Però el meu post no havia d’anar de la Catosfera 2010 ...tot i que no està de més aprofitar i dir-ho.
La Raquel Querol i la Jessica Fillol a la darrera xerrada al Citilab de Cornellà, ens van parlar de les xarxes socials, Facebook i com no Twitter amb eines com el HootSuite i el TweetDeck. Com crear hashtags (#), com escurçar links amb el bit.ly...i sobretot com aprofitar aquestes eines per fer xarxa (crear, compartir, opinar...) el nostre gran objectiu.
També vam parlar de com crear i compartir coneixement mitjançant:
• Google.doc, crear documents amb accés comú.
• Wiki, definicions de conceptes i contra argumentar.
• Diferents eines de e-learning, ensenyament on-line
Fer estratègia comunicativa a la xarxa ha de ser el nostre objectiu i per els de “jo no tinc temps i això son tonteries” o “això es perdre el temps tot el dia penjat d’Internet”...que pensin si no els hi recorda a les mateixes opinions sobre els primers telèfons mòbils i mira ara...o estàs o no estàs...tu decideixes...
“Un país ha de tenir sempre capacitat de rebost, capacitat de poder produir els seus propis aliments”
El Conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Quim Llena va saber apropar-nos les polítiques d’Agricultura amb una visió progressista i molt propera.
A Catalunya, amb una superfície de 3.200.000 ha, hi ha una part forestal que es el 65%, es a dir 2.000.000 ha, i d’agrícola 922.000 ha i d’urbanitzat només 213.000 ha. Gairebé 3.000.000 ha son gestionades per nomes unes 60 ó 70.000 explotacions (pagesos), amb lo que el pitjor que ens pot passar es arribar a perdre aquest actiu de país que ens ajuda a que no es degradi el paisatge.
Inicialment a Catalunya es va voler agafar el model de medi natural de Canada, “però el problema inicial es saber diferenciar bé la diferencia entre espai verge i espai natural”-va insistir Quim Llena. Un espai natural és un espai verge humanitzat.
El bosc és un espai natural però l’has de netejar i cuidar pel bé de tots i per evitar la seva pròpia degradació i alhora evitar l’alt risc d’incendis que es genera sinó es neteja. “Molta part de boscos al nostre territori son paisatges altament humanitzats, no els hem d’entendre només com espais verges sinó que hem de tenir bona cura d’ells”- molt bones puntualitzacions que caldria que tota la societat entengués.
Però tot això fa alguna cosa més encara per nosaltres, les diferents explotacions del territori el fan fèrtil, fent que produeixi aliments. Abans produíem el 40% del que ens acabàvem menjant. Ara som la comunitat ramadera més gran de tota Espanya i gairebé també de tota Europa i la nostra industria carnica es la més important de tot el país. Hi ha 400 industries de transformació agroalimentària ben disperses per tot el territori. Hi ha uns 70.000 llocs de treball relacionat amb aquesta industria i uns 20.000 més de vinculats també. El 70% d’aquesta producció es va a la transformació i només el 20% es va directament a la venda de productes frescos. Tot l’engranatge que això suporta ens genera gran capacitat de producció.
A la segona meitat del segle XX, en més de 50 anys es va triplicar la població del món. Vam passar de 2.535 milions al 1950 a 6.671 milions al 2007 i el problema es que no estava garantit que es pogués cobrir l’abastiment a tota la població dels aliments necessaris. “Un país ha de tenir sempre capacitat de rebost, capacitat de poder produir els seus propis aliments.” – puntal clau segons ens explicava el Conseller.
Per motius com aquest es va renovar la política agrària per una política agrària més comuna, per fer que la gent es quedi al camp i no només vagi cap a la ciutat. “Hem de garantir la humanització del camp i la capacitat de producció que té.” –ens explicava. A més, si treballem bé el camps, es la única manera de lluitar contra el canvi climàtic. Actualment és la única política comunitària sectorial a Europa i es destinen partides molt importants de fons europeus.
Un altre punt prou important és l’aigua i està plenament relacionada. El 70% de tota l’aigua que es consumeix a Catalunya va per agricultura. L’aigua és una de les matèries primeres de l’alimentació i és una necessitat del tot estratègica.
