Màrqueting polític amb Enric Casas

La comunicació sinó arriba al cor de la gent...no funciona. Funciona el que emociona i això és un concepte que no ens pot pas sonar com a nou. Funciona el que emociona. Tot comunica i sempre entrarem millor pel cor que pel cap tot i que tan importa el missatge racional com l’emocional. L’actitud i la pro activitat també és important. El màrqueting polític en general és molt dolent, és una còpia barata del màrqueting comercial, i que va evolucionant progressivament. Veritats que abans funcionaven molt bé, ara ja no ho fan. El màrqueting polític de la publicitat té molts problemes pel que fa a la repetició i són menys efectives que abans. La marca per sobre del producte és l’ideal en publicitat (Nike: el seu èxit ha estat convertir la marca en moda). Apostar més per les persones en detriment de invertir en ideologia ni valors, es un error que no sapiguem explicar a la societat els valors que ens representen. PSOE: aposta pel ZP i no pas pels valors del partit i això és un gran error. Les marques que realment funcionen expliquen valors: Nike explica competitivitat, BMW explica modernitat i esportivitat...i moltes més...i en canvi... els Partits què expliquem?... què explica el PSC?.... tenim masses dificultats per explicar els valors que representem a la societat...i això és un problema. El Seámoslo todo para todo, vayamos al centro…no funciona, és un error. Però les marques comercials ho fan diferent, ens intenten arribar per mitjà dels sentiments i intenten identificar-se amb alguna cosa. Per exemple a l’anunci d’Estrella Dorada, agafen un espai per identificar la cervesa. Busquen un posicionament en un lloc geogràfic, què no pot ser Catalunya, per la imatge que tenen els catalans....i agafen un concepte, el mar mediterrani...sempre per sobre de la marca agafant els mateixos valors i fent valer les imatges.

Màrqueting polític als Estats Units

Va ser sobre els anys 50 quan va començar el màrqueting polític als partits republicans amb missatges populars i molts socials. Tirant endavant a partir de l’orgull que representa. Important també el fet que apareixen els diferents estaments de la societat. Les campanyes allà son bastant negatives,molt en contra dels adversaris polítics. A Amèrica la política està feta a cop de màrqueting i això està arribant aquí, però allà el màrqueting ha entrat de forma natural i en canvi aquí no. Allà hi ha forts lligams entre política i negocis i la tipologia de comunicació és molt semblant a les empreses.

De la campanya Obama cal destacar els 45 minuts prime time que va comprar per que sortís gent explicant problemes de la ciutadania, problemes reals i on va aconseguir rècord audiència. Pel que fa al programa destacar que no hi ha propostes programàtiques concretes sinó que es fan “guinyos” a diferents sectors, a possibles electors. Obama per exemple va perdre entre els homes blancs i va guanyar en joves, dones i minories que ja són majoria. La campanya d’Obama va ser la primera en què és més important el que fa la gent que el que passa a la campanya oficial. Hi havia a la xarxa molts més productes de gran qualitat perquè va saber treure una quantitat de recursos per aportacions petites que li va permetre fins i tot renunciar a les aportacions públiques. Realment la publicitat americana és la més avançada. Pel que fa als eslògans, és interessant comprovar com al llarg de la història apareixen i desapareixen amb independència de qui els presenta, cal destacar les paraules CANVI, LIDERATGE, NOU, FUTUR, LA GENT...es repeteixen perquè funcionen. El tema de la baixa participació es va començar a recuperar a la campanya Kerry-Bush. Allà realment hi ha poca lleialtat als partits i es gasten molts diners. Allà la política no és ideològica, és molt feta al candidat, està molts professionalitzat i en funció de les enquestes es decideix el programa. Els candidats prescindeixen dels partits moltes vegades. La gent s’apunta a una persona en concret o un projecte en concret i no tant al partit. Les campanyes són molt professionals. (amb independència de qui guanya diners en fer les campanyes o participar de les mateixes), i els professionals treballen per un candidat i no per un partit. Això i tot el que passa allà ens acaba arribant aquí i repercutint de forma important en les nostres polítiques.

