FES-ME CONFIANÇA?

Fes-me confiança...fes-me confiança...però i tu me la fas a mi ?...

La confiança en les persones és un sentiment “conscient” que s’ha de cultivar. Ja diuen que els capaços de generar confiança en els altres, tenen una quota més alta de poder perquè poden arribar a influir en la resta, generant un bon grau d’empatia. Però per sort o desgràcia és força fluctuant...degut als interessos d’uns i altres...

En canvi, en les diferents especies animals, els sentiments de confiança depenen dels seus instints, son sentiments “inconscients”...però l’instint de saber en qui pots confiar segur que no els hi falla tant com ens falla a l’espècie humana....

Fes-me confiança....qui jo?....tu no me l’has fet pas a mi....i el meu instint no m’enganyava... no es pot demanar tant i no donar res....

ANALFABETISME POLÍTIC

El fet que a una persona no li interessi la política i fins hi tot que passi d'ella, ja em sembla molt preocupant, molt incomprensible, però la llibertat ens permet això i més. Mai he entès que es pugui passar d'una cosa que ho mou tot a la nostra vida, perquè el que fan els nostres polítics tots ho notem d'una o altra manera. Passar-hi, no opinar, no votar, no implicar-se.... però poder queixar-se com el que més... és ja el sumum, però d'aquests en tenim molts, masses... tot i que potser mai és massa.

Diuen que el poble té els governants que es mereix, i els governants, per la seva part, tenen també el poble que es mereixen, perquè ni uns ni altres son d'alguna manera capaços de canviar-los.... i aquest és el gran problema. Però una píndola més, que algú passi de la política i ho proclami i que després intervingui en un projecte de govern... és una gran incongruència, tant per ell com pel projecte que li ha ofert participar-hi.

Quan tot s'hi val tenim un problema... mentrestant, seguirem tenint el govern i el poble que ens mereixem.... i queixar-se amb la boca petita... serveix de molt poc, per no dir de res...

LEGITIMITAT

És legítim tot el que és legal, és legal tot el que és legítim???....no sempre…

Trobem a la xarxa que “La legalitat consisteix en el recolzament que dóna la llei a una actitud determinada. La legitimitat es fonamenta en un sistema de valors i principis ètics” perquè “La legitimitat és el concepte que garanteix que una institució té dret a exercir el poder que li ha estat atorgat, segons les lleis vigents o els principis morals socialment acceptats… en els països democràtics el vot concedeix legitimitat al guanyador de les eleccions”.

Que es tingui la legitimitat per fer les coses no sempre implica que es facin legítimament correctes i sota el paraigües de la legitimitat es fan sovint masses irregularitats, masses il·legalitats.... La legitimitat no pot emparar qualsevol cosa a qualsevol preu, i no oblidem que la legitimitat la atorga la voluntat popular, la voluntat dels votants.

El que no podem oblidar és que la política és un instrument de la societat, però sinó serveix a la societat i es serveix només a si mateixa, no té cap mena d’utilitat...

Haurem de seguir lluitant perquè el que és legítim sigui sempre legal i el que és legal, sigui sempre legítim. Però mentrestant deixem-los treballar legítimament, que després ja parlarem....perquè el temps...a tots els posa al seu lloc...

XARXES SOCIALS, HAN VINGUT PER QUEDAR-SE?

Participar en el debat de VOTV "Punt de Partida" al que em van convidar dijous passat per parlar de les xarxes socials i de si es tracta simplement d'una moda o de si han vingut realment per quedar-se, em va fer repensar molt en el tema i aquí us deixo les meves conclusions.

Si, crec que definitivament les xarxes socials han vingut per quedar-se, no hi marxa enrere, no podem negar l’evidència, són una autèntica realitat tan a nivell particular com a professional. Gràcies a elles s’aconsegueix una comunicació bidireccional, el ciutadà és receptor i alhora emissor, i augmentem molt el procés comunicatiu.

No podem oblidar que el que surt a les xarxes socials és el que realment interessa a la gent...es mouen les masses i davant d'això no es pot amagar el cap. Molts encara tenen al cap que això de les xarxes socials és només pels joves i pels frikis, però son una autèntica revolució. Costa poc entrar-hi però quedar-te a fora et pot sortir més car.