L’agricultura té un valor molt important al territori; produeix alimentació, genera activitat econòmica i ajuda molt a la millora global del territori. “Si volem un país ben vertebrat no podem oblidar un dels actius importants que tenim com és l’agricultura.” Es vital per poder aplicar després bé polítiques més importants. El pagès està acostumat a viure de la terra i és important no oblidar-ho. Aquí tenim bon sol i bona terra i en quantitat i hem d’aprofitar-ho, si que és cert que on potser tenim més problemes es amb l’aigua.
Pel que fa a recerca s’està treballant força a la Conselleria d’agricultura. A Catalunya s’està demostrant bona capacitat de recerca i innovació i actualment es fa molta recerca bàsica segons ens va confirmar el Conseller. Amb la innovació tecnològica als Parcs Tecnològics podrem anticipar-nos a les necessitats de la societat. “L’aposta estratègica a Catalunya és una anella de Parcs Tecnològics; Lleida, Girona i Reus”. – va apuntar Quim Llena.
Pel que fa als transgènics el Conseller va deixar clara la seva postura. Realment la vida ja és de per si un procés d’evolució constant que es materialitza en canvis genètics, alguns induïts i d’altres espontanis. “Segons la Normativa Europea, a Catalunya no tenim competències per prohibir l’ús de transgènics.Es una discussió que està molt al carrer però que també és molt emocional. No hi ha perills reals demostrats. Hem de tenir clar que no tots els organismes modificats genèticament, no tenen perquè fer mal. Moltes de les nostres vaques estan alimentades amb transgènics.” -ens va explicar el Conseller sobre el tema, un tema on el problema es que es barregen moltes vegades també interessos comercials. A Catalunya només tenim blat de moro transgènics i res més. Al final la decisió sobre el SI/No dels transgènics és només emocional.
A la nostre Conselleria, va deixar clar Quim Llena “el que intentem es buscar equilibris al tot territori” En temes com l’agricultura hem de saber “fer una agricultura qualitativa donat que no produïm prou per cobrir totes les nostres necessitats” al menys s’han de poder cobrir qualitativament.
Ara hem d’aprofitar la presidència europea, aprofitant el paper estratègic del sector agroalimentari i hem de treballar per buscar una política agrària comuna. Ara tots aquests sectors, amb la crisi surten encara més perjudicats perquè amb la davallada de consum, les grans superfícies comencen a vendre més barat i això fa pressió sobre la matèria primera i sobre el cercle agroalimentari que es mou al voltant, i entre tots, com bé ens explicava el Conseller, hem de vetllar per no trencar aquests cercles i per no perjudicar a un dels sector més estratègics que tenim dins la nostra economia.
La mediació és una oportunitat d’un espai de diàleg que posa l’Ajuntament a disposició dels ciutadans. Es un procediment voluntari que ens dona una opció d’aprofitament dins un espai de reconeixement.
Mai no hi ha només una única forma per resoldre conflictes i tampoc hi ha una única eina. Hi ha diferents eines i diferents formes de resoldre un conflicte. La mediació es una forma més de resoldre conflictes però hem de tenir clar que no s’ha creat per reemplaçar les mancances del sistema judicial, ha de ser una eina bona per si mateixa.
La mediació va començar a Catalunya amb el “Programa de mediació juvenil” a l’any 92. Al 1998 es va encetar el mateix programa per adults. Al 2001 comença el programa de mediació familiar, i al juliol passat va aprovar-se una llei que la va reemplaçar. La mediació ciutadana va començar al 2002 a San Pere de Ribes. Al 2007 va fer-ho a la Diputació de Barcelona i aquest anys es van obrir de cop 24 centres mes. També cal destacar que un 85% dels Instituts de Catalunya tenen avui en dia programes de mediació escolar per tal de gestionar els propis conflictes dintre de les escoles. També a diferents Centres Sanitaris hi ha serveis de mediació sanitària per tal de intervenir en diferents problemes que poden sorgir. La mediació a Catalunya està tota subvencionada gràcies a la Fundació Godó.
Actualment hi ha 92 Ajuntaments a Catalunya que disposen d’aquests serveis i 23 consells comarcals i més de 4 milions de beneficiats. To plegat, una bona mostra de la bona voluntat política que hi ha al nostre territori.
A l’àmbit laboral es fa més aviat un arbitratge, no pas una mediació. A la resta d’Espanya, hi ha molt pocs serveis de mediació, coses molt puntuals i esporàdiques, i en canvi arreu d’Europa és una pràctica molt estesa.