Antecedents del màrqueting polític als Estats Units

• 1936 Roosevelt i la radio: tenint en contra la premsa escrita.
• 1948 Truman i la última campanya de contacte directe.
• 1952 Eisenhower: publicitat, enquestes i Disney
• 1956: Reeves: totes les campanyes: una idea força clarament diferenciada de les altres. Primera publicitat en negatiu del contrari
• 1960: Kennedy i Nixon: debat vist per la ràdio (guanya Nixon) i per la televisió (guanya Kennedy).
• 1964: Daisy spot Johanson contra Goldwater.
• 1968: Nixon investiga com és el president ideal i crea un personatge a partir de les enquestes. A més, es blinda davant els periodistes. Fuig dels debats i de les rodes de premsa: fa declaracions.
• 1980: Reagan és un actor mediocre però es fa ric defensant fumar i l’associació nacional del rifle. Professional. Evolució dels sistemes de segmentació de l’electorat.
• 1984: Republicans aportacions econòmiques via correu.
• 1988: Campanya molt negativa
• 1992: Bush i la guerra del golfo. Clinton i la economia i buscar la classe mitjana; Ross Perot, el tercer home.
• 1996: Triangulació per Clinton: congrés republicà. Ell es posa per sobre dels partits i s’ubica en determinats temes formalment de dretes. Resposta: conservadorisme compassiu en la primera campanya amb Bush fill.
• 2004: Comença a aparèixer internet. Dean té un gran suport a la xarxa. No era el candidat de l’establishment. Per aconseguir que la gent més radicalment de dretes voti, el partit republicà provoca referèndums sobre temes com l’avortament...... per cridar a votar els cristians integristes.

Màrqueting polític a Europa

França

• 1974: Giscard d’Estaing
• 1981: Mitterrand (diuen que fins i tot es va llimar les dents diuen) Concepte: la porta tranqui-la. Primera vegada que l’esquerra utilitza publicitaris professionals
• 1988 La França unida: Mitterrand es troba amb Chicac i es presenta com a President de França... La seva edat: s’identifica amb la generació Mitterrand.
• 1995: Lionel Jospen en la campanya contra Chirac.

Gran Bretanya

• Tatcher utilitza sempre la imatge de l’adversari: 1979 No governa: El laborisme no funciona
• 1983: Governa i diu: No tornem enrere
• 1992: John Major: laboristes semblen que van guanyant i comencen a prometre. Major imatge de bombes caient i dient quant els hi costarà als ciutadans anglesos les promeses. A les enquestes: la gent deia que la campanya del partit conservador no els hi agradava però va guanyar el partit conservador.
• 2005: Món del Toni Blair. Primer candidat tipus americà.

Espanya

• 1974: PSOE crea el Instituto de tècniques Electorals (professionals de la publicitat i la comunicació i finançats per la fundació Frederic Ebert van per l’estranger)
• 1977:Suárez: o jo o el caos.
• 1982: Any del canvi.
• 1993: Debat Felipe-Aznar. Surt el tema de la importància de preparar-se els debats. (Miguel Angel Rodríguez Llibre)
• 1996: Català a la intimitat. Fotos amb Alberti. Canvi en les polítiques comunicació d’Aznar vers les polítiques de terrorisme. Amb PSOE: parlar poc del terrorisme. Amb PP: manos blancas i un tema negatiu ho converteix en un fet positiu. Provoca la ràbia de la població i es posa davant de la manifestació.
• 2000: foto de las Azores.
• 2004: La mala gestió de l’11-M, que fa perdre les eleccions al partit popular. Aznar marxava i Rajoy va dubtar.

Campanyes electorals

Les campanyes Americanes son sempre campanyes de candidat i a Espanya son de partit (Excepció: Maragall any 99). Sempre s’ha de perdre molt de temps coneixent a l’adversari i si passa alguna cosa has d’intentar minimitzar danys i si ho prohibeixes és pitjor.

- Elements d’una campanya:

• El candidat.
• La candidatura.
• Balanç de la gestió (al govern o a la oposició)
• Programa electoral.
• Els valors i posicions tradicionals del partit polític: PSC és el partit dels programes socials (educació, sanitat.....)
• La influència institucional del partit.

- Estratègia de campanya:

• Fixació d’objectius (quantitatius i qualitatius). CIU en última campanya massa agressiu amb ERC i impossible pacte posterior
• Segmentació de públics. Hem d’arribar als nostres.
• Elaboració de missatges. Què direm, eslògans i paraules força.
• Selecció de canals.
• Recerca de recursos humans i econòmics.
• Elaboració del pla de campanya.

