CONSTRUCCIÓ DEL DISCURS POLÍTIC; COMUNICACIÓ PERSONAL I MEDIATICA (Part II)

L’Empatia és quelcom molt important en la comunicació, i en comunicació política encara més. Empatia és realment posar-se en el lloc de l’altre, si et poses al seu lloc podràs arribar millor a ell. Davant d’una mateixa imatge, cadascú té la seva percepció i això ho hem d’entendre. El mapa no és el territori, el mapa és el teu món.

Un missatge tan actual i que ha arribat a tot el món és el YES WE CAN! de la campanya d’Obama ha sapigut arribar i empatitzar amb tothom al tractar-se d’una frase inacabada que cadascú pot acabar com millor vulgui i això és una gran manera d’arribar a tothom.

La comunicació assertiva és la ideal, pots dir el que vulguis però amb educació i sense agredir a l’altre. No pots ser ni passiu ni agressiu, t’has de quedar al mig...ser assertiu.

Hi ha una sèrie de drets assertius:

1.       Dret a equivocar-se i fer-se responsable dels errors.

2.       Dret a ser el primer. Saber posicionar-se com a líder.

3.       Dret a tenir valors, opinions i creències pròpies.

4.       Dret a canviar d’opinió, idea o línea d’acció.

Generalment ens costa ser assertius en les eleccions dels nostres líders perquè la gent no es posiciona com a líder.

Hi ha diferents tècniques per poder argumentar de formar assertiva:

·         DISC RALLAT: Es tracta de repetir constantment la idea. Tot i que a vegades to posin difícil has de continuar amb la teva idea. Una bona mostra de persona assertiva és el President Montilla.

·         BANC DE BOIRA: Es trobar alguna cosa del que diu el contrari, amb lo que tu puguis estar una mica d’acord dient “podria estar d’acord però no creus que...”

·         ASSERTIVITAT POSITIVA:  Saber expressar l’afecte i l’aprecio per altres persones dient alguna cosa semblant a “saps l’aprecio que et tinc, però...”

L’Iñaki ens va recordar una frase d’Antoni Gutierrez-Rubí “Los tristes no ganan elecciones” ni lideren, ni sedueixen, ni convencen...has de saber generar il·lusió contínuament i per això el somriure és fonamental.

Aquí hi ha gràfic de l’evolució de una comunicació, estant a la part superior el que fa l’emissor i a la inferior el receptor. A mida que anem avançant de cuadret en cuadret anem perdent un fil de la comunicació, es a dir, es va degradant cada vegada més la comunicació amb lo que hi ha gran diferència entre el que pensem i el que arriba a fer el receptor que ens escolta en base al missatge que ha rebut.

LO QUE PIENSO --> LO QUE DIGO --> COMO LO DIGO    

LO QUE HACE  <-- LO QUE ENTIENDE <-- LO QUE OYE 

La persuasió és primordial en tota comunicació, hem de persuadir quan parlem, hem de poder persuadir al nostre receptor perquè li arribi correctament el nostre missatge.

Persuasió és:

1.       Captar l’atenció.

2.       Que sigui comprés per la seva argumentació.

3.       Acceptació de les conclusions per part del receptor

4.       Que el receptor faci seva la conclusió

5.       Que aquesta convicció nova es tradueixi en conducta

Model Processual McGuire

Algunes frases;

“Sin una comunicación auténtica, los comunicaciones y las mentes de los demás no se capturan jamás.”

“Sé quién eres y no impostes”  sigues tu mateix sempre, no copiïs.

El discurs polític ha de tenir el següent contingut:

1.       Inventio (recopilar)

2.       Dispositio (estructurar)

3.       Elocutio (formular – retòrica)

4.       Memoria (mnemotecnia)

5.       Pronuntiatio (Oratòria)

 Realment la construcció d’un discurs polític ha de ser com un castell de focs d’artifici;

·         Introducció,  amb uns avisos que han de ser sobretot impactants.