La diversificació del problemes abordats a mediació és enorme. Els conflictes de convivència que arriben a mediació son deguts a diferents factors que els aboquen a recórrer a la mediació;
• No tenen resposta de l’administració local
• Es té l’hàbit d’aguantar i suportar massa
• El ciutadà es troba desemparat
• Hi ha multi parts implicades
• La fantasia (amb pensaments com “el tiempo lo cura todo”...)
La primera pregunta que farà sempre primer un mediador a qui se li sol•liciti el servei serà “Has parlat amb l’altre part del conflicte?” donat que la primera funció dels mediadors és intentar que es pugui aprendre a parlar, a resoldre entre els implicats el propi conflicte. Un cop desestimada aquesta possibilitat el servei de medició farà la seva feina intentant mediar entre uns i d’altres. Un dels grans problemes que es troben es que tothom davant el seu problema es pensa que ell sempre té la raó. I el sentiment de justícia pròpia és el que sempre està més present.
Hi ha diferents formes de resolució de conflictes:
• Amb PODER
• Amb NORMES (per Dret)
• Amb NECESSITATS, INTERESSOS ó PREOCUPACIONS
Des del 15 de juliol hi ha una Llei que regula tot el tema de la mediació a Catalunya, una llei que es va aprovar per unanimitat; “Llei de mediació en l’àmbit del dret privat a Catalunya”. La llei ens parla de mediadors professionals, no qualsevol pot ser mediador. La mediació parla de la voluntarietat, de la confidencialitat i de la imparcialitat entre les parts, factors claus perquè la mediació funcioni correctament. Lo important és també que cada Ajuntament pot tenir un servei de mediació a la seva mida, ajustat a les seves necessitats, a la seva realitat més propera.
Arrel dels darrers estudis fets a Barcelona queda reflexada la pro-activitat i efectivitat del servei que s’està oferint. De mitja només es triguen uns 5 dies en contactar per una sol•licitud de mediació presentada. Actualment a Europa, en un 50% dels casos la part contrària accepta la mediació i a la província de Barcelona és fins a un 78% el percentatge de casos en que la part contrària accedeix. Es nota que la gent confia en els seus Ajuntaments, i els hi dona confiança els serveis oferts. Seguint amb estadístiques, trobem que hi ha un 80% en nivell d’acords en serveis de mediació i el 90% d’aquests acords és compleixen en el temps establert. De mitja, els problemes familiars s’acostumen a resoldre en unes 6 setmanes i els veïnals en només 1 ó 2 sessions, tot i que tampoc són formules matemàtiques. Després de les resolucions es fa seguiment i sobretot si hi ha nens pel mig, i a més, la gent té clar que pot tornar a trucar si hi ha qualsevol problema un altre vegada.
La mediació com a estratègia política pot ser:
• Paternalisme vs. Delegació de poder.
• No resposta vs. Prevenció i resolució.
• Intermediaris vs. Servei de mediació. Això dona més independència al Ajuntament al tractar-se d’un professional extern.
Hem d’entendre la mediació com:
• Un dret ciutadà.
• La interacció positiva entre veïns dona més seguretat (treballes la cohesió social)
• La inclusió de la diversitat i la convivència com a política social.
Hi ha una xarxa de pobles i ciutats per la mediació i la convivència. A més, cal no oblidar que la mediació es una clara estratègia socialista, una clara aposta i per això, per promoure la mediació ciutadana es fan polítiques en funció del tipus de conflicte, polítiques que tenen en compte el factor temps, polítiques en funció del context, polítiques que fomenten el reconeixement i la empatia entre els ciutadans, polítiques que fomenten l’autonomia i la capacitat dels ciutadans, i polítiques preventives i anticipatives de la judicialització del conflicte. Es la importància del treball de governs progressistes amb una ideologia socialista que promou tot un seguit de valors que lliguen molt bé amb els mateixos interessos que té la mediació per si mateixa.
“El mediador per sobre de tot,ha de ser una persona que faciliti sempre la negociació” va concloure l’expert en la matèria Javier Wilhelm.
