POLÍTIQUES ECONÒMIQUES I D’IMMIGRACIÓ

L’odre mai es pot perdre, es a dir que el que toca primer es el resum de les classes del divendres 23 que gràcies al company Antonio Manrique m’ha proporcionat uns fantàstics apunts. Moltes gràcies Toni!!!.

Marcel Prunera va fer la primera classe, Polítiques Econòmiques on la crisi va ser l’eix vertebrador. L’economia catalana ha patit la pitjor crisi de la seva història, la primera crisi de la globalització, la primera amb l’euro.  L’atur a Catalunya ha passat en un any del 6% al 15% i tenim un major dèficit i endeutament i massa economia submergida. En part l’endeutament  no es tant de l’estat sinó de les famílies i empreses , que son qui demanen préstecs als bancs i aquests a altres bancs i quan es trenca aquesta cadena de pagaments, és l’estat qui ha de respondre als problemes dels particulars i/o empreses.

La possible solució passa per aconseguir un canvi de nivell productiu com a forma d’evitar futures crisis, es a dir, canviar les activitats  que fins ara feien de motor econòmic per intentar anar cap a la societat del coneixement, però el problema és com podrem fer-ho amb un una taxa de fracàs escolar del 30%?.

L’educació s’ha de convertir en la principal eina de l’economia futura  i tots ho hem de tenir ben clar, però sobretot a nivell de totes i cadascuna de les diferents administracions.

S’han de buscar solucions, que no son fàcils ni iguals per a tots el països. S’està treballant però s’ha de continuar treballant.

Dani de Torres es va encarregar de la classe de Polítiques d’immigració, unes polítiques relativament noves. Han hagut dos etapes de la immigració a Espanya; del 2000 al 2004 immigració massiva i del 2005 al 2006 reagrupament familiar, i que han estat bàsicament provocades pel nostre tipus d’economia basada en la construcció i en els serveis que han requerit molta mà d’obra i també degut a les nostres lleis.

A Barcelona la primera nacionalitat estrangera es la italiana, la segona la equatoriana i la tercera la pakistanesa. A destacar també que entre d’immigració sud-americana hi ha més dones que homes el que provoca sovint tensions quan es produeix el reagrupament familiar.

A nivell europeu s s’han viscut onades d’immigració desprès de la II Guerra Mundial, però a partir de la crisi dels 70 es va produir un tancament de fronteres i un enduriment de les lleis, amb el que el cas actual d’Espanya és únic a Europa.

Davant d’aquest fenomen, s’han donat dos tipus de resposta, Multiculturalisme a països anglosaxons i Asimilacionisme a França. Als primers s’han provocat l’aparició d’una mena de guetos, s’han potenciat les cultures foranies i els resultat era la no integració i per tant la dificultat per a la cohesió social, i al segon han provocat una forta confusió identitària i el fet de lligar la condició econòmica a l’origen de la persona.

A Espanya, cada vegada més la diversitat es gestiona a nivell municipal, perquè resulta massa difícil donar una resposta centralitzada. Els ajuntaments creen les seves pròpies polítiques d’acolliment, i tenen competències sobre habitatge i controlen el padró, el que els hi permet tenir dades que poden tornar a revertir en les polítiques d’acolliment.

 

PROPERES CLASSES AMB L'ALBERT BATLLE I EL DAVID PEREZ

Demà divendres dos classes del grup segon; política penitenciària i polítiques de seguretat pública, la primera amb l’Albert Batlle i la segona amb el meu amic David Pérez. Dos grans veterans del nostre partit que segur tindran moltes coses que explicar-nos.

A l’Albert Batlle l’he vist varies edicions corrent la mitja marató de Granollers i al David Pérez fent classes d’oratòria i visitant el Parlament...divendres ni un parlarà d’esports ni l’altre d’oratòria i comunicació...es la grandesa de saber moltes coses, de poder assumir diferents responsabilitats i de poder parlar de coses ben diferents. Segur que l’amalgama serà perfecta i els dos sabran expressar i ensenyar molt de les seves pròpies experiències. Ja veurem que tal resulta....

Per cert, al final mitja horeta per acabar d’explicar-nos detalls de la sortida a Brussel•les...quin nervis...ja queda poc...marxem el dimecres de matinada....a les 4:40 a l’aeroport.

SOPAR AMB CARME CHACON A GRANOLLERS

Aquest divendres vaig fer campana del curs, em vaig perdre dos interessants classes; Polítiques econòmiques amb Marcel Prunera i Polítiques d’immigració amb Dani de Torres i encara estic esperant els apunts del companys per poder fer el corresponent post al bloc....espero que algú se’n recordi.