- Fixació d’objectius:

• Anàlisi de dades històrics electorals combinats amb estudis d’opinió, frau d’ambició i anàlisi del moment concret així com els recursos amb els que es compta.
• Fixar-se l’objectiu principal: guanyar per majoria absoluta o simple, aconseguir l’alcaldia o la presidència....
• Fixar-se objectius numèrics
• Definir els targets.

- Enquestes i estudis electorals:

• Estudis qualitatius amb reunions de grup i entrevistes en profunditat són especialment interessants a l’inici del treball d’una campanya, per provar el missatge i per contrarestar rumors.
• Enquestes quantitatives: un any abans la primera que servirà per definir l’estratègia amb una mostra el més gran possible, 6 mesos abans una altra que servirà per testar el missatge, a partir de llavors una mensual fins la setmana prèvia a la campanya que iniciarem el tracking. Es l'esquema tradicional.
• El tracking incorpora diàriament mostres de votants, el que permet tenir un instrument vàlid de l’avaluació de l’estratègia i l’impacta de la campanya.

- Comitè de campanya:

· Hi haurà més o menys membres en funció de la divisió piramidal i jeràrquica: mobilització, publicitat, assessoria jurídica, actes públics, anàlisi de l’adversari, polítiques sectorials (dones, cultura...), finances, frundraising, internet i xarxes, dia D amb interventors i vot per correu, seguretat o logística.

- El Director/a de campanya:

· Persona de confiança del candidat (ha de tenir autoritat però no ser autoritari i ha de treballar en equip. Ha de tenir visió estratègica i ha d’intervenir poc i fer que surti el candidat i no pas ell).

· Treballa a temps complert.

· Capacitat de lideratge. Autoritat i treball en equip.

· Intervencions públiques comptades.

· Visió estratègica.

· Gestió de la informació confidencial i com això es gestiona amb els candidats.

- El Candidat:

· L’oficina del candidat controla habitualment la seva agenda, la relació amb els mitjans, amb el propi cap de premsa, el discurs personal del candidat. Les relacions polítiques i institucionals i la tendència: transport, vestuari.

· La família del candidat. Molt important serà quin paper tindran en la campanya.

· El principal recurs d’una campanya és l’agenda: el temps del candidat i s'ha de saber gestionar molt bé.

Això va ser només el principi, el proper dia més...de moment aneu reflexionant amb això.

Com millorar la comunicació política

Es important tenir molt clar el que volem parlar, però no podem oblidar que parlar no es comunicar i en política el que realment ens interessa es comunicar. Comunicar amb la seguretat de que el nostre missatge arribi als electors amb la mínima degradació possible. Mantenint els nostres valors que com a partit mai hem de perdre, potser ha arribat el moment de canviar les nostres paraules, de dir les coses d’una altre manera. Hem de seduir, hem d’emocionar i sobretot hem de ser autèntics. Hem d’aconseguir treballar la nostra comunicació amb eficiència i eficàcia per poder assolir els objectius desitjats.

He llegit molt darrerament sobre màrqueting polític i sé que molts no estan pas d’acord amb aquesta definició, però us en faré cinc cèntims. El candidat seria el producte polític a vendre. El programa seria al oferta política que s'ofereix i que es donarà a conèixer mitjançant una campanya electoral on el gabinet de comunicació farà la important feina d’elaboració. Aquesta campanya es presentarà al mercat polític junt amb la resta de les diferents ofertes que hi hagin dels altres partits. I a partir d’aquí, els consumidors dels ben polítics, és a dir, els electors prendran les seves decisions. Seran ells qui decidiran a qui prefereixen “comprar”. En definitiva, qui es vengui millor, més electors s’emportarà. Sigui comunicació política o màrqueting polític, sigui com sigui, el primer objectiu és fer una bona oferta i després saber presentar-la bé en societat, vendre-la d’una o altre manera.

La política d’avui en dia no és pas la mateixa de fa uns anys, ha canviat la política, els polítics i per tant la forma de comunicar i és aquí on vull incidir. Aprofitem el fenomen Obama per agafar noves tècniques, noves estratègies d’una campanya que ha donat un autèntic cop d’efecte a la política i no només a la política nord-americana.

I no vull parlar pas d’Obama i de la seva història, sinó de la seva forma de comunicar, de la seva forma de fer campanya electoral, de la seva forma d’arribar a la gent. Era el inici d’un camí fins ara inexplorat, era un nova política, era un nou polític en un món que encara no sabem si estava del tot preparat per a tants canvis. Ell ha desafiat moltes realitats del poble americà, marcant una nova línea a seguir, només el temps li donarà o li traurà la raó.