·         Nus, SUCCES és a dir èxit, que detallat seria; Simple+Unexpected+Concret+Credible+Emotion+Story

·         Desenllaç, s’ha de buscar un final que sigui sempre efectiu

Y sobretot no oblidem que “guanya sempre la millor història” i si nosaltres no la expliquem la millor, un altre l’explicarà.

S’han de fer un seguit de propostes estructurades en diferents fases;

1.       Allò que beneficia de forma racional

2.       Allò que solucionaria de forma racional

3.       Conseqüències negatives des de una visió emocional

4.       Com canviaria la seva vida, en positiu, visió emocional

5.       Beneficis racionals i emocionals

Comunicació amb els mitjans

El més important és dominar al mitjà.

El 20 % es comunicació racional i el 8% emocional. A la part racional incideix el domini del mitjà per fer la comunicació exitosa. A la part emocional incideix l’actitud per fer la comunicació exitosa.

                     COMUNICACIÓ

Racional                                   Emocional

                          EXITOSA

Al mitja li has de donar tu el titular, sense titular no hi ha notícia, i sinó els hi dones el titular, el posarà el mitjà. A més has de tenir sobretot molta disciplina en el missatge, i no deixar de dir sempre el que vols dir. Però si hauràs de saber dosificar la informació que dones en tot moment. També cal tenir en conte que no has de mentir, mai has de dir cap mena de mentida.

La premsa escrita, moltes vegades acostuma a tenir una interpretació no del tot encertada. Pel que fa a la ràdio és quan has d’intentar empastissar,  persuadir i seduir el més possible per tal de que el missatge pugui arribar el millor possible a uns receptors que no ens veuen i tot els hi ha d’arribar només per la veu. A la televisió tot és imatge, només imatge. Hem de saber com comunicar sempre en funció del mitja on comuniquem, els mitjans son determinants.

TICs APLICADES A LA POLÍTICA

No estaria de més per començar definir exactament que son les TIC o NIC, “Noves tecnologies de la Informació y de la comunicació” o més internacionalment IT “Information Technology” que son els elements i les tècniques, principalment d’Informàtica, Internet i Telecomunicacions, que fem servir per el tractament i transmissió de la informació.

La evolució de les noves tecnologies és continua i evoluciona molt ràpidament, o l’agafes  i la segueixes o la perds i et quedes despenjat....és així i no hi ha més, o estàs a la xarxa o gairebé no existeixes.

La tecnologia web basada en la comunitats d’usuaris ha passat en poc temps de la web 1.0 (pàgines estàtiques programades en HTML) a la web 2.0, una web multicanal orientada a la interacció i a l’associació a les xarxes socials. La web 2.0 genera informació, crea sinergies (xarxa en comunitats) creant així el que s’anomena infociutadania.

La importància d’aquesta infociutadania ha fet que els partits polítics creguin cada dia més en aquestes noves tecnologies i apostin per “estar” a la xarxa. Els objectius son claus;

·         Potenciar el feedback electoral (interacció)

·         Cercar a la gent usuària (argumentant i convencent)

·         Coordinar estratègia

·         Crear continguts en el format més adient

·         Mobilitzar a la militància (recursos per ciberactivisme)

·         Calibrar la comunicació. Crear un pla estructurat de comunicació pensant en la comunicació a la xarxa

·         Immediatesa amb les relacions de partit i en el posicionament sobre la realitat

·         Explotar les possibilitats comunicatives de la tecnologia (multiformats)

·         Segmentació de l’acció política a la xarxa. Definir bé el targets (perfils)per poder enviar micro missatges a les diferents comunitats

·         Sensibilitat lingüística (possibilitats de penjar-ho a la xarxa en diferents idiomes)

El ciberactivisme té una sèrie de factors a tenir en consideració;

1.       Objectius

2.       Propostes

3.       Arguments

4.       Lideratges més compartits

5.       Activistes

6.       Pluralitat

7.       Influència (la credibilitats és molt important)

Ús del ciberactivisme;

1.       Informar (generar opinió a la xarxa)

2.       Mobilitzar

3.       Organitzar (segmentar perfils i fer escola activa)

Accions bàsiques;

1.       Publicar opinions pròpies

2.       Contra argumentar

3.       Difondre material del partit

4.       Crear comunitat

El PSC, i se’ns dubte, també la resta de partit, fa servir una sèrie d’eines pel ciberactivisme;

·         Web

·         Blogosfera.socialistes.cat

·         Twitter                http://twitter.com

·         Facebook           http://www.facebook.com

·         Multimedies...