De totes maneres, era ben justificada la campana; a Granollers organitzàvem un sopar amb la Ministra Carme Chacón, la co-directora científica del nostre Màster i evidentment que no me’l podia perdre. Com a secretaria de comunicació i premsa i relacions institucionals tenia que estar al peu del canó al llarg de tot el sopar i com adjunta a organització, em vaig carregar tota la feina organitzativa. Portava uns dies amb un mono-tema al cap, sopar Carme Chacón i els darrers dos dies ja van ser exagerats. Tot i que semblava tot controlat, els nervis no em deixaven, no havia manera de treure-me’ls de sobre, encara que aparentment ho portava força bé. Trucades, mails, encàrrecs, taules, menús, alcaldes...ufs!!!....realment només desitjava arribar ja a dissabte i que tot hagués passat.

Un cop va començar a arribar la gent, tot va avançar ràpidament, la feina ben controlada va permetre que tot girés sense cap problema.  Després del parlaments  del nostre Primer Secretari  Juanma Segovia, de l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral; del secretari de Polítiques de Medi ambient del PSC i diputat al Parlament, Jordi Terrades; i del primer secretari del PSC del Vallès Oriental i diputat al Congrés dels Diputats, Roman Ruiz, Carme Chacón va fer el seu esperat discurs.  La comparació del Cas Gürtel amb el del Palau de la Música va ser un dels puntals del seu parlament assegurant que CIU i PP utilitzen “la mateixa tàctica de Rajoy és la de Mas: la tàctica del calamar, amagar-se i tirar tinta als altres” va dir la Ministra. Destacant la seva preocupació pel Palau de la Música “perquè diners que havien d’anar al foment de la música van pagar campanyes de CiU”. Nota a la web PSC Granollers

Les felicitacions no es van fer esperar, fins i tot abans de començar a sopar i van continuar al llarg de la nit.  Tot va sortir molt bé i tothom va sortir molt content i aquestes coses no es dissimulen.

Es una satisfacció, poder respirar al final i tenir la tranquil·litat que dona la feina ben feta . Ha valgut la pena, Granollers es mereixia un èxit així i més de 300 persones al Municipal de Granollers ho van corroborar aquest divendres. 

ANÀLISIS DE DEBATS I DISCURSOS AMB ANTONI GUTIERREZ-RUBÍ (PART 2)

Algunes de les moltes frases per no oblidar de tot el que vaig sentir a la classe d'ahir i que mereixien una entrada apart;

·         Guanyant el cor de la gent, guanyarem el seu cap.

·         Cada oportunitat es un repte.

·         La gestió de les emocions es vital en política.

·         Hem de sumar voluntats per poder transformar.

·         La lletgesa es falsedat.

·         La cara es el mirall de l’ànima.

·         No soc la meva foto, soc el que diuen de mi.

·         Els tristos no convencen.

·         Las paraules poden canviar el món

·         Las paraules poden contagiar ambients, per això has de jugar-les i gestionar-les bé.

·         La ideologia només no convenç, la gent no es que sigui tonta, però si que té peresa.

·         Una primera impressió dura moltíssim.

·         Tenir idees no es suficient per guanyar.

·         Les errades al terreny emocional son molt determinants.

·         A una dona se la jutja el doble i se’ls hi perdona la meitat.

·         A la política sempre has de demostrar passió.

·         Com a dona, mai demostris histerisme, has de tenir molt control. Encara avui, un 25% dels ciutadans creuen que les dones no han de tenir alts càrrecs.

·         Si no saps parlar difícilment sabràs debatre.

·         Hem de saber dir el que estem pensant.

·         Mai diguis res que no pensis.

·         Jo soc les meves paraules.

·         Mai perdis la teva coherència.

·         No exageris mai ni donis un dada falsa.

·         Las formes son sempre importants, mai et burlis de ningú.

·         Abans, durant i després, el debat es guanya en tot moment.

·         Preparar-te no es garantia de victòria però no preparar-te si es garantia de derrota.

·         El que riu es el jefe.

ANÀLISIS DE DEBATS I DISCURSOS AMB ANTONI GUTIERREZ-RUBÍ

Diria mentida si no afirmés que les primeres paraules de l’Antoni Gutiérrez-Rubí a la classe de dissabte ens van sorprendre molt a tots, no veníem preparats a la classe, tot el contrari que ell. L’Antoni es venia a vendre, ell i els seus coneixements i vaja si ho va fer. Ens va deixar a tots bocabadats, amb ganes d’haver continuat la classe tot el dia i encara li quedarien coses per explicar-nos i a nosaltres per aprendre.

La comunicació no verbal va ser un del seus eixos, i els que hem  coneixen ja saben que es un tema que m’apassiona, i des que em vaig començar a ficar i a llegir llibres, no ha deixat d’agradar-me cada vegada més.