Obama va aconseguir fer del contacte amb la gent un puntal important. Va emocionar i va persuadir a tot el poble americà amb un missatge únic, clar, disciplinat i emotiu, que amb estratègies clares ha mantingut de principis a fi. Però sobretot va fer de l’ús de les noves tecnologies la clau de la seva campanya. Va fer de la comunicació mediàtica la clau del seu programa. Va arribar al cor de la gent, la va mobilitzat i la va fer participar amb ell. La gent del carrer va fer campanya per ell, es va portar pràcticament una campanya paral•lela amb noves iniciatives de la gent que es va encarregar de difondre el missatge d’Obama, fins i tot arribant a mobilitzar de forma important al col•lectiu dels joves que tan costa en totes les campanyes electorals. I les xifres en aquest sentit parlen per si soles;

·         $750 milions aconseguits en menys de dos anys de campanya. Gran part aconseguits els darrers mesos de les primàries i al llarg de la campanya presidencial. Destacar que provenien de aportacions petites, només un 26% de les donacions van ser superiors als $200. El 88% del total recaptat venia de donacions individuals.

·         13 milions de persones que van deixar el seu correu interessades en rebre comunicacions del equip Obama per mail.

·         4 milions de persones que van deixar el seu numero interessades en rebre sms a la campanya.

·         2 milions de persones van crear la seva pròpia web a MyBarackObama.com, una plataforma de participació on-line

·         5 milions de “amics” a diferents pàgines de xarxes socials a la web com Facebook, Myspace…

Però tot suma i tot resta, realment la política és un joc de sumes i restes, de divisions i multiplicacions. Un bon polític és aquell que saber sumar i multiplicar. Un mal polític és aquell que divideix i resta, aquell que en lloc de construir, prefereix destruir. Per això hem de construir una bona comunicació, i si ha de ser fent servir massivament les noves tecnologies, tot i que avui sigui encara un món molt desconegut per molts, ho haurem de fer. Tenim al nostre abast una eina molt important i hem d’aprofitar-la i creure en ella.
Cal reflexionar i analitzar l’impacta que ha suposat aquesta campanya d’Obama per tal de fer els canvis necessaris en la nostra forma de comunicar; quedar-nos amb la gran mobilització que permeten les noves tecnologies.
Les campanyes electorals no es guanyen només pels encerts, sinó que es perden pels errors. Tot suma o tot resta i Obama ho tenia ben clar. Crec que és prou interessant prendre bona nota.

Coaching; darreres pinzellades

El temari és molt extens però no per això deixa de ser interessant, però hi ha molta informació que hem d’acabar de dosificar.

En José Antonio Peral ens va deixar les idees més fortes del coaching:

·         Límits arbitraris, possibilitat

·         Construcció subjectiva, realitat

·         Responsabilitats insoslaiable

·         Aprenentatge: d’impossible a possible

·         Integritat vs Èxit

·         Definició d’objectius

·         Congruència

·         Lideratge ressonant i comunicació

UN LÍDER, SEMPRE ES RESPONSABLE DELS RESULTATS DEL SEU EQUIP I NO POT REPARTIR CULPES.

L’ informació que es dona sempre arriba distorsionada al final i això fa que es perdi molta informació pel camí, en cada pas es va perdent informació.

Allò que vull dir

Allò que dic

Allò que es sent

Allò que s’escolta

Allò que es comprèn

Allò que es reté

Allò que es reprodueix

.....el camí és molt llarg fins aquí i per això s’ha de tenir molt clar el que es diu, i com es diu.

El líder ha de donar sempre sensació de seguretat al grup. Fent sempre un ambient de treball agradable però defensant l’eficiència.

Hi ha teories objectivistes que diuen que el llenguatge no anomena la realitat sinó que la crea, que el llenguatge no es un mirall del que veiem.

Es molt important fer sempre una bona escolta activa:

1.    Accions:

a.    Verificar l’escolta

b.    Compartir inquietuds

c.    Indagar

2.    Transformació personal:

a.    Obertura a la comprensió d’un altre diferent

b.    Obertura a la transformació personal

UN LIDER HA DE SER MOLTES COSES, PERO SOBRETOT HA DE SER HUMIL.