Alguns exemples;

http://www.slideshare.net/      per poder compartir power points

http://www.youtube.com/       per compartir qualsevol vídeo

Cercadors:          http://www.google.es/

                               http://m.es.yahoo.com/

                               http://es.ask.com/#subject:ask|pg:1

                               http://blogsearch.google.es/

                               http://www.google.es/reader  per organitzar com compartim tots els nostres enllaços i pagines d’interès.

Actualment el format de la font web pot ser en format RSS o en format ATOM. A totes les pàgines trobarem el “compartir en RSS” o en “compartir missatges ATOM”. Si ens organitzem la nostra informació, la podrem rebre millor, de forma més ordenada i coherent i alhora podrem retransmetre-la millor, amb agilitat i rapidesa. La informació ha de fluir al moment a la xarxa, la notícia perd tota la seva força si es dilata en el temps, si volem informar, ajudar o opinar a la xarxa hem d’interactuar el més ràpidament possible, sinó, algú ho farà per nosaltres i potser no amb els mateixos interessos.

(*)Fotos al Citilab de Cornellà a la classe impartida per Raquel Querol i Jessica Fillol

DANI FERNÁNDEZ I LA SITUACIÓ POLÍTICA ACTUAL

“Sense el valor de la igualtat no s’entén el socialisme” – Dani Fernández

A aquestes alçades del curs els sopars tertúlies s’han convertit en bons moments entre un grapat d’amics on compartim el dia  a dia i xerrem sobre les nostres realitats més immediates. Sobre les nostres inquietuds, les nostres igualtats i alhora les nostres diferències...Un dia a dia de la política actual més a nivell municipal, més a nivell de carrer...en definitiva de la nostra política, la nostra política del dia a dia. No falta qui ens fa la xerrada de torn sobre el tema concret i sobre el que circulen les posteriors preguntes, una dinàmica distesa i amb la millor manera de continuar aprofundint en aquest món polític.

Dani Fernández va ser l’encarregat de fer-nos divendres la xerrada sobre política actual i sens dubte va complir totes les expectatives. El problema que reconeix Dani i segur que tots nosaltres, és que tenim el handicap de estar governant a tots els estaments enmig de la pitjor crisi econòmica que hem patit, però se’ns dubte Espanya ha fet lo fonamental que havia de fer davant aquesta crisi. La nostra errada va ser no reconèixer el primer any la veritable repercussió de la crisi que estàvem començant. Tot i haver de continuar treballant per el nostre dia a dia no ens podem oblidar que estem aquí per treballar per  la nostra ideologia. Una socialdemocràcia que a nivell global poder assegurar que no es pas dolenta i no perquè ho diguem nosaltres sinó perquè la història parla per si mateixa, i parla d’una socialdemocràcia que ha donat bons fruits al llarg dels anys i que no ha causat pas grans mals a la història de la humanitat. Potser un dels problemes que arrosseguem – i que més d’un s’encarrega de recordant-s’ho sovint- es no aconseguir el nivell d’hegemonia que hauríem de tenir.  Segons Dani Fernández, la igualtat, les polítiques socials, l’ internacionalisme i Europa són punts claus i de vital importància per fer que la socialdemocràcia tiri endavant. A la nostra agenda no apareix la defensa de les nostres pròpies identitats, és quelcom que va més enllà.

Queda molt per treballar i per això s’està treballant, amb les idees clares i amb objectius comuns. Tenint clar coses com que sense el valor de la igualtat no s’entén el socialisme. Coses com que s’ha de continuar fent una política fiscal perquè sense política fiscal no hi ha estat. Coses com continuar treballant amb els sindicats  i no contra els sindicats. Bones idees, bons objectius.