Parlar, saber parlar bé, es tot un art i tot un art que no només podem centrar en les paraules, es tot el conjunt del que expressem amb el nostre cos i per això hem de tenir molta cura del que diem i de com ho diem... “Jo sóc les meves paraules” i les meves paraules seran la meva identitat per això hem de pensar molt bé les paraules que dibuixin el nostre perfil.

Cada instant, com bé deia l’Antoni es una oportunitat per establir una relació, per això cal ser ben curosos amb les nostres paraules i les nostres actuacions. Les paraules canvien el món, però t’ho has de creure. Diga’m com parles i et diré qui ets.

D’entrada  hem de saber dir el que estem pensant i no dir mai res que no pensem, es nota molt si es diu alguna cosa que realment no pensem.

                                                                              PENSAR

    Diu el que pensa?                                           Pensa el que fa?

              PARLAR                                                                  FER

                                                      Fa el que diu?

Qualsevol punt feble en aquest triangle, que ha d'estar perfectament coordinat farà que estiguem morts. La nostra reputació cauria per terra. Sempre hem de dir el que pensem, pensar el que fem i fer el que diem.

                                               PARLAR

                                               LLEGIR

                                               ESCRIURE

Però no ens podem només fiar de les nostres paraules orals i per això hem d’escriure-les abans.  I està inter-relacionat, parlar, llegir i escriure, hem de fer les tres coses. Si no ets capaç d’argumentar les teves idees per escrit tampoc podràs fer-ho parlant. La claredat en la escriptura reflexa la claredat en el pensament. Pensa el que vulguis dir i has de saber dir-ho de la forma més simple que et sigui possible. Però mai improvisis, la millor improvisació es la que hem preparat. Preparar-te no es garantia de victòria però no preparar-te si es garantia de derrota. 

El cos té el seu propi llenguatge i fins hi tot comunica més que les paraules, es el 65% de la comunicació. El to de la veu i els matisos de les paraules poden enganyar però el cos no, per això hem de controlar molt bé els nostres gestos. I la nostra cara es molt important i sobretot el nostre somriure. 

Menteix millor qui somriu perquè el nostre cervell associa el somriure a la veritat. El que riu es el jefe en política i agafa el protagonisme a les fotografies. Qui controla la foto, controla el poder. Som l’únic ésser viu del planeta que somriu, i això es tot un luxe que hem d’aprofitar.  Obama ha aprés molt bé aquesta lliçó i la practica en tot moment.

El teu lideratge té una clau molt important en la seducció, s’ha de saber seduir i tenim dos grans armes per seduir; somriure i mirar al ulls.

Els tristos no convencen. No son capaços d’alliberar emocions. Les persones alegres arrosseguen i lideren bé als equips. Als tristos se’ls hi consola però no se’ls hi segueix. Els tristos poden arribar a guanyar però no poden transformar la realitat. Sense passió no hi ha política transformadora que es el que realment ens interessa. Si vius el que dius, es notarà, ho notaran i et demostraran que ho noten, que es el més important.

El nostra cap donar molt de valor a la informació estètica que rep, una simetria coherent ens aportarà sempre més credibilitat.  Simetria, bellesa, pulcritud, salut...ens influiran més positivament. La gent acostuma a escollir a les persones per la seva cara, pel seu aspecte, no es superficialitat, es neuropolítica. Es a dir, hem de cuidar molt la nostra imatge, es la nostra carta de presentació i ho hem de tenir molt clar

Demostrar que vivim les nostres idees al parlar també es molt important, això las farà memorables i això farà que les recordin. Hem de demostrar la nostra passió en tot el que diem per augmentar la nostra credibilitat.

També ens van donar claus importants de com preparar-se bé per un debat...però m’hauré de deixar alguna carta a la màniga, no?...

PLANIFICACIO ESTRATEGICA (PART 2) AMB HECTOR SANTCOVSKY

Després de les dues classes amb l’Héctor sembla que a tots ens ha quedat prou clar el que ha de ser una veritable Planificació Estratègica i el que no ha de ser.  Hem aprés que no hi han regles ni receptes clares i que la metodologia que s’ha de seguir ha de ser molt flexible i dinàmica.

Tenim les bases i les idees molt més clares i això es el més important. Sabem que davant un problema el primer que hem de fer es pensar-hi molt bé i analitzar-lo multivisionalment, però no arribant “a la paràlisis per el anàlisis”...bona frase. 

Partint d’un tema clau o tema estratègic, anirem a un repte, i en el camí trobarem la missió, la visió, els valors, el punt de partida, els reptes i les oportunitats  i d’allà arribarem a uns objectius i una meta clara.

Una meta que ens haurà portat uns resultats, sempre hem de tenir resultats, resultats amb un mínim d’un 80% de millora i una part d’innovació.