Adjuntem el ppt preparat pel Javier http://www.slideshare.net/secret/apJRcDlUjOlzoU
Julio del Valle nos habló de la participación ciudadana desde el ámbito más político como parte importante de la Sectorial de Participación del PSOE desde Valladolid. En deferencia a él mi post de hoy no será en catalán.
Dentro del PSOE hay una importante trayectoria asociativa que cada vez va incrementándose. El propio partido ya es realmente un instrumento de participación. La única diferencia con otro tipo de organización no política es que luego la ley nos faculta para presentarnos en unas elecciones. Somos un elemento de participación ciudadana y no somos sólo una organización para ganar elecciones.
Dónde aún se puede incidir, según Julio, es en la mejora de la participación interna en el partido. Temas como el proceso de primarias ahora ya lo tenemos interiorizado pero antes no se hacía, era y era la principal muestra de falta de participación interna.
El partido se encarga de hacer la interlocución entre los ciudadanos y el espacio de lo público. Hemos de saber trasladar el mensaje que nos da la sociedad y a partir de ahí saber elaborar propuestas políticas. Gestionar esa información, optimizarla y hacer llegar a dónde deba llegar es la labor de la Sectorial de Participación Ciudadana dónde está Julio del Valle.
En el PSOE hay actualmente una estructura territorial en la que hay 6 sectoriales, seis grandes pilares organizativos; EDUCACIÓN, SOCIEDAD DE LA INFORMACIÓN, EMPRENDEDORES, MEDIO AMBIENTE, SANIDAD y PARTICIPACIÓN CIUDADANA. Antes únicamente había una serie de grupos para poder participar pero no tenían esta estructura organizativa de sectorial. Es una forma de funcionar similar a cómo lo han hecho desde hace mucho tiempo, los sindicatos.
Trabajando de forma sectorial se puede trabajar más en las auténticas necesidades del militante, canalizando luego la información recibida para hacerla llegar a los órganos centrales del partido. Además cabe destacar que la participación en las sectoriales no se limita a los militantes pues se da también cabida a los simpatizantes.
Concretando más sobre la Sectorial de Participación Ciudadana, Julio del Valle, afirmó que el ámbito es estatal y que se trabaja de forma transversal. Hay un Plenario, un Comité Coordinador y una Coordinadora que a su vez participa directamente en el Comité Federal del partido.
Según Julio “somos una fábrica de ideas, de creatividad continua y estaría bien a ver si hacemos ideas de lo imposible, de los sueños, que de lo posible ya se habla demasiado”.
El partido se logra movilizar cuando somos capaces de poner en práctica opiniones e ideas captadas de la gente. Hemos de ser muy permeables a lo que dice la sociedad, captar el pulso de la sociedad y poder extrapolarlo. Realmente los problemas muchas veces se ven más en la calle, a pie de obra pero ha de haber alguien ahí para poder captarlos y trasladárnoslos.
Estamos en el gobierno para hacer cosas y para poder cambiar cosas y eso se puede hacer gracias a las acciones conjuntas con las diferentes asociaciones que hay en la sociedad. Debemos educar desde pequeños a nuestros hijos en la participación para coger buenos hábitos y para ir creando una buena base para una sociedad lo más participativa posible.
La eficiencia y la eficacia de una ley será mayor cuanto más participativa sea. Como partido hemos de tener siempre la capacidad de poder elevar propuestas aunque luego se aprueben o no. Hemos de saber escuchar siempre y tener además la capacidad de poder devolver a la sociedad ese feedback sobre sus inquietudes más concretas. El objetivo global es fomentar la participación pero para lograrla en condiciones óptimas ha de poder ser recíproca. Hemos de lograr agilidad en poder gestionar toda esa información. Se han de poder atender los retos diarios que nos suele plantear la sociedad civil. Y ese es nuestro hándicap.
Un punto preocupante que destacó Julio del Valle en su intervención, es la poca capacidad de mucha gente para asociarse, para hacer ese tejido asociativo que fomenta la participación. A nivel de Sectorial destacó que la elaboración de propuestas es continua, y que no es sólo en época electoral. Tienen claro que la democracia participativa es muy importante para hacer partido y por eso saben que han de fomentarla e implementarla continuamente. El beneficio será global para todos y eso es lo mejor que nos puede pasar. No olvidemos que como bien dijo Julio “el partido ha de ser un reflejo de la sociedad” y nosotros hemos de ocuparnos de que siga siéndolo siempre.