Per Dani, al President José Luis Rodríguez Zapatero se’l recordarà com el president de la ampliació de les llibertats a Espanya.  No podem oblidar que ha estat el president que més se l’ha jugat per fer complir els seus compromisos amb Catalunya. Aquest semestre tindrem gràcies a la presidència europea un element clau per la seva consolidació, serà una bona oportunitat, un bon repte.

A nivell més proper, a Catalunya podem fer també un balanç global enormement positiu. Catalunya ha donat una resposta raonable a la crisi i ha fet realment el que tenia que fer en situacions així. 

El partit socialista, segons ens explicava Dani Fernández,  no té aliances estables, realment per no haver pogut i no per altre cosa, però fent llavors de la necessitat virtut i creant l’executiva variable.

Pel que fa a la possibilitat d’anar a Madrid com a grup parlamentari propi Dani Fernández té ben clara la seva postura; completament en desacord i la seva argumentació va ser concisa. En el seu model d’Estat Federal, en el que creu plenament, Espanya, li sembla ben lògic compartir al Congrés amb el partit amb el que compartim ideologia, es a dir amb el PSOE. El PSC és fort per tenir un acord federal amb el PSOE. Altra cosa seria potser en el Senat on si es toquen temes més territorials.

A més de manifestar-se a favor de la festa dels braus, com molts de nosaltres, Dani està en contra del debat que amb això busca només el “anti-España” per ficar cullerada i volent marcar diferències per tallar tradicions històricament arrelades a Catalunya, bona mostra d’un debat polític plenament tret de lloc. Dani també es va mostrar crític amb el tema de les vegueries, que ja ni el nom li agrada. I en canvi si va destacar la importància que van tenir canaris i navarresos sent claus per aprovar el tema del finançament a Catalunya.  

Moltes paraules, molta política i sobretot molt bona feina. Endavant Dani, continua així!.

CONSTRUCCIÓ DEL DISCURS POLÍTIC; COMUNICACIÓ PERSONAL I MEDIATICA

 

La primera sessió que van tenir amb Iñaki Bustinduy va ser estupenda. Aprofundir en temes de comunicació sempre m’apassiona i sé que és una de les parts claus d’aquest curs. Es molt important comunicar i comunicar bé, aprofitant tots els recursos possibles per millorar aquesta comunicació.

La comunicació és realment una estratègia i sempre s’ha de pensar i preparar prèviament. Mai s’ha d’improvisar; la millor improvisació és la que es prepara. Sempre has de tenir alguna cosa preparada o algunes estructures mig construïdes per si et sorgeix la opció de tenir que parlar.

Planificació: Ens hem de preguntar

PERQUÈ ?  --> Objectiu

A QUI?  --> Públic

QUÈ? --> Contingut

COM? --> Manera

QUAN? --> Temps

ON? --> Entorn

Els objectius de la nostra comunicació requereixen una bona reflexió de la visió que volem.

Els objectius per poder ser vàlids han de ser sempre SMART, es a dir;

S --> específics

M --> mesurables

A --> assumibles

R --> que siguin un repte

T --> que es puguin temporalitzar

Iñaki ens va recomanar el llibre “La isla de los 5 faros” de Ramón Cortés on se’ns parla dels fars en clau de comunicació;

1.       Fauáritx; Un únic missatge. Una gran idea. Única. Tots els arguments girant al seu voltant. Destaca una sàvia inscripció d’un vell monestir; “parla només si el que has de dir és millor que el silenci”.

2.       Artrutx; Missatge que brilli. Que destaqui. Història memorable.

3.       Punta Nati; Amb llenguatge compartit per tots els interlocutors. Que connecti. Pensant en qui ens escolta.

4.       Cavalleria; Importa el que la gent capta. Comuniquem el que sentim.

5.       Illa de l’aire; La convicció és el que convenç no l’esforç en convèncer. S’ha de respectar  sempre la llibertat de qui escolta.