 Sinòptic de les claus de la comunicació que no hem de confondre mai:

·         Afirmació vs Declaració. Afirmació és parlar d’allò verificable (afirmo que estem a 27º) i Declaració és una interpretació subjectiva que no es pot verificar (aquí fa calor). Molt sovint ho confonem i fem judicis de valors i ens creiem que parlem de fets. Mai s’han de confondre.

·         Indagació vs Proposició

·         Parlar vs Escoltar (influencia i persuasió)

·         Comprendre vs Ser comprès.

·         Dades vs Opinions

·         Intenció fàctica

·         Estat Emocional

·         Comprovació vs Reprovació (feedback)

En una conversa és important fer BACKTRACKING, és a dir, fer la tornada enrere. Parar la conversa i dir alguna cosa com “a veure si t’he entès...” ó “m’estàs dient que...”. Aquesta és una eina molt poderosa que tenim a la comunicació, però no serveix per fer judicis sinó simplement per al·literar.

LA COMUNICACIÓ ES LA CLAU DE L’EFICIÈNCIA D’UN LÍDER.

Es molt important donar i rebre feedback amb el teu equip, però s’ha de saber donar bé (tenim entrades anteriors on ja parlàvem del tema del feedback), però deixem quatre pinzellades més;

·         Ha de ser específic. Dades i observacions bases.

·         Ha de ser resolutiu. Orientat a solucions i no a judicis.

·         Ha de ser oportú. En el moment adequat i pròxim a l’acció.

·         Ha de ser més sobre la identitat i ments sobre la conducta.

·         Ha de ser com una hamburguesa. Emmarquem lo negatiu entre una cosa positiva al principi i una també de positiva al final.

·         Ha de tenir una revisió emocional.

·         Ha de tenir una revisió intencional.

Hi ha diferents tipus de líders;

·         Autoritari.

·         Timoner.

·         Democràtic.

·         Afiliatiu.

·         Coach.

·         Visionari.

I el que necessitarà un líder per tenir un bon equip, serà fer un equip equilibrat, es a dir, amb diferents tipus de persones. 

L’equip ideal per un líder haurà de tenir;

·         Gent teòrica

·         Gent econòmica

·         Gent política

·         Gent social

·         Gent estètica

·         Gent religiosa

Cadascun d’ells donarà importància a un aspecte més concret de la vida, i en la diversitat de tots estarà la perfecció conjunta.

Per fer-nos un anàlisis d’auto coach ens proposa fer servir la Roda de Valors (sofware) on haurem de marcar vuit àmbits importants sobre l’objectiu que ens haurem marcat, i en cada triangle haurem de marcar el percentatge que actualment tenim sobre aquell valor concret. Serà una valoració subjectiva. Lo ideal és arribar a aconseguir el 100% en cadascuna de les característiques o un percentatge important. Dintre dels vuit valors importants podem escollir un de més destacat per treballar-lo més exhaustivament. Haurem d’anar veient com el podem millorar i per això hauran de sortir un objectius concrets per treballar aquest valor i poder fer després un pla d’acció concret per portar-lo a terme. Sent rigorosos amb la feina i amb els nostres objectius, podem millorar molt, només és qüestió d’intentar-ho...no hi ha impossibles...

EL COACHING PODEM DIR QUE ÉS UNA EINA MOLT POTENT PER FER POSSIBLE UN IMPOSSIBLE.

Los 10 secretos para la mejor oratoria según Luis Arroyo

Tras dejarnos claro que la retórica son las notas del pentagrama y la oratoria es la música que suena y que el objetivo es hacer que esa música sea lo más atractivo posible, Luis Arroyo nos explicó los 10 secretos para lograr la mejor oratoria.

1.    EMOCION: El tema no va sólo de razones, hay que ponerle emoción. En un mitin no vas a convencer, vas a emocionar. Es tu representación y debe haber incluso siempre un punto de vanidad. Nos recomienda el libro "King of the mountain" de Arnold Ludwig

2.    ENTONACION: La oratoria exige entonación. Es fundamental. Es la música del discurso

3.    POESIA: El discurso se parece más a la poesía que a la prosa. Máximo podemos decir 130 palabras por minuto, sino no será eficaz.

4.    LEER PERO QUE NO SE NOTE: No hay problema con leer el discurso, pero que no se note demasiado. Casi todos los grandes discursos son leídos pero hemos de saber hacerlo. Parar de hablar, mirar el papel y seguir luego hablando.

