Juan Echaniz i el futur dels governs locals

Governs locals a Espanya... però de què parlem realment?... posem sobre la taula algunes dades...

Hi ha 8112 municipis a Espanya, dels que 6822 tenen menys de 5000 habitants.

               

Hi ha 946 municipis a Catalunya, i d’aquests, el 50% tenen més de 1000 habitants.

Hi ha 81 comarques a Espanya, de les que 41 són de Catalunya.

La despesa pública a Espanya:

                13’2% Administracions locals (Ajuntaments, Diputacions i Consells Comarcals)

                28’8% Seguretat Social

                35% CCAA

La despesa pública a Catalunya:

                4’42% Consells Comarcals

                10’8% Diputacions

                84’8% Ajuntaments

Els Ajuntaments son bàsicament entitats inversores, A Catalunya gran part de la inversió ve dels Ajuntaments, que son alhora productors de dèficit públic i per això necessiten rebre molta financiació.

Al 2005, el 23’66% dels treballadors del sector públic treballaven a les Administracions locals.

La panoràmica dels governs locals a Europa

A Europa cada país és diferent. Per exemple Alemanya, Àustria i Bèlgica son estats federals, i Itàlia i Espanya tenen una estructura bastant complexa. Hi ha un problema de poder fragmentat.

El grau de descentralització local de la despesa pública es del 16’7% i estem a la cua d’Europa perquè la mitjana d’Europa està sobre el 27% i a França arriba fins a un 30%.

El sistema de govern local a Espanya tindríem el model comunitari amb competències subsidiàries, més pes i responsabilitat fiscal baixa. No oblidem que les estructures dels governs locals a Europa està cíclicament en discussió.

Tendències del govern i la governança metropolitana;  cada area metropolitana segueix un model, no hi ha model universal. Tenim diferents formules que han seguit els països:

·         Instruments de planificació estratègica

·         Cooperació Horitzontal, mancomunada entre governs locals

·         Coordinació vertical, agències sectorials i consorcis

·         Govern metropolità fort

FRANÇA

                Informe Balladue, “Reforma dels governs locals 2009”

·         Reagrupament de regions i departaments, suprimir 3000 càrrecs electes

·         Culminar el mapa de mancomunitats ó sindicats com diuen ells

·         Creació d’aglomeracions urbanes

·         Especialització competencial

·         Responsabilitat i autonomia financera.

ITALIA

·         Aquest any s’han presentat 6 lleis de país.

·         Hi ha una presentació política ingovernable

De l’administració local al govern local

El nivell local ha estat molt temps bàsicament un àmbit de descentralització en la prestació de serveis.

El concepte de govern implica com a mínim polítiques pròpies i de legitimitat política.

L’emergència de les polítiques locals és un procés relativament nou en la història política

Amb el desenvolupament econòmic, social i polític, que es produeix a l’Europa Occidental després d ela guerra, comença una reflexió sobre el fet local i les polítiques territorials pròximes

Hi ha una emergència del fet local com a valor polític (polítiques locals de proximitat).

Fins els anys 90, els governs locals no han estat objecte d’estudi.

Els concepte polític del poder local:

·         Crear i mantenir el sentiment de pertinença, el municipi ajuda a crear aquest sentiment

·         La identificació de l’individu amb un territori ajuda a conservar tradicions, paisatge i en general cultura i patrimoni local.

·         Existència d’entitats locals democràtiques és una condició necessària per un desenvolupament social i econòmic equilibrat i homogeni del territori.

·         La cohesió social, que es incomplerta sense la cohesió territorial.

·         A Espanya hi ha 66.099 regidors dels que 8932 son a Catalunya.

·         A Catalunya a las darreres eleccions es van presentar 3759 candidatures.

Carta Europea de l’autonomia local

És l’equivalent a un tractat internacional. Aprovada al comitè de Ministres del Consell d’Europa juny 1985.

Ratificada per Espanya el 20 de gener 1988, menys art. 2.3

Els seus fonaments bàsics han estat recollits al tractat de Lisboa. Té principis de subsidiarietat i proporcionalitat.

Té valor de llei, una llei que fa un autèntic cant pel poder local.

Als preàmbuls parla de que les entitats locals son uns dels principals fonaments del règim democràtic i que la ciutadania té tot el dret a participar.

En el contingut parla entre altres coses de l’autonomia local, que tenen el dret i la capacitat efectiva de les entitats locals d’ordenar i gestionar una part important dels afers públics en el marc de la llei i sota la seva responsabilitat i sempre en benefici dels seus habitants.