El missatge ha de ser sempre senzill, únic, un gran missatge. Alhora ha de ser també genuí, memorable. Ha de ser també amb un llenguatge concret (que connecti). Ha de ser amb empatia (el missatge que val és el que capta la gent). I també ha de ser sobretot persuasiu (ha d’emocionar en lloc de vendre).

Frases importants com “Troba primer el missatge i després les paraules vindran soles” i “Tu ets el missatge”, recordem que les paraules son només el 7% del que comuniquem.

Un tema també important a la hora de comunicar és respectar sempre el temps que tinguem i tampoc cal apurar-lo al màxim

“¿El bon comunicador...neix o es fa?”...gran dilema...hi ha de tot...

Algunes frases; “No soy orador, como lo es Bruto, sino un hombre sencillo, como todos sabéis”

“Hay dos cosas que conceden al hombre el prestigio, las dotes para la guerra y las dotes como orador”

“Los puntos se comentarán en el futuro...confía”

“Fue una medicina horrible pero el paciente la necesitaba”

“Sigue hambriento. Sigue Alocado”

Les característiques d’un bon comunicador serien:

·         Autenticitat,

·         Seguretat, credibilitat

·         Emoció, passió, vitalitat, entusiasme

·         Persuasió, influència

·         Empatia, proximitat

·         Equilibri

·         Humilitat

·         Sinceritat

·         Credibilitat

·         Sensibilitat

·         Honestedat

·         Autoconfiança

·         Carisma

·         Experiència (coneixement)

·         Caràcter

FEEDBACK

A la comunicació és molt important la retroalimentació, el feedback. És important retro alimentar al emissor i donar-li un feedback positiu. 

El tema del feedback el tenim ben esquematitzat a la Finestra de Johari:

 

El feedback es demana. S’ha de demanar permís o rebre la sol·licitud. Es bo demanar-ho perquè ens pot ser molt útil, però primer ens hauríem de donar un auto feedback previ doncs nosaltres  mateixos serem molt més autocrítics.

Cal tenir clar que el feedback ha de descriure y no avaluar i sempre s’ha de dirigir a la conducta i no a la persona. A més ha de ser oportú, no es pot colar un feedback en un moment inoportú. S’han de destacar els punts forts com també els millorables. Cal utilitzar un llenguatge condicional com “em sembla”, “crec”...

El feedback s’ha d’acceptar sempre i no s’ha de discutir ni intentar justificar. El feedback hauria de ser bilateral i democràtic però la realitat és que encara no estem prou preparats. Lo ideal és començar dient alguna cosa bona, colar després lo dolent i acabar dient alguna altre cosa també bona.

A la comunicació s’ha de considerar:

CORPORALITAT (el que es fa) i EMOCIONALITAT (lo que se sent) à 93%

LLENGUATGE (el que es diu) à 7%

Les paraules son necessàries però no suficients. Has d’aprofitar la resta d’elements per millorar la teva comunicació. El llenguatge entra millor si el cos acompanya.

Has d’acompanyar sempre amb gestos la teva comunicació, gesticular tot el que parles t’ajudarà a comunicar millor, però el que si hem d’evitar son els tics gestuals i això si ens perjudicaria.

T’has de creure el que dius per poder comunicar bé, no pots fer simplement de megàfon perquè la impostura es nota.

A més si ho tens preparat està tot més controlat. Sempre s’han de planificar diferents escenaris possibles i diferents opcions per si has de parlar.

La distancia psicològica entre l’orador i el públic s’ha de trencar aviat, però no has de subestimar aquesta distància. Tot i que reduïda, la distància ha d’existir sempre i si es trenca del tot, l’orador és mort.

La comunicació efectiva és mirar sempre als ulls perquè així es transmet moltíssim. Si hi ha molta gent també has de mirar-los als ulls, fent “barridos” amb forma de M o W.

Amb la veu es pot treballar el ritme, el volum i la entonació i és important adequar-los sempre a la situació.