Els periodistes i els mitjans de comunicació han evolucionat ràpidament arrel de l’aparició d’Internet. La utilització de la xarxa de forma multi direccional, com a mitjà i alhora com a font d’informació, ha fet que la situació sigui ben diferent, creant-se un nou repte tant en l’àmbit laboral com en l’acadèmic. Els mitjans de comunicació s’estan adaptant a aquests canvis, i tot i que una part dels professionals consolidats encara son reacis, no crec que el rebuig de les noves tecnologies sigui la millor postura. Internet, com a mitjà de comunicació, s’ha establert com una eina única que permet alhora tots els tipus de comunicació; llegir, escoltar, veure... i permetent fins i tot la intervenció de l’espectador.

Definitivament les xarxes socials ja formen part del periodisme del segle XXI, i qui no entengui això, penso que té un greu problema. A la BBC ja ho van evidenciar a partir del tsunami que va assolar Indonèsia el 2005, quan l'audiència els va omplir de fotos, missatges i testimonis reals in situ sobre una tragèdia que cobrien a distància, i son fets que s'han estat repetint ara mateix a Egipte, i son realitats que estan passant dia darrera dia. I també cal fer-nos pensar, perquè el règim castrista té tanta por a twitter, com ha manifestat aquesta mateixa setmana?... qui té alguna cosa a amagar té por a la possibilitat que qualsevol pugui informar de la realitat del carrer. S'ha encetat un procés de més transparència i els periodistes ja no son propietaris de les noticies, qualsevol les te a l'abast, però hi juguen o s'hi queden fora.

Però del que realment es tracta, per ser efectius a la xarxa, és saber aportar valor i rigor a les informacions i això és el que poden aportar després els periodistes. És veritat que els valors que promou un mitjà tradicional i amb trajectòria encara no estan prou integrats a les xarxes socials i per això la desconfiança encara d’algun sector de la societat. Encara hi ha molta morralla a la xarxa però hi ha la llibertat d'escollir, cadascú pot decidir que vol i que no vol de la xarxa, on interactua i on no interactua...i això és el gran valor afegit que té la xarxa, no posa fronteres a la nostra llibertat.

La xarxa ha creat una nova realitat en un moment concret, en un moment on la societat reclamava nous paradigmes, noves formes de participació, d’opinió, de debat... A la xarxa s’han trobat bones opcions amb la comunicació 2.0 on s’han arribat a tocar moltes sensibilitats que fugien de lideratges massa jerarquitzats, i on molta gent era reticent a entrar-hi. A més, avui en dia es garanteix una connectivitat i una informació 24 hores, plenament integrada i creativa amb una participació activa i flexible i plenament transversal. Hi ha retorn, hi ha feedback instantani…a la xarxa es genera opinió pública al moment, i el que és encara més important, influencia. Trenquem el clàssic poder piramidal, el poder a la xarxa ja no depèn de les jerarquies, sinó que son les idees i el talent els que lideren les xarxes, i tu et guanyes el teu propi poder.

I la ciutadania ho sap i li agrada la informació sense intermediaris i on té la seva pròpia capacitat de control. La ciutadania exigeix al líder de la xarxa una informació continua, a qualsevol hora.

Les xarxes socials tenen molta capacitat mobilitzadora autònoma, creativa i individual, sumant forces, idees i iniciatives. Es difon creativitat, autenticitat i informació… i alhora generes valor a la informació. A la xarxa es creen comunitats completament obertes amb l'efecte bola de neu que és no es pot parar. Estem en una època de comunicació virtual i no podem tancar els ulls als avenços. No podem passar per alt aquests importants canals de socialització digital. No podem oblidar que Internet s’ha anat desenvolupant a mida que han anat augmentant el numero d’internautes i ho continuarà fent. Ara no hi ha fronteres a la comunicació. Com tenim un DNI, avui també cal tenir una identitat digital; hem d’estar a la xarxa i ser part de la xarxa, fer accions 2.0 amb mentalitat i dispositius 2.0, mai en 1.0. Però també hi ha problemes a la xarxa, com el tema de la protecció de dades i el fet que les teves dades puguin estar a l'abast de tothom, però per això cal imposar els mitjans necessaris per estar a la xarxa de la forma més segura possible.

També cal vigilar amb l'ús del jovent on hi ha molt desconeixement, s’ha de fer un bon control que comenci des de casa, tot i que és difícil, perquè aquest desconeixement és sovint més gran als adults.