I en el camí haurem invertit un bon temps en el treball en equip i haurem establert un important diàleg amb els actors socials, stakeholders, sense oblidar-nos de l’avaluació continua que ens donarà sempre un valor afegit al ajudar-nos a dirigir amb més informació.

I una cosa més, no oblidarem mai que com a polítics, al final sempre hem de rendir comptes. Nosaltres som activistes, mesurem l’activitat a la política i sempre es bo fer-ho.

Tot això es LIDERAR, liderar amb coherència i amb una bona Planificació Estratègica.

MARXEM A BRUSSEL.LES

I per cert, el 4 i 5 de novembre, marxem a Brussel•les amb tots els companys del màster, visita a la ciutat i després al Parlament Europeu...!!!

PLANIFICACIO ESTRATEGICA (PART 1) AMB HECTOR SANTCOVSKY

No hi ha receptes clares per fer una correcta “Planificació Estratègica” o millor dit “Pensament Estratègic” en el sector públic. Del que es tracta es de trobar la manera de respondre als nous reptes que han sorgit davant una situació concreta, i  el Hector ens va donar bones directrius per saber com arribar a les millor solucions.  Sempre abans d’actuar hem de pensar, pensar ben bé que volem renovar i millorar i no oblidar mai que “el que no es veu, no existeix”, es a dir que sempre hem de poder ensenyar el que hem fet. Liderar es actuar, actuar bé.

Al sector públic els objectius sempre han de servir per augmentar la legitimitat i per millorar el model que ja tenim. I hem de sortir d’un punt de partida (indicador de línea base) que només pot ser dues coses, o un problema o una necessitat de millora. En cas contrari, estarem fent una planificació recurrent, no estratègica. A partir d’aquí, l’arbre de problemes amb les causes i els efectes ben definits, ens anirà obrint els ulls, i amb l’ajuda dels indicadors sabrem cap on hem de tirar. L’avaluació constant, abans, durant i al final, serà clau per un bon resultat. No oblidar tampoc els stakeholders perquè els actors son peces tan importants com imprevisibles.

Moltes claus dintre dels 11 principis bàsics, i totes importants, però em quedo amb la primera i la darrera:

-          Les 3 P, PRUDÈNCIA, PERSEVERÀNCIA I PACIENCIA

-          I una frase per no oblidar mai “MAI CONFONDRE POLÍTICA AMB GESTIÓ”, si només et limites a gestionar es que no saps fer política.

  I això només era la primera part...divendres més...

Piramide de Maslow

TÀCTICA I ESTRATÈGIA

La planificació estratègica serà el tema d’avui al màster.

Si busquem la definició trobaríem que es “el procés de desenvolupament que estableix i determina les actuacions previstes per aconseguir els objectius d’una organització en un plac determinat” .

Amb uns objectius marcats s’estableix un pla d’acció, un pla estratègic. Al sector d’ automoció, sector on treballava abans, es treballa molt la planificació estratègica i son molts els cursos al respecte.

No sé si es arrel d’un poema que m’encanta de Mario Benedetti "Táctica y Estrategia" , que sempre ha pensat que son dos conceptes que van molt lligats i que un no pot existir un sense l’altre. Sense una bona estratègia global, la tàctica no tindria objectius clars i no es podria aplicar correctament. I sense tàctica, la estratègia mai es podria concretar perque no podríem trobar el camí a seguir per arribar a l’objectiu final, per la qual cosa penso que son conceptes que no es poden aplicar de forma independent. Vaig llegir una vegada que “has de conjugar amb intel•ligència la tàctica i la estratègia i tenir sempre un bon pla a llarg plac, de vegades es possible guanyar la batalla i perdre la guerra”. Primer hem de definir una bona estratègia d’actuació abans de perdre’ns en els detalls tàctics. Si la tàctica per avançar no funciona, es que en realitat no havíem definit una bona estratègia.

Diuen que l’estratègia ha de respondre a la pregunta de què ha de fer-se en una determinada situació. S’ha d’establir un pla d’acció propi però sense oblidar els condicionants externs i opositors que puguin influir en el seu desenvolupament i hem de tenir clara la previsió de com evolucionarà el pla.

Diuen que la tàctica ha de respondre a la pregunta de com portem a terme els nostres plans i les nostres idees. S’han de preveure i calcular els moviments, maniobres i recursos per les diferents accions establertes.

Es això i és molt més, es definir globalment un forma continuada d’avançar (tàctica) cap a una fita ben definida (estratègia) tenint ben presents tots els condicionants que puguin alterar el bon curs definit.

Però bé...es la meva visió...sé que amb la classe d’avui, podrem tenir una visió encara més ample i clara del tema...ja us explicaré...