El silenci també és fonamental, fins a 8 segons en silenci es poden aguantar però pot arribar a resultar incòmode. Realment s’ha de saber utilitzar el silenci, hem de gaudir d’ell i saber transmetre-ho.

Tampoc cal oblidar que mai tindràs una segona oportunitat per donar una primera impressió.

La vestimenta cal tenir en compte que no ha de ser el missatge, és important però no ha de ser la notícia. Per sort o per desgràcia, la premsa existeix per encarregar-se de fer-lo notícia si els hi hem posat fàcil i per això hem de ser conseqüents en la repercussió que pot tenir la nostra vestimenta i el nostre aspecte en general si està fora de lloc.

Has de facilitar la comunicació i arribar més als teus interlocutors però sabent que tot el que  surt de lo establert és notícia, i això hi ha gent que ho utilitza per crear un personatge, però un personatge té una vida limitada i això és fruit de la falta d’autenticitat.

Hem de ser autèntics, no irreals, ser nosaltres mateixos i saber comunicar aprofitant tots els recursos possibles i amb tota la credibilitat que podem per tal d’arribar a tothom o a la majoria de gent possible.

 

TÈCNIQUES TEATRALS APLICADES A LA COMUNICACIÓ POLÍTICA (II)

Con diez cañones por banda

viento en popa a toda vela, me pregunto,

si no es verdad ángel de amor

que en esta apartada orilla,

tu me gustas cuando callas

porque estás como ausente.

Y entonces mi táctica es mirarte

y aprender como sos

y preguntarme que es poesía,

mientras un niño soñaba

con un caballo de cartón.

Y yo aprendía y aprendía

y la lengua me mordía

y mi cuerpo era mi voz

y mi voz mi pensamiento. 

Sé que avui em puc permetre aquesta llicència que de ben segur tots els companys del Grup B de teatre podreu entendre...

La darrera sessió amb el Pepelu al Institut del Teatre, va ser el complement perfecte a la primera. Primer vam obrir boca i el segon dia vam poder aprofundir  una mica més, llàstima que només una mica. però el que si vam poder assegurar es que ens va saber a poc. Segur que tots insistirem en aquella trobada que ens van prometre cap a final de curs, per poder veure les nostres evolucions.

El que ens van donar  no es una doctrina estricta, ni molt menys. Son un seguit de pautes i consells a seguir en el moment en que cadascú els necessiti, i això pot ser molt valuós.

Vam aprendre la importància del relaxament; la llengua, la cara, les mans i tot el nostre cos, podrà ser molt menys rígid i molt més flexible i per tant molt més agradable i molt més proper, si  abans hem aconseguit aquest relaxament.

Els gestos son tan o més importants que  les nostres paraules, si ho sabem expressar gesticulant sabrem entonar i arribar molt més al nostre auditori. Transmetre aquesta seguretat, aquesta sinceritat, és primordial per fer-nos més propers a qui ens escolta.

Mosseguem-nos la llegua, badallem, gesticulem amb tota la nostre cara i tot el nostre cos, aprofitem el silenci, juguem amb ell, fem-lo nostre...i després...sentim la seguretat de controlar-lo, de controlar-nos i tindrem molt de guanyat.

PD- Més fotos al Facebook (...quan pugui!)

ANIVERSARIS MÀSTER

Al descans de la darrera classe del mes de desembre, vam aprofitar per celebrar els aniversaris dels companys que feien anys abans de final d’any; la Sònia, l’Abigail i el Mario Ibáñez (que tenim més d’un de Mario!). 

Moltes Felicitats una vegada més a tots tres!!!

Un cop més, tots els companys van respondre a la perfecció i fins i tot va sobrar menjar...i tot estava boníssim. Aquí hi ha una mostra de com estava la taula, com va anar evolucionant i com va quedar...

Tots tres van tenir també les seves postals de felicitació, i com no, els seus regalets. 

Amb el grapat de fotos que us deixo, resta poc per dir, només lo important que em sembla poder anar fent pinya amb aquestes petites coses que ens uneixen encara més. Gràcies companys per ser així!!!