I un fet també preocupant és que sota el paraigües de l’anonimat es permeten encara massa coses que desacrediten el bon us de les xarxes, però per sort son fets minoritaris i que entre tots hem d’ajudar que desapareguin.

La xarxa és útil però tots hem de saber fer un bon ús, un ús responsable pel benefici de tots.

I només algunes dades per acabar;

• 1995 neix primera xarxa social.
• 2004 neix Facebook i al 2010 ja arriba a 500 milions d’usuaris.
• Twitter té 50 milions d'usuaris i té poc més de 4 anys.
• 22% del temps a Internet es passa a xarxes socials.
• El 80% dels nostres internautes pertany a alguna xarxa social.
• 5 dels 10 llocs visitats a Internet son xarxes socials.
• Espanya 7é país del món en xarxes socials i el 1er a Europa.

Video del debat del Punt de Partida de VOTV del 10 de febrer del 2010; Xarxes socials, han vingut per quedar-se?

A10 2010 HOLA 2011

Marxa el 2010 i ja tenim a la porta el 2011.

Deixem enrere moltes coses, bones i dolentes. Però ens esperen moltes més, i hem de tenir l'esperança de fer-les totes bones.

Tots sabem que continuarem lluitant perquè ho siguin i per això us envio els meus millors desitjos per seguir, per seguir avençant, per seguir lluitant, per seguir estimant, per seguir treballant, per seguir sent sempre vosaltres mateixos, per no defallir mai, per seguir sempre estant...per seguir seguint....i sobretot gràcies per seguir...

2011 petons per a tots i totes...perquè no us vull perdre mai!!!

Diguem que parlem d'un país vermell

Diguem que parlem d’un país que era vermell, d’un vermell rogenc, autèntic...d’un país aparentment sa, però que estava ferit de mort, per molt que es volgués vendre encara la utopia que tot funcionava perfectament.

Diguem que aquest país es va hipotecar massa amb qui realment no devia, dubtant dels seus orígens i les seves bases...i va fer lligams que no li convenien i que li van anar dessagnant a poc a poc....

Diguem que no es pot créixer a qualsevol preu i que si ho fas ho acabes pagant.

Diguem que els que van creure, eren els primers que aquell dia 28, sabien que ho pagarien car, eren els primers que ho sabien però que per diferents motius, van esperar a la sentència definitiva...potser desesperant en l’esperança...però ja estava ferit de mort...i quan es va confirmar...ja estava mort...

I ara diguem que ho seguim fent malament...i que sembla que encara no ens hem equivocat prou.

Ara toca aixecar-nos, amb orgull, agafant el malat i trobant-li la veritable malaltia. Però dins de casa, resguardat, que la llum i els comentaris dels veïns li fan més mal que bé....ara no toca passejar-lo, no toca debatre al carrer, encara no....Estudiem-lo, curem-lo, revifem-lo per treure’l al carrer més fort que mai, indestructible....amb unes bases fermes que no es dobleguin mai pels interessos d’alguns...

Fem-lo fort i serà fort, fem-lo sa i serà sa...fem-lo nostre i serà més de tots que mai.

On estem?...on anem?...

Porto donant voltes a aquest post des d’ahir al vespre...i ja m’he desfet d’alguns escrits, no volia escriure des de la ràbia d’ahir, perquè tot i esperar la fallida socialista, sempre fa mal...i avui no ha deixat encara de fer-lo... Volia escriure amb coherència i reflexionar molt bé sobre les meves paraules. Ser reactiu no porta a res, al contrari.

Abans de tot, vull manifestar tot el meu respecte a la veu dels ciutadans que han parlat amb claredat i per això hem de reconèixer sense embuts la gran victòria de Convergència i Unió, i felicitant a Artur Mas i a tots els convergents per la seva victòria històrica. Han tingut 1.198.010 vots (38,47 %) del total de 3.135.764 catalans que van votar diumenge. S’han quedat a només sis escons de la majoria absoluta i podran governar amb tranquil·litat, aquesta és la primera gran realitat.

La segona és la davallada del Partit dels Socialistes de Catalunya. El PSC va obtenir diumenge 570.361 vots (18,32 %) perdent 9 escons i 225.000 vots respecte de 2006, un dels pitjors resultats que mai hem tingut. Ara ens cal responsabilitat política, cal assumir on estem, i on anem, amb dignitat, com sempre hem fet, perquè el problema no és caure, el problema és no aixecar-se...i nosaltres ja hem començat a aixecar-nos des d’avui.