Parla també de que les competències de les entitats locals han de ser plenes i complertes, que és el que et permet fer polítiques públiques. I també deixa clar que s’han de rebre uns ajuts econòmics a les competències,i les subvencions que rebin majoritàriament han de venir no condicionades.

Reptes i reformes

·         Fragmentació institucional, cooperació horitzontal i estructura de segon nivell i xarxes

·         Integració urbana a escala europea, la globalització i les metròpolis.

·         Governança multi nivell, articulació institucional a nivell vertical (molts actors que fan polítiques)

·         Democràcia local; integració nova ciutadania, participació i rendició de comptes

Agenda de reformes

Nous Estatuts d’Autonomia i legislació de règim local autonòmica. Hi ha tres idees claus:

1.       Enfortiment competencial dels governs locals (municipis + províncies + vegueries)

2.       Autonomia i suficiència financera del governs locals

3.       Nova arquitectura de relació govern local, CCAA, consells dels governs locals.

Andalusia, tenen lleis en debat, mentres a  Catalunya, un desenvolupament legislatiu.

 

Organització territorial de Catalunya, L’Estatut

Antecedents; des de la LBRL 1985 i la LRHL de 1988 Catalunya ha innovat poc. L’aposta estatutària pel govern local es tracta de la forma més ambiciosa fins el moment.

Perquè?

·         Ampli capítol sobre govern local

·         Garanteix nucli de competències pels municipis.

·         Expressa perquè les competències tindran en compte subsidiarietat, diferenciació i suficiència financera

·         Protegeix i reconeix l’autonomia dels governs locals amb la seva capacitat auto organitzativa i la seva potestat normativa

Que s’hauria de desenvolupar a l’area local?

·         Municipi: Element central que té la legitimitat política.

·         Vegueria: Ens bàsics amb la missió de garantir el funcionament del sistema al territori.

·         Comarca: Ens territorial de caràcter instrumental sense competències.

L’aposta socialista o de les esquerres en general és la millora dels nostres pobles i ciutats.

El desenvolupament es podria desenvolupar amb diferents estratègies.

En el sistema dels governs locals catalans i les seves competències cal definir el perfil institucional de cadascun dels components i decidir la relació que hi ha entre ells.

Cal destacar, i tenir en compte que aproximadament el 30% de la despesa que fan els Ajuntaments de Catalunya es considera despesa NO obligatòria i un 30% d’aquest percentatge l’hauria de fer una altre administració (seria despesa supletòria) i el 70% d’aquesta despesa, directament no tocaria fer-la.

També destacar també que els fons de cooperació local que es rep és un 0’84%.

Pere Jover i les Competències de les Administracions Públiques

Primer hem de tenir clar com hem de definir bé el nostre estat. Els estats federals  sempre tenen data de naixement . Es un fet que dels Estats Units s’ha traslladat també a Sud-America i alguns indrets de Europa.

Un estat federal clàssic és simètric, amb totes les competències iguals a tot arreu.

Un estat federals ha d’estar format per diferents parts federals que s’anomenen de diferents maneres depenent del lloc cantons, landers... En un estat federal, qualsevol reforma de la constitució no es pot fer sense contar amb els diferents estats que formen la unió, es necessiten com a mínim les tres quartes parts dels estats.

Aquí no tenim les parts d’un estat federal clàssic. El federalisme sorgeix  de la fusió de diferents entitats integrades en un únic estat federal sense perdre la seva autonomia. Es a dir que aquí, realment hem fet el procés invers als estats federals, primer eren tot un i ara hi ha diferents ens o autonomies dintre.

A Espanya, a la Constitució no està definit que haguessin d’haver-hi autonomies. Es adir, es reconeix el dret a l’autonomia però no existeix l’obligació.

Les comunitats autònomes no formen part del poder constituent al nostre país. El poder constituent és l’únic que pot modificar la constitució. En canvi, per exemple, el Rei es un poder constituït perquè es una ordre de la constitució. Les comunitats autònomes també son un poder constituït.

El senat el òrgan de representació dels estats.

No tenim un estat federal però si som un estat amb tendències federalistes, però s’hauria de canviar la constitució per ser un estat federal.

La constitució, no es qüestió de que es canviés cada any però tampoc hauria de ser tan sagrada com per no canviar-se mai. Realment, i sobretot en temes autonòmics, si que potser necessitaria una extensa reforma.

La constitució parla molt poc de l’organització territorial de l’estat.