5.    CATALOGO DE GESTOS: Cada uno  tenemos nuestros propios gestos más habituales, pero se han de pulir y lograr incorporar un mínimo de 5 gestos más a nuestro repertorio. Primero los hemos de pensar pero luego se incorporarán sin pensar (p.ej. enumerar con los dedos). Siempre se deben hacer gestos, el gesto siempre ayuda. Un ejemplo de gran orador sería Bill Clinton según Luis Arroyo.

6.    ATUENDO: Debe ser coherente con tu relato. El atuendo muestra lo que queremos realmente significar. De disfraces mejor ninguno.

7.    AUTOCONTROL: Ante el boicot o ruido externo, se ha de tener aguante. Se exige calma y tranquilidad. Nunca puedes estar a la defensiva. Un líder ha de mostrar siempre  solidez, tenacidad y nunca cualquier muestra de debilidad.

8.    LOS APLAUSOS NO SURGEN: Los aplausos siempre se han de buscar. Has de saber poner cortes en el discurso para dejar entrar aplausos en medio del discurso.

9.    CORTE DE MEDIOS: Define el corte, el total, el titular…defínelo todo tú, que no lo escojan ellos. Puedes escoger algún elemento pintoresco; “en resumen…”, “se lo diré en diez segundo” ó “se lo voy a decir en forma de titulares” como decía Bono.

10.  SENSACIONES: Al final de un discurso, nadie se acuerda realmente de lo que hemos dicho, pero se le queda grabada la experiencia, las sensaciones que le hemos transmitido. Se le quedará:

a.    La fortaleza; es un líder fuerte

b.    La confianza; puedo confiar en él

c.    La cercanía; se preocupa de gente como yo

Hay toda una serie de elementos importantes en un discurso y que vale la pena conocer, como son usar anáforas (repeticiones) muy importantes para incidir sobre el mensaje, y como es el hecho de contar historias, contar historias en el discurso y no limitarnos a dar datos. No podemos hacer un buen discurso sólo con datos.

Las claves de la retórica son;

1.    CONTAR RELATOS: Contemos una historia, una buena historia (p.ej. Granollers se llama María, como esa niña que me encontré….)

2.    EMOCION: La importancia de emocionar siempre.

3.    METAFORAS Y PARABOLAS: En la política está todo lleno de metáforas y hemos de incluirlas en nuestros discursos.

4.    TRIADAS: El tres funciona siempre perfecto (p.ej. “sangre, sudor y lágrimas”…)

5.    LA ANTÍTESIS: También funciona bien en los discursos (p.ej. hoy y ayer, esto sí y esto no, unos y otros, ellos y nosotros…)

6.    DATOS, MEJOR NINGUNO: Debemos dar el mínimo de datos posibles pero si hay que poner algunos deben ser comprensibles. Se deben poner en la escala de la gente. Más de 30 euros la gente no entiende, y cosas como el 53% es mejor decir la mitad, y 2.343.553 es mejor decir algo más de dos millones.

7.    CAPTADORES DE ATENCION: Se debe empezar siempre captando la atención del público. Podemos tal vez empezar con una anécdota y explicar por ejemplo el propósito de la intervención. Debes identificarte siempre con la audiencia demostrando que eres uno de los suyos. Incluso puedes también empezar con un dato sorprendente.

8.     ALITERACION: La repetición de un determinado fonema también es otro recurso muy importante (p.ej. “bueno, bonito y barato ó puedo prometer y prometo).

9.    ANAFORA: Repetición siempre de un mensaje (p.ej. “tengo un sueño” ó “yes we can”)

10.  JUEGOS DE PALABRAS: Es importante hacer juegos de palabras, los grandes oradores lo hacen y lo han hecho siempre (p.ej. “no te preguntes lo que tu país puede hacer por ti, pregúntate lo que tú puedes hacer por tu país de J.F. Kennedy).

En un discurso siempre lo has de pasar bien, has de disfrutar y tener claro que la gente ha de disfrutar contigo. Eso intentamos hacer los que salimos a hacer alguno de los grandes discursos de la historia que ha habido…aquí os dejo algunas fotos…

 Nos quedamos sobretodo con dos ideas básicas para un discurso:

EMOCIONAR

CONTAR HISTÓRIAS