El secretari del
MLP, Moviment Laic Progressista, ens va parlar del que és i de com va començar
el Moviment Laic Progressista a Catalunya.
El MLP comparteix
molta ideologia de base amb el PSC i els valor que els mouen son gairebé els
mateixos que al PSC “Ens il·luminen els
valor de la Il·lustració, Llibertat, Igualtat i Fraternitat” va apuntar
Jofre “ però nosaltres apostem per la
laïcitat, el progrés i el país”.
La laïcitat és
progressivament un valor que cada vegada està més en la nostra societat, mentre
que històricament, a Catalunya, era un valor només assolit per l’esquerra.
La wiquipèdia ens diu que;
“El laïcisme és una posició d'autoafirmació
basada en què les societats i els estats
s'han de mantenir independents de la religió,
la qual s'ha de desenvolupar, si cal, en l'àmbit privat i personal. El laïcisme
doncs, és el sistema que exclou qualsevol mena d'església de l'exercici del poder
polític, administratiu
o educatiu
entre d'altres. Les seves arrels estan fonamentades en l'humanismerenaixentista
i en els canvis de la Il·lustració.
Laic, del grecλαϊκός, laikós - algú del poble de l'arrel λαός, laós – poble.
Jofre va destacar que per ells la laïcitat és
un mètode de construcció d’un espai públic laïc. La laïcitat no és la negació
de les religions, sinó que es demana que l’espai públic sigui lliure de totes i
cadascuna de les diferents religions. Realment laïcitat seria la separació de
l’església i l’estat, però això seria realment laïcitat política i el MLP busca
una laïcitat més filosòfica. Els laïcistes
busquen garantir la llibertat de pensament, no imposar normes ni valors morals
de cap religió o creença.
Realment s’anteposa un interès global per sobre de l’individual permetent la
seva autorealització sense imposar-li creences preestablertes a ningú, evitant
que les normes religioses s’estenguin cap a la societat. Per ells, el concepte
de progrés és el compromís amb l’estat del benestar.
“Que és un país?...el país són les persones i una nació” deia Jofre “és una unió lliure
de ciutadans. Per el MLP “la catalanitat” ha de ser una voluntat de construcció
de la societat però sempre en una idea federalista”.
Arreu del territori
català, el Moviment laic i progressista suma una totalitat d’unes 180 entitats.
Si fem una mica d’història veurem tot l’engranatge que ha anat teixint el MLP a
Catalunya. Es va començar amb l’Esplac,
l’associació d’esplais catalans que es va crear al any 1982 i es va considerar
laica. Al 1987 es va crear la Fundació Francesc
Ferrer i Guàrdia i plegades van crear l’Escola
Lliure el Sol al 1992. Aquesta va ser l’escola de dirigents laics i
progressistes i va ser quan es va escriure l’Ideari. Per la seva banda, l’Esplac,
en aquell temps, sobre el 1992 va crear la Cooperativa Entorn. Al 1996 es va
adherir l’Associació de Casals i Grups
de Joves de Catalunya ACJ i al 1997 la Fundació
Terra també es va adherir. No va ser fins l’any 2000 que no es va posar nom
a tot plegat “Moviment Laic i Progressista”.
Després encara van
continuar creixent. Al 2005 es va afegir l’Acció
Escolta de Catalunya i al 2006 Cooperació.
Més tard, al 2008 es van crear també els Ateneus.
En total 9 entitats que formen plegades el Moviment Laic i Progressista. Del
que es tracta, segons ens va explicar Jofre Villanueva és de fer xarxa i crear
teixit associatiu sobretot a través de l’escola, engrescant als joves amb
activitats que els hi puguin semblar interessants. Però les tècniques de com
treballar millor no les tenen ben clares, “s’aprenen
amb la pràctica” deia Jofre.
El seu repte més
gran és aconseguir visibilitat publica i un dels seus objectius es mirar de fer
algun tipus d’Ateneu on hi càpiguen totes les diferents entitats.
L’Empatia és
quelcom molt important en la comunicació, i en comunicació política encara més.
Empatia és realment posar-se en el lloc de l’altre, si et poses al seu lloc
podràs arribar millor a ell. Davant d’una mateixa imatge, cadascú té la seva
percepció i això ho hem d’entendre. El mapa no és el territori, el mapa és el
teu món.