Les autonomies, no estava previst de que tinguessin assemblea legislativa pròpia. Andalusia va ser la primera però va tenir molt problemes.

Catalunya, el País Basc i Galícia havien aprovat Estatus d'Autonomia durant la Segona República Espanyola, i van rebre autonomia per a la seva gestió interna. No obstant això, altres regions van demanar consideracions similars, la primera va ser Andalusia, que també seria inclosa en el grup de "nacionalitats. La versió final de la constitució reconeixia la dicotomia de les "nacionalitats" i "regions" dintre de la nació espanyola, i garantia el dret a l'autonomia per a totes. A les primeres tres "nacionalitats històriques" i a Andalusia, se'ls va atorgar autonomia per mitjà d'un procés simplificat i gairebé automàtic. La resta de les regions havien de seguir el camí estipulat pels articles 143 i 152 de la constitució, si volien accedir a l'autonomia. Totes les províncies es van conformar en comunitats autònomes entre1979 i 1983 i van aprovar, cadascuna, el seu Estatut d'Autonomia.

El sistema que tenim es simètric dintre de cada comunitat però funciona ben diferent en cadascuna. Els drets històrics porten associades més diferències encara, iaixò molta gent no ho entén. Les competències lingüístiques també són elements d’asimetria, hi ha les que tenen llengua pròpia i les que no. També hi ha drets històrics propis i drets civils propis. I també hi ha un element més d’asimetria que no deriva de la constitució i que es la policia.

De Competències generals a Catalunya tenim només tres; la SS, Hisenda i Justícia.

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica. Defineix els drets i deures de la ciutadania de Catalunya, les institucions polítiques de la nacionalitat catalana, les seves competències i relacions amb l'Estat i el finançament de la Generalitat de Catalunya. Aquesta llei va ser referendada per la ciutadania el 18 de juny de 2006 i substitueix l'Estatut de Sau, que datava de 1979.

Els Estatuts d’Autonomia son el que s’encarreguen de cobrir les mancances de la Constitució, formant una part important del nostre sistema constitucionals i realment tenen molt de valor. Els Estatuts s’aproven primer per els parlaments regionals i després van a les Corts Generals per aprovar-los com a llei orgànica i allà tenen la opció de poder-lo modificar. Però a Catalunya, Navarra i al País Basc va diferent, es pacta amb l’acord de dos legisladors, el poder espanyol i el poder català en el nostre cas. Unilateralment ni el Parlament Espanyol ni el català no el poden modificar per si sols. Després a Catalunya l’estatut va tornar i és quan es va aprovar per referèndum.

JAVIER WILHELM TECNIQUES DE MEDIACIÓ I GESTIÓ DE CONFLICTES

Si algú encara tenia algun dubte de que les classes d’aquest màster servien només per la vida política, a la classe de divendres passat amb el Javier Wilhelm, se li van esvair tots els dubtes. Avui en dia saber gestionar bé els conflictes es un handicap per qualsevol del nosaltres en qualsevol situació de la vida quotidiana. Poder tenir la capacitat de saber ser un bon mediador i de saber gestionar els conflictes que ens trobem davant...es tenir molt de guanyat.

SABER ESCOLTAR, es el primer que hem de saber fer i després, negociar. Negociar es part de la vida quotidiana, sempre es té que negociar en tot...fins i tot en política. La negociació és l’acord al que s’arriba entre les diferents parts. Però no oblidem que no sempre es busca l’acord, de vegades negocies per no negociar.

El sentiment de justícia –que no la justícia- és vital en les negociacions i sempre es té en compte el que a un li sembla just per arribar al final de la negociació.  Les persones ens deixem portar per allò que ens sembla més just i de vegades ens deixem portar més per els sentiments que per el raonament.

Un tema molt important es que no podem personalitzar els problemes. De vegades perdem de vista el problema i el focalitzem en la persona i això no es bo. Hem de ser molt durs amb el problema i molt febles amb la persona. Sempre hem de negociar des del cap, des del que sabem fer i no des del que sentim. Si negociem intentant forçar a l’altre no aconseguirem res; hem de negociar amb la seducció...hem de seduir a l’altre.

Pel que fa als negociadors professionals, son gent molt racional i no pas emocionals i aquesta es la gran diferència. Es té molt guanyat amb això.

La mediació no es més que una negociació assistida.

En una negociació, quan la gent vol diners, sempre darrera hi ha altres interessos.

Ningú sent sempre tot el que diu, ni tu ni ningú, per això has de saber ser flexible.

No hem de valorar el que fem, sinó, avaluar el que fem. Avaluar en termes d’eficàcia.