Ningú podrà negar que al llarg d’aquests anys de govern d’esquerres a Catalunya, ha estat una gran millora de l’Estat del Benestar i s’han aconseguit millores en tots els grans àmbits, i això és molt positiu. Ha estat una obra de govern important, que s’ha anat explicant extensament, però no per això podem pretendre que això sigui el nostre únic puntal.

Els motius de la derrota poden ser molts, i tots tenim clar que la crisi sempre passa factura però també passa factura deixar de banda la nostra identitat, els nostres principis, el nostre projecte socialdemòcrata. Navegar sense rumb clar i fins i tot perdent el nord de vegades.

Cal que tinguem clar que volem i cap on anem. Cal reafirmar-nos més que mai en els valors del socialisme, del federalisme i del catalanisme. Cal corregir errades, cal buscar raons i cal tenir les idees clares, sense por, renunciant a coses i a persones per arribar a una visió més oberta i coherent amb nosaltres mateixos.

Estimo Catalunya i estimo el PSC, i no dubto, com no ho fet mai, que la meva gent sabrà retornar a la seva identitat, costi el que costi. Sabrem fer-ho amb la responsabilitat de la feina ben feta, sempre, com fins ara, com sempre, amb el cor ben vermell.

PSC = GARANTIA DE PROGRÉS

Falten poques hores per encetar la campanya electoral per les Eleccions al Parlament de Catalunya del 28N, la campanya més important de la història de Catalunya on el PSC és l’autèntica Garantia de Progrés .

Catalunya es juga continuar avançant o retornar amb la dreta al retrocés del país, a unes polítiques ambigües, sense idees clares com els socialistes.

Nosaltres tenim un programa, extens i concís que podeu fins i tot descarregar-vos a la vostra mida, el meu programa, segons les vostres inquietuds o necessitats.

President Montilla , apostant per les noves tecnologies i per l’eficàcia de les eines 2.0, ha presentat aquesta mateixa tarda via twitter cinc compromisos claus del programa socialista;

1. "No pactaré amb el PP, en cap circumstància. Ni un pas enrere en politiques socials" #28N #garantiadeprogres

2. "Defensaré l'Estatut, tot l'Estatut i res més que l'Estatut. No volem falses dreceres" #28N #garantiadeprogres

3. "No convocaré, promouré o toleraré un referèndum il·legal i inconstitucional sobre la independència" #28N #garantiadeprogres

4. "Lideraré la lluita contra la crisi amb les reformes que calguin per a garantir la recuperació econòmica"#28N #garantiadeprogres

5. "Faré un Govern socialista, d'esquerres, progressista i catalanista. GARANTIA DE PROGRÉS" #28N #garantiadeprogres

Encetem 15 dies de campanya, amb el cor i amb les idees clares. Perquè els temps canvien i estem disposats a seguir canviant el país amb una autèntica Garantia de Progrés.

Endavant socialistes!!!

SOM GENT NORMAL...

D’esquerra a dreta i de dreta a esquerra de la foto, tots i totes som normals, igual de normals que tu, igual que l’altre o que el de més enllà...i gairebé igual que ell, igual que el nostre president Montilla que en aquesta nova campanya de les joventuts es presenta com "L'increïble home normal", un superheroi que treballa per resoldre els problemes del seu entorn (Presentació campanya JSC L'increïble home normal ).

Els socialistes som gent normal i això és el que ningú hauria d’oblidar.

No espereu herois fantàstics amb poders paranormals.

Herois que trauran sota les pedres solucions miraculoses pels problemes del dia a dia.

Herois que d’una tacada ho arreglaran tot, per poder viure en un món de pel·lícula...

Els miracles no existeixen...existeix l’esforç, el treball constant, la feina d’equip, la bona feina...amb la que la gent normal pot molt sovint arribar a fer coses increïbles...arribar a fer història i no passar a l’historia com diu el nostre president Montilla, treballant de valent com mai, més que mai, com ell encomana a tot el seu equip. Emocionant-nos i creient en nosaltres mateixos, en la gent normal...en la gent increïblement normal...

De normal a normal fent coses increïbles...

(A la foto d'esquerra a dreta Carles Maggi , Enrique Vanacloy , Montse Arnan ,president Montilla , Amanda Ramos , Carmen Sánchez Carazo , Enric Llorens , Montserrat Capdevila i Roberto Abril )