Un missatge tan
actual i que ha arribat a tot el món és el YES
WE CAN! de la campanya d’Obama ha sapigut arribar i empatitzar amb tothom
al tractar-se d’una frase inacabada que cadascú pot acabar com millor vulgui i
això és una gran manera d’arribar a tothom.
La comunicació assertiva
és la ideal, pots dir el que vulguis però amb educació i sense agredir a
l’altre. No pots ser ni passiu ni agressiu, t’has de quedar al mig...ser
assertiu.
Hi ha una sèrie de
drets assertius:
1.Dret a equivocar-se i fer-se responsable dels errors.
2.Dret a ser el primer. Saber posicionar-se com a líder.
3.Dret a tenir valors, opinions i creències pròpies.
4.Dret a canviar d’opinió, idea o línea d’acció.
Generalment ens
costa ser assertius en les eleccions dels nostres líders perquè la gent no es
posiciona com a líder.
Hi ha diferents
tècniques per poder argumentar de formar assertiva:
·DISC RALLAT: Es tracta de repetir
constantment la idea. Tot i que a vegades to posin difícil has de continuar amb
la teva idea. Una bona mostra de persona assertiva és el President Montilla.
·BANC DE BOIRA: Es trobar alguna
cosa del que diu el contrari, amb lo que tu puguis estar una mica d’acord dient
“podria estar d’acord però no creus que...”
·ASSERTIVITAT POSITIVA: Saber expressar l’afecte i l’aprecio per
altres persones dient alguna cosa semblant a “saps l’aprecio que et tinc,
però...”
L’Iñaki ens va
recordar una frase d’Antoni Gutierrez-Rubí “Los tristes no ganan elecciones”
ni lideren, ni sedueixen, ni convencen...has de saber generar il·lusió
contínuament i per això el somriure és fonamental.
Aquí hi ha gràfic
de l’evolució de una comunicació, estant a la part superior el que fa l’emissor
i a la inferior el receptor. A mida que anem avançant de cuadret en cuadret
anem perdent un fil de la comunicació, es a dir, es va degradant cada vegada
més la comunicació amb lo que hi ha gran diferència entre el que pensem i el
que arriba a fer el receptor que ens escolta en base al missatge que ha rebut.
LO QUE PIENSO --> LO QUE DIGO --> COMO LO DIGO
LO QUE HACE <-- LO QUE ENTIENDE <-- LO QUE OYE
La persuasió és
primordial en tota comunicació, hem de persuadir quan parlem, hem de poder
persuadir al nostre receptor perquè li arribi correctament el nostre missatge.
Persuasió és:
1.Captar l’atenció.
2.Que sigui comprés per la seva argumentació.
3.Acceptació de les conclusions per part del receptor
4.Que el receptor faci seva la conclusió
5.Que aquesta convicció nova es tradueixi en conducta
Model Processual
McGuire
Algunes frases;
“Sin una comunicación auténtica, los
comunicaciones y las mentes de los demás no se capturan jamás.”
“Sé quién eres y no impostes” sigues tu mateix sempre, no
copiïs.
El discurs polític
ha de tenir el següent contingut:
1.Inventio (recopilar)
2.Dispositio (estructurar)
3.Elocutio (formular – retòrica)
4.Memoria (mnemotecnia)
5.Pronuntiatio (Oratòria)
Realment la
construcció d’un discurs polític ha de ser com un castell de focs d’artifici;
·Introducció,
amb uns avisos que han de ser sobretot impactants.
·Nus, SUCCES és a dir èxit, que detallat seria;
Simple+Unexpected+Concret+Credible+Emotion+Story
·Desenllaç, s’ha de buscar un final que sigui
sempre efectiu
Y sobretot no
oblidem que “guanya sempre la millor
història” i si nosaltres no la expliquem la millor, un altre l’explicarà.
S’han de fer un
seguit de propostes estructurades en diferents fases;
1.Allò que beneficia de forma racional
2.Allò que solucionaria de forma racional
3.Conseqüències negatives des de una visió emocional
4.Com canviaria la seva vida, en positiu, visió emocional
5.Beneficis racionals i emocionals
Comunicació amb
els mitjans
El més important és
dominar al mitjà.