Per fer una bona negociació primer ens hem de presentar i donar confiança a qui tenim davant, donant confiança, generem confiança, per això es bó parlar al principi de coses no directes al problema, per tal de guanyar-nos la seva confiança.

Només pots arribar a parlar del problema coneixent-lo bé, però mai negociant a cegues, sense tenir tota la informació. Has de preguntar molt per aconseguir tota la informació. Qui té poder en la negociació no es qui parla més sinó qui sap escoltar i aprendre més dels altres.

En tota negociació cal tenir una estratègia. Ens hem de preguntar: Perquè l’altre està a la taula?..que necessita l’altre de mi?....és el millor principi.

En canvi, si entres en la tàctica de l’atac i defensa entres en un cicle viciós i no surts i això es un gran problema.

Alterar a l’altre i enfadar-lo no serveix de res, sinó, tot el contrari. El  problema de tirar molt de la corda es que un dia l’altre es pot aprofitar i deixar-la anar i llavors...el que caus ets tu.

Si ningú dona el primer pas és difícil avençar en una negociació, i qui dona el primer pas real és qui guanyarà en la negociació.

Suposar en una negociació no funciona, no es qüestió de fer-se suposicions que no tenen perquè ser certes.

Donar un consell també és perillós, a ningú li agrada que li diguin que ha de fer a casa seva. Quan algú et demana un consell, en la majoria dels casos t’està demanant que et reafirmis en la seva idea.

Una bona estratègia i que de vegades es fa, es anar a la reunió conjunta a perdre el temps per buscar anar a negociar individualment amb cadascú.

Premisses bàsiques de la negociació:

1.       Mai suposar res.

2.       No fer enfadar a l’altre. L’has de seduir.

3.       S’han de negociar interessos, no té sentit parlar del que no podem negociar.

4.       No es poden fer propostes abans de conèixer bé el problema.

5.       Pensa sempre en el dia després. Negocia sempre per avui i per demà.

Per una negociació col·laborativa és important:

·         Ser amable no és la solució.

·         Separa a les persones del problema.

·         La discussió sobre les posicions posa en perill la relació.

·         Comenta les mútues percepcions.

·         Fès que a tots els interessi el resultat donant-li  la possibilitat de participar en el procés.

·         Has de permetre que les altres persones puguin esplaiar-se.

·         Parla sobre tu mateix no sobre ells.

·         Pots fer servir estratègies manipulatives com dir per exemple “es que no t’estic escoltant” enlloc de “calla”.

·         Mira sempre endavant, mai cap al passat.

·         Sigues concret, però flexible.

·         Parla sempre amb un propòsit.

·         Fès la teva proposta de manera que l’altre pugui decidir.

·         No cedeixis davant la pressió.

·         No preguntis mai, si saps que no t’agradarà la resposta.

·         El que la segueix l’aconsegueix, si canses a l’altre podràs aconseguir moltes coses.

·         Si marxes es per no tornar, els cops de porta serveixen només per una vegada.

·         No confiïs en conèixer a l’altre part, potser millor convida’l a dinar abans.

·         Si t’alaben a la negociació es que volen alguna cosa de tu.

·         Planteja la idea i que els altres la pensin.

·         Mai juguis amb els sentiments dels altres

·         Si vols canviar d’actitud, disfressa-la bé, però que mai se’t vegi que retrocedeixes.

MAAN es la “Millor alternativa al acord negociat”, ens diu que negociar sense una bona alternativa pot fer que ens quedem sense el que teníem prèviament. Has d’identificar molt bé el que tens abans de començar per que no arribis al final de la negociació amb menys del que tenies abans. Es important conèixer sempre el MAAN perquè negociar és un procés costós que busca el benefici de les parts, o de la majoria. Consumeix temps i energia i si la diferència entre el que tens i entre el que pots guanyar no es paga amb el desgast de la negociació, llavors convé més no negociar o sortiràs perdent.

Quadre estratègic

ELS MEUS INTERESSOS                                 ELS SEUS INTERESSOS

LES MEVES ALTERNATIVES                         LES SEVES ALTERNATIVES

OPCIONS A PROPOSAR                               QUE EM PROPOSARAN

 La part de l’esquerra la tens claríssima, la de la dreta es tot el que has d’esbrinar, no suposar.

Podeu ampliar informació a la web del Javier Wilhelm  
http://www.mediacionyconvivencia.es/myc_home_cat.htm  o preguntar-li a ell mateix a la propera classe que ens faci...