El 20 % es
comunicació racional i el 8% emocional. A la part racional incideix el domini
del mitjà per fer la comunicació exitosa. A la part emocional incideix l’actitud
per fer la comunicació exitosa.
COMUNICACIÓ
Racional Emocional
EXITOSA
Al mitja li has de
donar tu el titular, sense titular no hi ha notícia, i sinó els hi dones el
titular, el posarà el mitjà. A més has de tenir sobretot molta disciplina en el
missatge, i no deixar de dir sempre el que vols dir. Però si hauràs de saber
dosificar la informació que dones en tot moment. També cal tenir en conte que
no has de mentir, mai has de dir cap mena de mentida.
La premsa escrita,
moltes vegades acostuma a tenir una interpretació no del tot encertada. Pel que
fa a la ràdio és quan has d’intentar empastissar, persuadir i seduir el més possible per tal de
que el missatge pugui arribar el millor possible a uns receptors que no ens
veuen i tot els hi ha d’arribar només per la veu. A la televisió tot és imatge,
només imatge. Hem de saber com
comunicar sempre en funció del mitja on comuniquem, els mitjans son
determinants.
No estaria de més
per començar definir exactament que son les TIC o NIC, “Noves tecnologies de la
Informació y de la comunicació” o més internacionalment IT “Information Technology” que son els
elements i les tècniques, principalment d’Informàtica, Internet i Telecomunicacions,
que fem servir per el tractament i transmissió de la informació.
La evolució de les noves tecnologies és continua i evoluciona molt
ràpidament, o l’agafes i la segueixes o
la perds i et quedes despenjat....és així i no hi ha més, o estàs a la xarxa o
gairebé no existeixes.
La tecnologia web basada en la comunitats d’usuaris ha passat en poc
temps de la web 1.0 (pàgines estàtiques programades en HTML) a la web 2.0, una
web multicanal orientada a la interacció i a l’associació a les xarxes socials.
La web 2.0 genera informació, crea sinergies (xarxa en comunitats) creant així
el que s’anomena infociutadania.
La importància d’aquesta infociutadania ha fet
que els partits polítics creguin cada dia més en aquestes noves tecnologies i
apostin per “estar” a la xarxa. Els objectius son claus;
·Potenciar el feedback electoral
(interacció)
·Cercar a la gent usuària (argumentant
i convencent)
·Coordinar estratègia
·Crear continguts en el format més adient
·Mobilitzar a la militància
(recursos per ciberactivisme)
·Calibrar la comunicació. Crear un
pla estructurat de comunicació pensant en la comunicació a la xarxa
·Immediatesa amb les relacions de
partit i en el posicionament sobre la realitat
·Explotar les possibilitats
comunicatives de la tecnologia (multiformats)
·Segmentació de l’acció política a
la xarxa. Definir bé el targets (perfils)per poder enviar micro missatges a les
diferents comunitats
·Sensibilitat lingüística (possibilitats
de penjar-ho a la xarxa en diferents idiomes)
El ciberactivisme té una sèrie de factors a
tenir en consideració;
1.Objectius
2.Propostes
3.Arguments
4.Lideratges més compartits
5.Activistes
6.Pluralitat
7.Influència (la credibilitats és
molt important)
Ús del ciberactivisme;
1.Informar (generar opinió a la
xarxa)
2.Mobilitzar
3.Organitzar (segmentar perfils i
fer escola activa)
Accions bàsiques;
1.Publicar opinions pròpies
2.Contra argumentar
3.Difondre material del partit
4.Crear comunitat
El PSC, i se’ns dubte, també la resta de
partit, fa servir una sèrie d’eines pel ciberactivisme;
Actualment el
format de la font web pot ser en format RSS o en format ATOM. A totes les
pàgines trobarem el “compartir en RSS” o en “compartir missatges ATOM”. Si ens
organitzem la nostra informació, la podrem rebre millor, de forma més ordenada
i coherent i alhora podrem retransmetre-la millor, amb agilitat i rapidesa. La
informació ha de fluir al moment a la xarxa, la notícia perd tota la seva força
si es dilata en el temps, si volem informar, ajudar o opinar a la xarxa hem d’interactuar
el més ràpidament possible, sinó, algú ho farà per nosaltres i potser no amb
els mateixos interessos.
(*)Fotos al Citilab de Cornellà a la classe impartida per Raquel Querol i Jessica Fillol
